Resultats de la cerca
Es mostren 1083 resultats
nàutil
Conquilla de nàutil
© Fototeca.cat
Malacologia
Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels nautiloïdeus, de la família dels nautílids, l’únic representant vivent de la subclasse dels tetrabranquis.
Té una conquilla externa, cargolada sobre el dors, de la qual són visibles solament les dues últimes espires, que cobreixen les més internes Té simetria bilateral i, com tots els de la subclasse, presenta una gran quantitat de tentacles Té un parell d’ulls grossos, situats a l’extrem d’uns curts peduncles, però són molt més simples que els dels altres cefalòpodes vivents, no tenen cristallí i són oberts a l’exterior per la pupilla El sistema nerviós és semblant al dels cefalòpodes dibranquis, però el cervell no presenta ganglis definits i forma un gruixut anell al voltant de l’…
ludoteca
Educació
Local on hi ha joguines per tal que l’infant pugui jugar amb la que més li abelleixi, i se’n pugui endur en règim de préstec, i on l’infant pot comptar amb l’ajut d’un animador especialitzat en jocs.
Les ludoteques poden ésser institucions independents o estar al servei d’esplais, escoles, biblioteques, centres cívics, centres d’animació o altres institucions socioculturals Són institucions recreativoculturals especialment pensades per tal de desenvolupar la personalitat del nen, principalment per mitjà del joc i la joguina Per això possibiliten el joc infantil amb l’oferiment tant dels elements materials necessaris —joguines i espais de joc, tancats i oberts— com de les orientacions, ajudes i companyia que necessitin per a jugar Els principals objectius dins d’un marc de…
puig Major
el puig Major
© Fototeca.cat
Massís de la serra de Tramuntana de Mallorca, dins el terme d’Escorca, el més alt de les Illes i del sector NE de les serralades bètiques (1.443 m alt.).
La seva forma pesada de mola és característica de les dures calcàries liàsiques i juràssiques, i constitueix una superfície estructural que descansa damunt les margues triàsiques, visibles a les valls subsegüents, com l’originada pel torrent de Pareis No hi manquen fenòmens càrstics, com el camp de rascler de Lluc, bé que les dolines i els pòlies són oberts sovint per l’erosió, i és conreat tradicionalment oliveres el seu fons de terra rossa La vegetació comprèn alzinars, en bona part degradats per l’home i els animals domèstics, fins a 1100-1200 m Més amunt hi ha matollar…
llotja
Art
Història
Edifici públic on es reunien els mercaders i els comerciants per a llurs tractes.
Era seu de l’òrgan de govern del collegi de mercaders o consell de la mercaderia Molt vinculada al consolat de mar, aquest era construït sovint com a annex de la llotja Barcelona, València, Perpinyà o en un edifici a part, però molt pròxim Mallorca En un principi foren locals oberts, com el de Tortosa 1368-73, format per dues naus separades i limitades per arcades d’arcs de mig punt que sostenen una teulada rectangular de quatre tremujals La llotja de Castelló d’Empúries s XIV, restaurada recentment, alterna, en la seva simplicitat, arcs i finestres El desenvolupament del comerç…
Pla Territorial General de Catalunya
Figura superior i marc global de referència en l’esquema de la planificació territorial a Catalunya, aprovat pel Parlament de Catalunya el 1995.
Heretant una tradició encetada en el Pla de Distribució en Zones del Territori Català del 1932, la Llei 23/1983 de Política Territorial introduí el Pla Territorial General sobre la base de les Directrius i Esquema del Pla Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya el 1980 Els objectius del Pla són potenciar el desenvolupament del país tot creant les condicions adequades en cada territori, distribuir el creixement de manera equilibrada, mirar que s’assoleixin nivells de renda adequats arreu i ordenar el creixement augmentant i assegurant la qualitat de vida, els serveis i…
cornamusa
Música
Instrument aeròfon constituït per un bot petit de cuir, sovint de pell de cabra, que serveix de dipòsit d’aire, el qual dipòsit té tres forats on s’adapten diferents canons o tubs, un dels quals, molt petit (tudell, o bufeta, o bufador), serveix per a insuflar l’aire amb la boca.
D’un segon forat penja un altre tub grall o xeremia, amb forats que permeten de fer la melodia Del tercer forat surten un nombre variable d’altres tubs bordó actualment el bordó més greu és el que produeix un so únic i continu que serveix d’acompanyament Aquest bordó és afinat a l’octava inferior de la gralla o xeremia amb els forats tapats, i a la quinzena amb els forats oberts La sortida de l’aire i, doncs, del so és aconseguida bo i fent pressió amb el braç damunt el bot la intensitat del so varia segons la pressió del braç En alguns tipus de cornamusa, com la musette francesa, l’aire…
base d’un espai topològic
Matemàtiques
Família de conjunts oberts d’un espai topològic tal que qualsevol conjunt obert de la topologia és la unió d’alguns membres de la família.
Àrea Catalana d’Exhibició Cinematogràfica
Cinematografia
Agrupació d’empresaris exhibidors de nou ciutats de la província de Barcelona (l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Cornellà de Llobregat, Sabadell, Terrassa, Granollers, Manresa, Igualada i Mataró), que començà a funcionar el 1985 però que no es constituí oficialment fins al novembre del 1988, a Manresa.
Es creà amb la finalitat de coordinar i unificar esforços per tal de millorar l’oferta cinematogràfica i el rendiment econòmic dels locals, ofegats pels privilegis d’una distribució centrada en els interessos dels cinemes de Barcelona Foren testimonis de la constitució Josep Salsas i Sabater, Francesc Mas i Porcar, Jaume Tarrazón i Badia, Arcadi Lluís i Salom, Enric Gratacós i Carles, Joan Gratacós i Comas, Manuel Vilatarsana i Paguerolas, Josep Majoral i Ferran, Sebastià Ramos i Vives, Ramon Cortadellas i Gabarró, Marià Padró i Cabot, Ramon Grau i Vilaseca, Jaume Campreciós i Pujol, Josep…
Escipió
Història
Família romana de la gens Cornelià que, constituïda al segle IV aC, perdurà fins al final de la República.
En general formaren part del grup influït per la cultura grega, i foren oberts a la influència hellènica Els seus membres més destacats foren Luci Corneli Escipió , dit Barbatus , cònsol el 298 aC, que conquerí la ciutat etrusca de Volterra El seu fill Gneu Corneli Escipió , dit Asina , cònsol el 260, fou derrotat i empresonat pels cartaginesos a les illes Lipari cònsol de nou el 254, derrotà els cartaginesos a Palerm Luci Corneli Escipió , germà de l’anterior, fou cònsol el 259 i conquerí Còrsega Gneu Corneli Escipió Calb i Publi Corneli Escipió foren els seus fills i Publi…
Els gecònids: dragons
Els gecònids constitueixen una família extensa, present a les parts més càlides i temperades de la Terra No tenen forat pineal ni os premaxillar, els parietals són parells, les vèrtebres procèliques o amficèliques i la cintura escapular és perforada Són animals de cos robust, no gaire grossos, de cua relativament curta i sovint nocturns molts són arborícoles i grimpadors El cap i el tronc són deprimits Els dits són amples i s’adhereixen al substrat gràcies a unes làmines subdigitals cobertes de sedes microscòpiques La cua és gruixuda Tot el cos és recobert de tubercles més o menys pronunciats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina