Resultats de la cerca
Es mostren 390 resultats
venjança de sang
Etnologia
Religió
Dret antic, reconegut en molts pobles, que permetia al parent més pròxim d’una víctima d’executar l’assassí —o, sovint, algun membre de la seva família— o de prendre personalment la venjança, sense intervenció del poder públic.
Conegut en la Bíblia, per tal d’evitar els abusos i el vessament de sang innocent, hom construí ciutats d’asil asil 1 4
Sobradiel
Municipi
Municipi de la comarca de la Ribera Alta del Ebro (Saragossa).
Situat a la riba dreta de l’Ebre, a uns 16 km de Saragossa en direcció Logronyo Té conreus de regadiu alfals i blat de moro i un polígon industrial Hi ha l’església barroca de Santiago segle XVII El palau dels comtes de Sobradiel segle XIX, actual seu de l’ajuntament, es construí sobre diverses dependències de l’antic palau, encara dempeus el 1816 en el mateix indret, anteriorment hi havia hagut el castell de Sobradiel La història El lloc és conegut des del 1091, que apareix esmentat en la carta de poblament de super Caesaraugusta coneguda posteriorment com la vila d’ El Castellar, atorgada…
Lloria

Armes dels Lloria
Llinatge d’origen calabrès, probablement de la localitat de Lauria (Basilicata).
El cavaller Roger de Lauria fou amic i servidor del rei Manfred I de Sicília, i sembla que morí a la batalla de Benevent 1266 La seva muller, Bella d’Amichi , dama de la infanta Constança, fou senyora de la vall de Seta, al Regne de València vivia encara el 1279 Llur fill, l’almirall Roger de Lauria , dit en català Roger de Lloria, heretà les possessions familiars valencianes i italianes Foren fills seus del primer enllaç Beatriu de Lloria i Lancia mare d’ Alfons Roger de Lloria , Jofredina de Lloria i Lancia, Hilària de Lloria i Lancia morta després del 1337, senyora de la baronia de Lauria…
guerra de la Unió
Història
Conflicte intern (1347-48) que afectà Aragó i el País Valencià i enfrontà les tropes dels nobles i de les ciutats i viles colligades a la Unió de València i a la Unió d'Aragó amb les dels qui es mantingueren fidels a l’autoritat reial.
La guerra s’inicià al País Valencià, on el moviment unionista era més radicalitzat Des del juny del 1347 ambdues parts reunien tropes el governador rebia reforços de Terol i del rei i els unionistes demanaven ajut a l’infant Ferran Però el conflicte no s’inicià obertament fins després del sagnant avalot de València del novembre del 1347, provocat per la notícia de la mort de Jaume d’Urgell Quan les tropes unionistes es dirigien a auxiliar Cocentaina, assetjada pel seu senyor, el reialista Alfons Roger de Lloria, foren interceptades per les d’aquest i per les de Xàtiva a la Pobla Llarga, on…
Torrelles

Armes dels Torrelles
Nom de diversos llinatges de Catalunya i Aragó; és difícil que procedeixin tots d’un mateix lloc.
El més famós fou el català, i els seus orígens romanen hipotètics Un dels més antics personatges d’aquest cognom és Bernat Mir de Torrelles que vivia el 1131, relacionat amb el monestir de Sant Cugat del Vallès El seu fill Mir de Torrelles mort després del 1177 es casà amb Guisla i possiblement tingué possessions al Vallès Podria haver-lo succeït Arnau de Torrelles mort després del 1210, pare de Sibilla de Torrelles , dels quals no hi ha altres notícies Contemporanis d’ells foren Mir Guillem de Torrelles mort després del 1169 i Berenguer de Torrelles mort després del 1195, potser germans,…
comtat de Carcassona

Ciutat fortificada de Carcassona
© Lluís Prats
Història
Territori de Septimània al voltant de la ciutat de Carcassona, regit per un comte.
Tot i tenir probablement antecedents visigòtics, sobretot a partir del començament del segle VI, no n’és coneguda l’existència sinó a partir del comte Belló mort abans del 812 El comtat devia haver estat restaurat per Pipí el Breu vers el 759 De Belló, originari probablement del Conflent, davallen, d’una banda, els comtes de Carcassona i, de l’altra, els de Barcelona descendents immediats de Belló a Carcassona foren Giscafré ~812 i Oliba I 814-837, fills seus, i Oliba II 863-880 i Acfred ~873-906, fills d’Oliba I i, als comtats catalans, Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i de Barcelona-Girona 834-…
Castell de Toudell (Viladecavalls)
Art romànic
Situació Fragment del castell situat a la part alta del monticle que domina la vall de la riera del Gaià D Ferran Es troba estratègicament situat dalt d’un cingle, a uns 220 m d’altura, des d’on es domina la vall de la riera del Gaià, el torrent del Salt i el turó de Can Mitjans Mapa 392M781 Situació 31TDG141006 Des de l’esquerra de la carretera que va de Terrassa a Viladecavalls i abans d’arribar al pont que en el km 3,5 travessa la riera de Gaià, un petit corriol porta al cim del cingle on hi ha les restes del castell Són a l’extrem del mateix planell on es troba l’ermita romànica de Sant…
Sant Pere Sallavinera
Art romànic
Situació Absis de l'església, dissimulat i envoltat per construccions modernes ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església centra el nucli de Sant Pere Sallavinera, actualment cap del municipi, agrupat a la banda sud-oriental del terme, al ribatge dret de la riera de Sant Pere, prop de la carretera de Manresa a Calaf, d’on surt, prop del quilòmetre 27, el brancal que hi mena Cal demanar la clau a la rectoria FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG816217 Història Aquesta església es trobava dins el terme del castell de la Llavinera Inicialment, fou l’església parroquial del terme, i aquestes…
Jofre de Rocabertí i de Montcada
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre VII).
Fill i successor del vescomte Dalmau VIII Assistí a les corts de Perpinyà del 1449 i de Barcelona de 1454-55, i atorgà un privilegi als homes de Bellcaire 1454 Hagué de defensar Peralada i Roses d’un atac del sacramental de Castelló d’Empúries 1456 i, a instàncies de la generalitat, comandà la infanteria de l’exèrcit del Principat que, sota el comandament suprem del vescomte Bernat V de Cabrera, comte de Mòdica, el 1461 ocupà Fraga i obligà Joan II a alliberar el príncep Carles de Viana i a signar les capitulacions de Vilafranca En esclatar la guerra civil, malgrat l’actitud reialista dels…
la Cueva
Llinatge castellà originari de Navarra o del lloc de La Cueva (Burgos).
N'és estirp coneguda Pedro de la Cueva , que fou un dels pobladors de Molina de Aragón, on s’establí 1150 El seu besnet Diego de la Cueva intervingué en la conquesta de Baeza 1227 El fill d’aquest, Sancho de la Cueva , participà en la conquesta de Sevilla, i el seu fill Juan Sánchez de la Cueva s’establí a Úbeda El primer llinatge de la Cueva s’extingí amb la neta d’aquest, María de la Cueva , que es casà amb el cavaller francès, resident a Úbeda, Hugues Bertrand Hugo Beltrán, considerat parent de Bertrand Du Guesclin Llur descendència formà el segon llinatge de la Cueva Llur…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina