Resultats de la cerca

Consagrat bisbe Frumenci per sant Atanasi d’Alexandria, l’Església etiòpica depengué, des de l’inici, de la seu alexandrina Per aquesta vinculació, i per les influències doctrinals i litúrgiques rebudes de Síria, restà dins el camp de les esglésies monofisites El segle XIV fou el més florent de l’Església etiòpica, amb un moviment d’evangelització, producció d’obres teològiques i aparició de controvèrsies cristològiques que reaparegueren durant els segles XVII i XVIII Del 1614 al 1632 restà unida amb Roma, però se'n separà a causa de la forçada llatinització per obra dels jesuïtes El cap de l…

Ingressà com a infant de la capella del Patriarca a València, on estudià amb JB Plasència i F Fuster El 1874 anà a estudiar al Conservatori de Madrid, centre on fou deixeble d’E Compta piano i guanyà el primer premi de piano i el d’harmonia Un cop acabada la seva formació a Madrid, es traslladà a París, on prosseguí els estudis de piano al conservatori d’aquesta ciutat De tornada a Espanya, oferí nombrosos concerts i formà part del Quartet Goñi El 1879 fou nomenat membre del primer claustre del recentment creat Conservatori de València i professor de piano del centre Redactà…

Abans havia estat canonge de la seu de Saragossa Fou canceller de la corona catalanoaragonesa 1454-65, 1466-80 El papa Calixt III el nomenà general de les galeres que envià contra els turcs Participà en la guerra contra Joan II, primer al costat del príncep Carles de Viana, però aviat es passà al bàndol del rei Joan II, el qual serví fent una guerra implacable als enemics del rei a les contrades de Tarragona i de Tortosa El 1463, sota la seva protecció, es constituí una diputació del general reialista, formada per un sol diputat, Benet de Saportella 1463 El 1468 hostatjà el rei i assistí a la…

Estudià amb l’organista Pérez Gascón i fou organista del Collegi del Patriarca de València i de les esglésies de Sant Andreu de València i de la Mare de Déu dels Desemparats Promogué la creació del Conservatori de València, del qual fou director i professor d’orgue i composició Entre els seus deixebles destaquen JB Guzmán, M Baixauli i F Tito Notable compositor per a orgue, entre les seves obres per a aquest instrument cal esmentar els ofertoris, els motets i altres obres polifòniques i els estudis A més, publicà un Método de Órgano , que fou emprat en diferents centres pedagògics fins ben…

El seu origen ha estat discutit fins al descobriment de la seva partida de naixement Hom creu que es formà a Barcelona, on no resta cap obra documentada Molt jove s’establí a Madrid La seva formació fou influïda pels pintors italians i castellans, aleshores actius a El Escorial, com Navarrete el Mut, Zuccaro i Tibaldi, tots ells dins el corrent manierista classicista Casat a Madrid amb Inés Pelayo, treballà per als convents de la cort D’aquesta època cal esmentar La Crucifixió 1582, Museu de l’Ermitage, Sant Petersburg La preponderància econòmica del País Valencià i un molt probable contracte…

Fou el més gran dels germans Plasència i Valls — Joan Baptista i Marià—, també músics A vuit anys ingressà al Collegi del Corpus Christi de València Allí fou infant de cor i tingué com a mestres A Montesinos, J Morata i A Lureta Amb poc més de vint anys, inicià la seva carrera com a organista, tasca que exercí en diverses esglésies de la capital valenciana Fou organista a Sant Esteve i, des del 1844, a Sant Bartomeu El 1861 passà a ésser organista de l’església de Sant Martí, també a València El 1875, quan morí el seu germà Marià —també mestre de capella i autor de música…

Conegut per el Vell Fill de la comtessa Elisabet I de Foix i d’Arquimbald de Grailly Bisbe de Comenge, Tarbas, Lescars i Albano i arquebisbe d’Arle 1450-63, fou creat cardenal per Benet XIII el 1409 Disputà sobre el bisbat d’Urgell amb Arnau Roger de Pallars, patriarca d’Alexandria Prengué part en el concili de Constança 1414-18, i malgrat haver estat partidari del papa Luna, contribuí a la seva deposició En ésser elegit papa Martí V, aquest l’envià com a legat als regnes hispànics el 1425, el 1427 i el 1429 Amb Alfons de Borja després papa Calixt III obtingué la renúncia a la…

D’igual manera que hi havia una capella en el castell del Patriarca, també el castell del Paborde disposà d’una capella pròpia, la qual, com la resta d’aquest castell, fou feta construir per l’arquebisbe Bernat Tort vers mitjan segle XII, en concret el 1154 En parla explícitament l’humanista tarragoní L Pons d’Icart en el seu Archiepiscopologi , en el qual cita “Aquest mateyx don Bernat Bernat Tort, archebisbe sobredit, feu fer y edificar lo castell y al peu del dit castell feu edificar una capella sots invocacio de Santa Maria, y en aquella los canonges tots dies fueyen los oficis divinals…

Cursà els estudis elementals a Alzira i els eclesiàstics i de segon ensenyament a València 1872-78 El 1877 fou ordenat de sotsdiaca a la diòcesi de Segorb i de diaca l’any 1878 Exercí el ministeri sacerdotal, com a coadjutor, a la parròquia de Santa Caterina d’Alzira, d’on fou beneficiat, i com a capellà del convent agustí de Santa Llúcia, a la mateixa ciutat Fou doctor en teologia i dret canònic Fomentà el culte als patrons alzirenys i encapçalà la iniciativa d’alçar l’any 1900, al cim de la Muntanyeta del Salvador d’Alzira, mirador de la Ribera del Xúquer, una creu monumental commemorativa…

Professà a Xàtiva el 1573, al convent de carmelitans observants recentment fundat i s’ordenà el 1581 Ensenyà arts als convents de Calataiud 1579-82 i d’Onda 1584-86, es doctorà en teologia 1586 a València i estudià hebreu El 1593 assistí al capítol general de Cremona —en el qual tingué lloc la separació dels descalços— Fou prior del convent de València 1597-1600, provincial d’Aragó 1603-06, i al seu esperit reformista es deu la florida intellectual i religiosa de la província al s XVII Promogué l’exercici de l’oració metòdica i aspirativa i fou un amic i collaborador del patriarca…