Resultats de la cerca

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona 1969, fou catedràtic de dret internacional públic i privat de la Universitat Autònoma de Barcelona 1980-82 i de la Universitat de Barcelona 1982-90, i és catedràtic de dret internacional públic de la Universitat Pompeu Fabra d’ençà del 1990 És autor de desenes d’articles sobre dret dels tractats i de dret dels conflictes armats, entre altres matèries Compilà diversos textos de dret internacional en el llibre Casos y Textos de Derecho Internacional Público 1972, quarta edició del 1988, eina pedagògica per a diverses generacions d’…

En la seva tasca docent destacà com a impulsor de l’ensenyament en valencià i la renovació pedagògica al País Valencià Fou membre actiu de l’Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua des de la seva constitució i un dels impulsors de la introducció del teatre en l’ensenyament a Castelló Com a escriptor publicà la seva primera novella, Viatge a l’interior , l’any 1995 i continuà la seva producció amb obres majoritàriament destinades al públic infantil i juvenil, entre les quals destaquen L’amo de tot 2004, Les orelles del rei 2002, La fada masovera 2002, Tornaré…

Traslladat amb la seva família a Sant Quintí de Mediona, s’inicià en la pràctica del cant a la parròquia d’aquesta vila Més tard estudià solfeig, i el 1909 ingressà a l’Escola de Música de Barcelona, on tingué com a mestres Lluís Millet, Antoni Nicolau i Agustí Quintas Amplià estudis a París, i, de nou a Barcelona, els prosseguí amb E Morera El 1918 emigrà a l’Argentina, on impulsà diferents activitats musicals Quan tornà a Barcelona es feu càrrec de la direcció de diferents formacions corals, com l’Orfeó Llevant, La Violeta Hortenca i l’Orfeó El Roser Fins al final de la seva vida combinà l’…

Fill del pedagog Joan Benejam i Vives , estudià filosofia i lletres La seva curta vida no li permeté produir una obra extensa Publicà una sintetitzada Historia de Menorca 1897, molt interessant i correcta, basada sobretot en les obres dels historiadors precedents Aquesta síntesi, escrita per a donar a conèixer la història local, fou la primera història de l’illa publicada amb una finalitat pedagògica i amb l’afany d’arribar al major nombre possible de lectors La mort li impedí de culminar l’obra, els últims capítols de la qual els referents al període 1868-95 foren redactats pel…

Estudià piano i guitarra amb el seu pare, Genís Sala, i posteriorment ingressà al Conservatori Municipal de Barcelona, on obtingué els títols de piano i contrabaix 1946 Es perfeccionà amb Ludwig Streicher a Granada i a Salzburg Fou membre de l’Orquestra Municipal de Barcelona des del 1947 fins a la jubilació També formà part de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu 1948-56, així com de diferents orquestres i formacions de cambra, inclosa Diabolus in Musica Feu una tasca pedagògica molt destacada, tant al Conservatori Municipal i al del Liceu com amb la Jove Orquestra…

Fou deixeble d’A Bennewitz i A Sitz al Conservatori de Praga Acabats els seus estudis, tingué les primeres experiències didàctiques com a professor del Mozarteum de Salzburg 1870-73 i començà la seva carrera de solista Fou primer violinista de l’Òpera Nacional de Praga i de l’Òpera Còmica de Viena, on romangué fins el 1875, any en què fou nomenat professor del Conservatori de Kíev, on residí fins el 1892 Retornà a Praga aquest mateix any per fer-se càrrec de la càtedra de violí del conservatori La seva intensa activitat pedagògica en aquest conservatori i en altres institucions…

Inicià la seva formació musical a Israel i la continuà als Estats Units Fou l’alumne més jove onze anys de la Juilliard School de Nova York, on tingué com a mestres Sascha Jacobsen, Louis Persinger i Ivan Galamian El 1940 encetà la seva carrera concertística a Palestina i, després de la Segona Guerra Mundial, feu nombroses gires internacionals Fundà l’Eastman Trio amb el pianista Barry Snyder i el violoncellista Robert Sylvester, amb els quals realitzà diversos enregistraments discogràfics Impartí classes a l’Eastman School de Rochester 1967-2012, on desenvolupà una tasca pedagògica molt…

Vida Estudià amb Bonaventura Pla a l’Escola Municipal de Música i es perfeccionà amb Matthieu Crickboom a l’Acadèmia de la Societat Filharmònica de Barcelona i a Brusselles El 1901 feu la seva primera aparició pública, en un concert organitzat per la Societat Filharmònica de Barcelona A Brusselles debutà com a solista el 1904 i formà part de l’Orquestra Ysaÿe De nou a Barcelona, es dedicà a la tasca pedagògica a l’Acadèmia Marshall i al Conservatori del Liceu Membre del Doble Quintet Granados i del Trio Barcelona, fou un dels promotors de la Lliga d’Associacions de Música de…

Es formà a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest Abans de la Segona Guerra Mundial dirigí les millors orquestres del seu país, i un cop acabat el conflicte fou un dels més actius reconstructors de la vida musical hongaresa Del 1945 al 1950 dirigí com a titular l’Orquestra Filharmònica Nacional Hongaresa, i en 1951-56 fou director principal de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Budapest, a més de dirigir òperes en diversos teatres del país L’any 1956 marxà d’Hongria, deixant-hi una important tasca pedagògica, per tal com era el gran referent dels joves directors que el tingueren…

Estudià al Conservatori del Liceu amb M Llatas i posteriorment amplià la seva formació amb M Canals, P Barbizet, A Mazzatti i M Deschaussées Guanyà la Medalla d’Or del Concurs Internacional "Viotti" d’Itàlia 1965 i la primera medalla del Concurs Maria Canals 1971 L’any 1983 obtingué el Premi Nacional de Música del Ministeri de Cultura espanyol per l’enregistrament d’un disc amb obres de F Poulenc i E Satie Molt vinculada a la música contemporània, ha estat convidada a participar en diversos festivals internacionals, com els de Venècia, l’Havana, Ginebra, Minsk, Barcelona o París Ha prestat…