Resultats de la cerca
Es mostren 650 resultats
Bartolomé de Cárdenas, el Bermejo
Art gòtic
Taula central del retaule de Sant Miquel provinent de l’església parroquial de Sant Miquel de Tous Ribera Alta, València Bermejo rebé aquest encàrrec el 1468, d’Antoni Joan, representat com a donant ©The National Gallery, Londres Bartolomé de Cárdenas, anomenat el Bermejo , fou el millor pintor de la seva generació a la Corona d’Aragó i un dels grans pintors de l’Europa occidental del segle XV També fou, potser, el més excèntric i avui dia se’l consideraria un esperit lliure En una època en què la pintura, tant la religiosa com la profana, era regulada per contractes, Bermejo desafià sovint…
Joan Rubió i Bellver
El Frare Blanc, a Barcelona, de Joan Rubió i Bellver
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1892 Pertany a la generació final del Modernisme, i desenvolupà la part més important de la seva obra a partir del 1900 Deixeble i collaborador de Gaudí, amb qui treballà fins el 1905, en fou un dels més importants codificadors de les idees arquitectòniques i potencià l’anomenat gaudinisme Dels seus edificis destaquen, entre altres, a Barcelona les cases Macari Golferichs 1901, la casa Isabel Pomar, el Frare Blanc i les esglésies de la Universitat Industrial i del Foment de Pietat Fora de Barcelona feu una sèrie de cases a la Colònia Güell, a Mallorca, l’església de…
Bartolomé Bermejo

Bartolomé Bermejo
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor castellà.
Format a Flandes, n'assimilà les novetats estilístiques i la tècnica de l’oli Citat com a ciutadà de València 1468, on pintà Sant Miquel collecció Wernher, Anglaterra, procedent de Tous, a Daroca pintà 1474 els retaules de Sant Domènec de Silos la taula central és al Museo del Prado i de Santa Engràcia Treballà també a Saragossa, i hi originà una activa escola A Barcelona 1490 signà la gran pintura sobre fusta, Pietat , encarregada per l’ardiaca Lluís Desplà Museu de la Catedral de Barcelona, on el naturalisme flamenc s’hi manifesta ric en detalls El 1495 féu el cartó per al…
Sant Joan de Palamós
Poble
Poble del municipi de Palamós .
Forma un nucli agrupat a l’entorn de l’església, amb carrerons estrets i un eixample al llarg de la carretera de Girona Situat 1 km al N de Palamós, forma un sol conjunt urbà amb la vila L’antic municipi, annexat el 1942 a Palamós, havia portat antigament el nom de Vila-romà L’església parroquial de Santa Eugènia de Vila-romà, edifici del segle XVIII, és documentada des del 1191 al segle XIV formava un sol districte parroquial amb Sant Mateu de Vall-llobrega i depenien del monestir de Sant Feliu de Guíxols Sant Joan de Palamós disposa de biblioteca, i celebra la seva festa major el primer…
caixa d’estalvis
Economia
Institució financera de caràcter inicialment no lucratiu destinada a l’administració de dipòsits d’estalvis de primer grau a profit dels imposants (pagant-los més interessos que la banca) i de la comunitat.
A diferència de la resta d’intermediaris financers, els beneficis o excedents són destinats a obres benèfiques, culturals, sanitàries i socials en general els directius han d’ésser representatius dels imposants i de les institucions locals i fer la gestió gratuïtament, i s’han de vincular als projectes privats i públics, tant socials com financers, de la localitat, la comarca, la regió o l’estat on són Llur funció econòmica bàsica és de fomentar l’estalvi i canalitzar-lo cap a la inversió, evitant la tesaurització Les inversions, fetes sempre amb les màximes garanties de seguretat, són…
Caixa de Barcelona (1844-1990)
La primera caixa d’estalvis catalana 1844-1856 Una difícil i llarga gestació Barcelona, el 1840 Aquell any la capital catalana pot respirar una mica S’ha acabat la primera guerra Carlina —aleshores no sabien que era la primera— i el país està relativament tranquil El vencedor de la lluita, el general Espartero, és el nou regent del regne, en nom d’Isabel II, que té només deu anys Barcelona, antigua y moderna, Andreu A Pi i Armón, 1854 L’autoritat de l’estat és en mans del governador civil —el “ gefe político ”— i del capità general El primer està installat a la Rambla, a l’antic collegi del…
timpà
Timpà de la catedral de Verona, amb la Mare de Déu i el Nen com a tema central i l’Anunciació als pastors i l’Epifania com a temes secundaris
© Corel Professional Photos
Arquitectura
A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.
N'han restat exemples extraordinaris del període romànic, com els de Moissac Llenguadoc, Vézelay i Autun Borgonya, el Pòrtic de la Glòria, de la catedral de Santiago de Compostella, etc Entre els timpans gòtics, hom pot destacar els de les catedrals de París, Chartres, Burgos, Toledo, Lleó, etc Als Països Catalans sobresurten exemplars romànics, com els de Santa Maria de Besalú s XI, avui al Conventet de Pedralbes, el de Cabestany s XII i el del claustre de la seu de Tarragona s XIII, en general estructurats entorn de la figura central del Pantocràtor o la de la Mare de Déu Hi ha timpans…
Sant Jaume del Romeu (Gurb)
Art romànic
Situat dins l’antic terme del castell de Gurb Fou una capella dependent de la parroquial de Sant Andreu de Gurb Les primeres notícies corresponen a deixes que li feren els anys 1240 i 1241 i se l’anomena de Sant Jaume de Vilafreser per trobar-se situada a migdia del mas d’aquest nom, però el costum dels habitants del terme de Gurb de trametre un romeu a Sant Jaume de Compostella perquè pregués per tots, quan el terme es trobava en necessitat per causa de les epidèmies o d’altres adversitats, feu que canviés el nom primitiu pel del Romeu, perquè el romeu tenia el costum d’iniciar el seu camí…
Pere Màrtir Anglès
Historiografia
Gramàtica
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Dominicà, gramàtic i historiador.
Dominicà, bibliotecari del convent de Santa Caterina de Barcelona, publicà Prontuario ortologi-gráfico trilingüe 1742 i una biografia de fra Tomàs Vidal i Nin 1744, traduïda de l’italià al castellà Torres i Amat esmenta, a més, vuit manuscrits seus obres de filologia semítica, d’història i de pietat i de matemàtica i física, alguns dels quals són actualment a la Biblioteca Universitària de Barcelona, conjuntament amb d’altres que no esmenta, com un important Vocabulari llatí-català ms 219 BUB i la continuació del Lumen Domus , annals del convent de Santa Caterina de…
,
Esteve Caseponce
Folklore
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Narrador, folklorista, poeta i traductor.
Sacerdot, fou professor de català a Perpinyà i rector d’Arles Vallespir Participà en la confecció d’un catecisme en català per a la diòcesi de Perpinyà i el 1906 assistí com a representant del Rosselló al Congrés de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona, on residí durant quinze anys després de jubilar-se 1908 Des del 1895 collaborà al setmanari La Croix des Pyrénées Orientales amb els pseudònims Hotentic i Mir i Nontoquis Amb el darrer signà una secció en català titulada “Una llesca de pa de casa”, en la qual aparegueren els primers Contes vallespirencs Aquestes narracions, de caràcter…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina