Resultats de la cerca

Formà part del Centre Pilar Domínguez i fou campiona d’Espanya d’aeròbic en modalitat de trio 1998, juntament amb Mònica Riba i Noemí Irurtia El 2003 ingressà com a ballarina al grup Esbós Dansa i, posteriorment, dirigí el grup de dansa M’organitzo-Club INEFC És professora d’expressió corporal a l’INEFC de Lleida Ha escrit el llibre Complejidad y deporte 2011 amb Natàlia Balagué El 2013 copresidí el 18è Congrés de l’European College of Sport Sciences

A dinou anys s’establí a Calabozo Veneçuela com a firandant, practicant ocasionalment el comerç illegal El 1812 s’incorporà a les forces reials en lluita contra el moviment d’independència sud-americà i organitzà un grup guerriller la División Infernal amb els anomenats llaneros Enfrontat amb Vicente Campos, ocupà les regions de Los Llanos i Mosquiteros El 1813 derrotà Simón Bolívar i el 1814 prengué València, Caracas i Barcelona Havent derrotat el general Pilar, fou atacat per sorpresa i mort a Urica

Fill natural de Carles, príncep de Viana Fou prior del Pilar de Saragossa, abat de Sant Joan de la Penya 1476 i administrador del bisbat de Patti Acabà la construcció de la catedral d’Osca Els últims anys del seu episcopat es veieren torbats per la lluita que sostingué amb el bisbe coadjutor Felip d’Urries nomenat a instàncies de Carles V, que pretenia apoderar-se de la seu episcopal, lluita que derivà en una guerra civil a l’alt Aragó 1517-31

Es declara antiestalinista, rebutja els sindicats que defineix com un pilar indispensable del capitalisme, i critica la IV Internacional per haver abandonat l’internacionalisme proletari Propugna l’abstenció en totes les eleccions S’organitzà a Barcelona a finals de la dècada de 1970 amb Octavi Mondelo, Marcel Anselmo, Joan Ferran i Serafini i Antoni Fernández Teixidó El seu líder fou Manuel Fernández-Grandizio Munis Òr-gan de premsa Alarma 1958, 1970-1976 i 1977-c1984 Des de la mort de Munis 1989, la seva activitat es reduí

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona Fou cinquè en el Match Internacional Sènior de Copenhaguen, formant part de l’outrigger de vuit de la selecció espanyola 1984 Pel que fa a guardons estatals guanyà el Trofeu del Pilar en embarcació de quatre amb timoner 1984 o la regata de Primavera de Tarragona d’outrigger de vuit amb timoner 1987 i obtingué el Campionat d’Espanya d’outrigger de quatre 1989 També fou semifinalista d’outrigger de quatre en el Campionat del Món 1990

El Partit per la Independència celebra un congrés extraordinari a Barcelona per a decidir la seva continuïtat després del fracàs en les eleccions municipals del 13 de juny, en què només va assolir 12000 vots a tot Catalunya El 72% dels delegats del congrés ratifica la dissolució del PI proposada pels diputats de la formació, Àngel Colom, Pilar Rahola, Benet Tugues i Xavier Bosch Amb vista al futur, Colom convocarà els simpatitzants a crear una fundació o moviment per a fomentar l’ideari independentista

S’inicià a les muntanyes d’Atxarte i el 1977 assolí el cim del Noshaq 7492 m, a l’Hindu Kush A mitjan anys vuitanta del segle XX, entrà en contacte amb l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i participà en expedicions al Lhotse Shar 8400 m els anys 1984, 1987 i 1990, i al Makalu 8463 m el 1991 Fent cordada amb Carles Vallès, completà escalades d’envergadura, com les primeres ascensions estatals al Lhotse Shar 1990 i al pilar oest del Makalu 1991, on perdé la vida durant el descens

El fiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo presenta una denúncia al Consell General del Poder Judicial contra la jutgessa degana de Marbella, Pilar Ramírez Jiménez Villarejo considera faltes molt greus que el germà i el pare de la jutgessa estiguin relacionats amb persones de la màfia siciliana residents a Marbella, i que es considera que es dediquen a operacions de blanqueig de diners La denúncia també exposa la relació amb els mateixos mafiosos de l’alcalde de la ciutat, Jesús Gil, que anuncia que es querellarà contra Jiménez Villarejo

S'inicià amb Juvara i Sacchetti Les obres més importants de la seva primera etapa són l’església de San Marcos de Madrid 1749-53 i el remodelatge del Pilar de Saragossa 1750 Amb la mort de Ferran VII acabà la seva vinculació amb la cort Influït per l’obra teòrica de Blondel, es convertí en un paladí del neoclassicisme Collegi de Cirurgia de Barcelona 1761, projectes per a San Francisco el Grande 1761 i per al Palacio de Liria 1779, i façana de la catedral de Pamplona 1783

Era integrat per 13 diputats 12 elegits per Eivissa i 1 per Formentera Fou successivament presidit per Cosme Vidal i Juan 1979-87, d’Alianza Popular des del 1999 Partido Popular Antoni Marí i Calbet 1987-99, d’AP Pilar Costa i Serra 1999-2003, del Pacte Progressista i Pere Palau i Torres 2003-07, del PP Li corresponien tretze diputats, dotze per a Eivissa i un per a Formentera Arran de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 2007 se segregà en el Consell Insular d’Eivissa i el Consell Insular de Formentera