Resultats de la cerca

Dedicada professionalment a l’ensenyament musical, s’inicià en el gènere poètic amb un primer recull, La cendra i el miracle 1989, al qual seguiren El lleu respir 1991, premi Rosa Leveroni 1990, Temperatura humana 1994,  Taques 1997, premi Miquel de Palol 1996, Llum de claraboia 2004, A la taula del mig 2009, premi Crítica Serra d’Or 2010,  On no sabem 2010, premi Vicent Andrés i Estellés 2009, A l’hotel, a deshora 2014 i La gota negra 2018 En narrativa és autora de les novelles  Les cambres del desig 1999 i  Tercer acte d’amor 2002, i dels reculls de narracions Diagnòstic lluna…

A 19 anys disputà diverses proves de regularitat i de velocitat a Mont-Ventoux, a Pau i a la Costa de Gravels, on guanyà en la seva categoria pilotant una Terrot de 350 cc Abandonà les competicions per a dedicar-se a la boxa, esport en què fou campió universitari en pes ploma 1926 L’any 1934 introduí a l’Estat espanyol l’assegurança de defensa jurídica del conductor, i fundà la Companyia CAP Massè Formà part de la junta directiva de la Penya Motorista Barcelona i en fou vicepresident 1948-72 L’any 1955 organitzà les 24 Hores de Montjuïc i fou nomenat director de la cursa durant…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de València, ingressà poc després al cos d’arxivers de l’estat 1944 Destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a part la seva tasca professional, que es reflecteix en la seva obra Inventario de los pergaminos medievales de monasterios gerundenses 1953, publicà alguns treballs, ben documentats, sobre les cancelleries dels reis Pere III, Alfons el Magnànim, Ferran I i Ferran el Catòlic Sobre temes valencians, escriví Valencia urbana y medieval a través del oficio del mustaçaf 1957 —tesi doctoral—, Bosquejo histórico de Oropesa Castellón 1953 i…

Republicà i de formació universitària, donà suport des de La Publicidad a Casas i Rusiñol, amb el qual residí a París —juntament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga— en 1893-94 allà intervingué en l’adquisició dels quadres d’ El Greco del Cau Ferrat Com a crític defensà després els pintors postmodernistes —Pitxot, Nonell, entre d’altres— Assidu dels Quatre Gats, participà activament en els seus actes Hom l’ha considerat també un dels principals responsables de l’europeïtzació del món teatral català al primer terç del segle XX Traduí, entre altres autors, Ibsen i Hauptmann, en ple Modernisme…

L’aparició d’una premsa artística catalana és un fenomen que pertany precisament a aquest període, ja que no es consolidà fins al triomf del Modernisme En anys anteriors, si bé hi havia hagut intents de publicar revistes d’art, no havien tingut gaire continuïtat Cal no confondre les revistes illustrades vuitcentistes, com “La Ilustración Artística”, o les revistes satíriques plenes de caricatures de grans dibuixants, com “La Campana de Gràcia” o “Papitu”, amb les veritables revistes d’art “Pèl & Pioma”, cartell, R Casas, sd RM “Pèl & Ploma” 1899-1903 —que seguia “Luz”…

Des d’un punt de vista constructiu existeixen nombrosíssimes varietats de grues, puix que hom les adapta a cada necessitat concreta Fonamentalment, consisteixen en un cos o estructura metàllica proveït d’un torn de tracció on s’enrotlla el cable d’elevació de la càrrega L’estructura és generalment mòbil construïda sobre carrils o proveïda de rodes amb pneumàtics, erugues, etc i té un braç o ploma giratori, rígid o articulat, per l’extrem del qual passa el cable d’elevació Les grues de poca potència fins a 20000 kg, aproximadament poden ésser muntades sobre carretons, plataformes…

Treballà a la banca després d’estudiar Comerç, però es decantà pel periodisme i collaborà durant setanta anys a la premsa amb ressenyes i crítiques teatrals, articles de divulgació i, també, poesia Collaborà a Baluard de Sitges fins que fou clausurat per la Dictadura de Primo de Rivera i després fundà La Punta i la Gaseta de Sitges i continuà collaborant en altres publicacions tant comarcals com barcelonines La Veu de Catalunya , La Nova Revista , Mirador Quan després de la Guerra Civil, la majoria deixaren de publicar-se, continuà treballant per a L’Eco de Sitges , Sitges i Antologia de…

Competí representant el Club Su-Ba-Lee, del qual és entrenadora des del 1992 Fou campiona de Catalunya i d’Espanya en dotze ocasions, tant en la categoria de pes ploma com en la de pes gall Disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988 i Barcelona 1992, i aconseguí la medalla de bronze en els primers Es proclamà subcampiona del món 1987 i d’Europa 1992, i guanyà una medalla de bronze mundial 1991 i dues de continentals 1987, 1988 Pel que fa a l’especialitat de tècnica, assolí tots els títols catalans i estatals individuals entre el 2001 i el 2007, i tres Campionats d’Europa 2001, 2003,…

Els passeriformes tenen hàbits alimentaris diversos, que es reflecteixen en la variada estructura del bec, de la qual cosa n’és mostra la mallerenga blava Parus caeruleus , a dalt i el raspinell comú Certhia brachydactyla , a baix Oriol Alamany La família de les mallerengues pàrids, comprèn 43 espècies, sobretot paleàrtiques, de les quals el principal gènere, únic a les terres catalanes, és el Parus Els pàrids són una mena de menudes i activíssimes boletes de ploma —algunes bellament acolorides— i dotades d’un bec curt i dret, que ressegueixen acrobàticament els branquillons i…