Resultats de la cerca

Diversitat i aprofitament de recursos minerals Catalunya no és un país especialment ric en productes minerals, tot i que sí que n’hi ha una gran diversitat Això explica que en tot el territori català hi hagi hagut al llarg del temps nombroses explotacions de minerals, la majoria d’elles a petita escala de fet, es calculen més de deu mil punts en tot el territori on s’ha desenvolupat algun tipus d’activitat extractiva Aquí, però, es parla només de les més importants i de les excepcionals per la seva singularitat i s’intenta donar una visió de conjunt del que ha significat la mineria i el…

La geografia El país forma part de l’altiplà somaloetiòpic, que acaba al N en un vorell abrupte parallel a la costa i a l’E en una vasta plana litoral Aquest vorell muntanyós és constituït per la serralada de Golis i els monts Ogo, que culminen en el Surud Ad 2408, el cim més alt del país Les costes, pobres en rades, són baixes, arenoses i rectilínies a l’oceà Índic i rocalloses les del golf d’Aden fins al cap Guardafui Clima molt calorós, amb poca oscillació tèrmica estacional i diürna i una escassa pluviositat menys de 250 mm Les muntanyes del Hawd, regades pel monsó del NE, reben més…

Situació i presentació El municipi de Torrelles de Foix és situat al NW de la comarca de l’Alt Penedès D’una extensió de 36,67 km 2 , limita al N amb els termes de la Llacuna Anoia i de Font-rubí, a l’E amb Sant Martí Sarroca, al S amb el Montmell Baix Penedès i a l’W amb Pontons Travessa el terme la carretera local que, sortint de Vilafranca del Penedès, passa pel poble de Torrelles de Foix i el comunica amb la AP-2 Comprèn el poble de Torrelles de Foix, la urbanització Can Coral i les caseries i veïnats de les Llombardes, Cal Via, la Berna, el Cosconar…

Situació i presentació Limita amb els de l’Argentera W, Vilanova d’Escornalbou S, Mont-roig del Camp SE, Montbrió del Camp E, Botarell E, Riudecols N i Duesaigües NW De terreny més aviat abrupte, el municipi és situat als vessants meridionals de Puig Marí i als orientals de la serra de l’Argentera El terme, ocupat en una bona part pel pi i la garriga, oscilla entre els 649 m d’Escornalbou i els 120 m, dividit en dues parts d’una extensió similar per la riera de Riudecanyes, que recull les aigües de diversos barrancs de menor entitat Al sector de muntanya es construí el pantà de Riudecanyes El…

Cada any, les excavacions arqueològiques forneixen un degotall difícilment quantificable de troballes d'envergadura i rellevància desigual A més a més, també hi ha peces antigues que són reexaminades Aquest any va estar marcat pel debat entorn del bust de la reina egípcia Nefertiti dinastia XVIII del Neues Museum de Berlín Segons Henri Stierlin, la peça fou realitzada el 1912 com a part d'un estudi sobre els pigments naturals emprats pels antics egipcis en les seves pintures Els responsables del museu, però, han adduït que el 1982 el bust fou sotmès a proves que van demostrar la seva…

La cacera i la pesca De les activitats humanes relacionades amb la vida animal, la més important, a la muntanya, és, de molt, la ramaderia, que ha arribat fins i tot a modificar el paisatge a les muntanyes de les latituds temperades La caça, la pesca, l’apicultura itinerant que intenta aprofitar el retard en la floració de les plantes alpines mitjançant el trasllat temporal dels eixams a les zones més altes i altres activitats menors tenen una incidència molt secundària, encara que la caça fos en altres temps un factor important de la regressió de la fauna de muntanya L’activitat cinegètica…

Les bases materials del paleolític Els estudiosos de la prehistòria els paleoantropòlegs i els prehistoriadors normalment fan coincidir l’aparició a la Terra del gènere Homo amb l’aparició de les primeres eines que els nostres avantpassats van començar a fabricar regularment per tal d’incrementar la recollecció d’aliments i la capacitat de defensa Com per als seus ascendents antropoides, per als homínids l’aprovisionament d’aliments també constituïa una preocupació constant, que els consumia gran part de les energies i del temps disponibles A diferència dels seus progenitors, però, van…

Què és l’arqueologia “Com que l’ésser humà no sempre pot acomplir la seva ambició de crear, es complau a cercar el que s’ha perdut, reconstruint el que s’ha destruït i fent reviure el que havia desaparegut És per això que tots nosaltres sentim tant d’interès per les excavacions dels monuments enterrats del passat” En els seus Escrits sobre l’art , Johann Wolfgang Goethe explica així la fascinació que susciten les recerques arqueològiques Les seves paraules ens poden ajudar a entendre les raons de l’èxit actual de l’arqueologia, la seducció que exerceix amb els seus relats de viatges, de…

Utilitza com a documents qualsevol mena de vestigis materials que han deixat els homes llocs d’habitatge i d’enterrament, manifestacions artístiques, eines i instruments, deixalles de menjar, fortificacions i armes, restes de camps conreats, de camins, etc L’arqueòleg és, doncs, un historiador que no es basa, com és habitual, en documents escrits, o bé perquè no existien cas de la prehistòria o bé perquè són considerats insuficients, com passa a les èpoques de la història antiga A partir de l’edat mitjana, el mètode arqueològic té més poca aplicació i ja no és utilitzat per a la història…

El nom μουσεῖον designà, a la Grècia clàssica, el lloc connectat amb les Muses o les arts inspirades per elles Hom sap que al mont Helicó existí un museu que atresorava els manuscrits d’Hesíode i les estàtues dels protectors de les arts També hi hagué un museu a l’Acadèmia de Plató i al Liceu d’Aristòtil Amb tot, el més famós de tota l’antiguitat fou el d’Alexandria, fundat per Ptolemeu Sòter seguint la indicació de Demetri de Falèron, deixeble de l’estagirita Diferent de la biblioteca, el museu la ubicació del qual no ha estat determinada fou un fogar d’erudició científica i…