Resultats de la cerca
Es mostren 295 resultats
química física
Química
Ciència de natura interdisciplinària que pot ésser formalment considerada com una branca de la química i que estudia, des d’una perspectiva física, els fenòmens químics o d’interès per a la química.
L’objectiu fonamental de la química física és d’arribar a conèixer els fonaments teòrics dels fenòmens químics i les lleis que els regeixen La química física pot abordar els seus problemes tant des del nivell macroscòpic o fenomenològic com des del microscòpic o molecular L’eina de treball emprada en l’estudi fenomenològic és la termodinàmica, mentre que la mecànica i principalment la mecànica quàntica proporcionen el mètode per a abordar els problemes microscòpics El buit existent entre aquests dos nivells pot ésser omplert mitjançant l’ús de la termodinàmica estadística, la qual permet,…
L’envelliment de la població
Població de 65 i més anys en nombres absoluts 1970-1991 La manera com els membres d’una població es reparteixen entre les diferents edats constitueix un dels principals determinants del seu comportament demogràfic Si les persones d’edat avançada hi tenen un pes important, cal esperar que el conjunt de la població tingui un ritme de creixement reduït d’una banda, la seva mortalitat és més alta i, de l’altra, ja han conclòs el seu període de fecunditat, raó per la qual són un factor important de reducció de la natalitat Aquestes característiques distingeixen, precisament, les actuals societats…
Francesc Aragó, el català que triomfà a París
FAragó, sd CEDACC / JLV Francesc Aragó tingué un gran renom mentre vivia Les seves activitats com a intellectual i com a polític en feren una personalitat de primer pla del seu segle La visió actual de la seva obra, 150 anys després de la seva mort, és més crítica que la dels seus contemporanis Francesc Aragó nasqué el 26 de febrer de 1786 a Estagell, un poble català a la vora del Llenguadoc, dins la província del Rosselló, que havia restat annexada a França des del 1659 Uns quants anys més tard, el seu pare, adepte a la causa dels reformistes, formà part d’un petit grup de “patriotes” que…
Agronomia 2013
Agronomia
Les emissions de CO 2 Un 56% dels gasos d’efecte hivernacle van correspondre a la desforestació i a incendis forestals © Fototecacat / EyeWire S’estima que les emissions de carboni en forma de diòxid de carboni C-CO 2 v a causa de canvis d’usos del sòl principalment desforestació i d’incendis forestals van ser l’any 2013 d’unes 0,8 ± 0,5 gigatones 10 9 tones, un 8% del total provocat per l’activitat humana Els darrers vint anys s’ha observat una clara tendència cap a la disminució d’aquestes emissions, tot i la incidència puntual d’incendis forestals com, per exemple, els de la…
Agronomia 2011
Agronomia
Durant la Conferència biennal de la FAO, al juny del 2011, el brasiler José Graziano da Silva va ser escollit director general per al període del gener del 2012 al juliol del 2015 José Graziano da Silva va ser subdirector general de la FAO i representant regional per a l’Amèrica Llatina i el Carib des del 2006 Com a ministre extraordinari de seguretat alimentària i lluita contra la fam va ser també responsable del programa Fome Zero, que s’estima que va contribuir a reduir la subnutrició del Brasil en un 25% Increment de la demanda mundial d’aliments i investigació agrària Segons Isabel…
Meteorologia 2016
Meteorologia
Cap a un clima més extrem Els valors de les temperatures màximes baten rècords “històrics” any rere any a causa de l’increment de la temperatura global de la Terra © Fototeca2 / Juniperphotography / Dreamstimecom El 23 de març de 2016 es va celebrar el Dia Meteorològic Mundial sota el lema " Més càlid, més sec, més humit afrontem el futur", amb el qual l’Organització Meteorològica Mundial OMM va voler alertar-nos que el clima està evolucionant per tornar-se cada vegada més extrem La causa principal de la tendència a un clima més extrem és l’acumulació de gasos d’efecte hivernacle a l’…
heràldica

heràldica Punts o posicions de l’escut: 1, punt d’honor; 2, llombrígol
Heràldica
Ciència que té per objecte l’estudi dels escuts d’armes.
Rep també els noms d' art heràldica referit, més precisament, a la representació pictòrica o artística dels escuts, blasó, ciència del blasó i armoria Tracta de l’origen dels escuts, de llur composició, de les lleis heràldiques i de la forma de blasonar La composició interna de l’escut fa referència a la seva forma, als punts o posicions, a les càrregues i a les divisions del camper escut , als esmalts esmalt i a les brisures brisura i l’externa a l'acompanyament, el timbre, els sostenidors i d’altres ornaments externs de l’escut L’heràldica també és un sistema d’identificació d’…
François Couperin
Música
Compositor, clavecinista i organista francès, el representant més important d’una llarga dinastia de músics (Couperin).
Vida Conegut generalment amb el sobrenom d’ el Gran per tal de distingir-lo del seu oncle François Couperin el Vell , fou fill de l’organista Charles Couperin i de Marie Guérin, i probablement feu els primers estudis de música i d’interpretació al teclat —orgue i clavicèmbal— amb el seu pare En morir aquest el 1679, continuà estudiant amb l’organista de Lluís XIV, Jacques Thomelin, mentre Michel-Richard Delalande feia interinament d’organista de Saint-Gervais, a París, càrrec que François ocupà en propietat el 1685, a l’edat de divuit anys El 1689 es casà amb Marie-Anne Ansault, amb qui…
,
Antoni Aulèstia i Pijoan
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Es traslladà a Barcelona, on realitzà el segon ensenyament i feu estudis universitaris de dret i filosofia i lletres La seva formació fou deutora dels cenacles catalanistes de la dècada del 1870 així, fou un dels components de la Jove Catalunya una de les primeres associacions que, durant el període 1870-75, volien transformar el moviment literari de la Renaixença en un moviment pròpiament polític, un dels membres fundadors de la revista La Renaixença on s’encarregà, durant els primers anys, de la Secció Bibliogràfica, intervingué en el Consistori dels Jocs Florals per primera vegada el 1875…
Francis Jean Marcel Poulenc
Música
Compositor i pianista francès.
Vida Nascut en una família acomodada de farmacèutics de París, inicià la seva formació musical a cinc anys guiat per la seva mare, que era una excellent pianista Quan en tenia quinze, esdevingué alumne de Ricard Viñes, pianista català que el posà en contacte amb compositors com M Ravel, E Satie i G Auric La primera peça que Poulenc compongué fou Rapsodie nègre 1917, per a baríton i petit grup d’orquestra Estrenada a París, li proporcionà una certa anomenada en els cercles musicals de la capital francesa Durant aquest període feu amistat amb G Auric, L Durey, A Honegger, D Milhaud i G…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina