Resultats de la cerca

Segons alguns, era nat a Pisa o a Cremona Deixeble de l’Irneri, cap a l’any 1159 exercí la judicatura a Bolonya, on professà també dret civil És un dels anomenats quatre doctors de Bolonya Es distingí per la fidelitat a l’esperit dels texts legals i per la perfecció i l’elegància de la seva glossa És autor de nombroses glosses al Corpus Iuris Civilis , d’un breu tractat de procediments judicials i de comentaris al títol De regulis iuris del Digest La seva influència sobre el dret comú a Catalunya fou molt important

Després d’estudiar al seminari de Vic 1822-30, ingressà a l’orde de predicadors a Girona, on professà 1830 i on estudià teologia, fins a l’exclaustració del 1835 Acabats els estudis a Vic, hi fou ordenat el 1836 Com a frare exclaustrat missionà per Catalunya El 1856 fundà, a Vic, la congregació de les dominicanes de l’Anunciata i en fundà més de 50 cases arreu de Catalunya Escriví alguns llibres de pietat i romanen inèdits alguns escrits pastorals Fou beatificat per Joan Pau II el 1979 i el successor d’aquest, Benet XVI, el canonitzà l’octubre de 2009

Professà el 1600 Residí a Flandes com a confessor de Francesc de Montcada, marquès d’Aitona Fou professor de teologia i d’escriptura als collegis de la companyia de Saragossa i València És autor de dissertacions teològiques Commentarius litteralis in Canticum Salomonis i d’obres d’erudició històrica Discurso de las medallas , 1645 —en el qual impugna en algun punt Antoni Agustí—, Descripción del Reyno de Aragón Traduí Tertullià El Palio de Tertuliano, 1632 Emprà els pseudònims de Lap de Arias i Adrianus Palajus Labienus Traçà la planta de l’església parroquial de Llíria i…

Professà al monestir de jerònims d’El Escorial 1825, d’on fou mestre de cerimònies, professor de grec i segon bibliotecari fou també confessor de Ferran VII Després de l’exclaustració 1835 continuà al servei d’El Escorial, d’on Isabel II el féu primer bibliotecari 1847 Després fou canonge i professor del seminari de Badajoz 1852, arxipreste d’Astorga i ardiaca de València 1867 Traduí del llatí El movimiento de España o sea historia de las Comunidades de Castilla de Juan Maldonado 1840, i és autor de diversos treballs sobre El Escorial 1849-59 i d’un catàleg dels seus manuscrits…

Ja gran prengué l’hàbit trinitari a València 1586, on professà el 1587 Fou predicador d’Oriola 1592 i lector de filosofia a València 1601 i el 1603 fou nome- nat ministre del convent de Vinganya, de Seròs Segrià Sant Miquel dels Sants, que el conegué a Barcelona el 1603, diu que arribà a la perfecta tranquillitat de l’ànima i a l’oblit de les criatures, els sentits i les potències Un cop mort, el provincial de l’orde manà fer un informe sobre la seva vida i virtuts 1603-06, que es guardava al convent de València

Professà en aquest monestir, del qual fou majordom i procurador Fou elegit abat el 1696 quan el poble de Sant Feliu es trobava ocupat per les tropes del general Vendôme, que volia fer aterrar totes les muralles de la vila Li calgué defensar els drets del monestir primer contra els francesos i després contra els jurats de la vila, que hi volien establir una comunitat de mínims Féu celebrar la pau amb els francesos 1697 amb una salve solemne que es cantà sempre els dissabtes Cessà com a abat el 1701 i visqué en endavant al monestir de Sant Feliu

Professà a Montserrat el 1897 i fou ordenat de sacerdot el 1903 Es doctorà en teologia a Roma 1906 i, retornat a Montserrat, fou professor de teologia i filosofia, censor d’ofici del bisbat de Barcelona 1912 i confessor extraordinari del bisbat Fou redactor i després director de la Revista Montserratina Fou prior de Montserrat 1913-17 i després d’El Pueyo Aragó, fins que, el 1918, fou cridat a Roma com a vicerector del Pontificio Ateneo Anselmiano El 1923 era procurador general de la Congregació Casinense i el 1924 abat general de la dita Congregació

Estudià a París i professà a Nevers, Poitiers i, des del 1864, a París De tendència positivista i alhora determinista, la seva posició filosòfica comporta una explicació de la història a partir de lleis equivalents a les de les ciències de la natura les seves investigacions se centraren en l’àmbit cultural i en la seva morfologia Entre les seves obres més específicament filosòfiques destaquen Le positivisme anglais 1864, Philosophie de l’art 1865-69 i De l’intelligence 1870 És autor també de diverses obres d’història com Les origines de la France contemporaine , 1876-93 i d’…

Ensenyà a Hamburg 1921-33 i, amb el nazisme, emigrà als EUA, on professà a Princeton La formació filosòfica kantiana, la lectura d’obres d’A Riegl i la collaboració amb E Cassirer el menaren a una elaboració teòrica de la interpretació dels fets artístics Treballà a l’Institut Warburg i, en contra del formalisme i la tradicional historiografia de l’art, però amb els instruments de la iconografia, propugnà la iconologia Cal destacar els seus estudis sobre Dürer 1915, 1922, 1923 i 1943, Idea 1924, Die Perspektive als “symbolische Form" 1927, Studies in Iconology 1939

Alumne de l’escola normal superior, fou militant pro Dreyfus i professà un socialisme molt particular que difongué en el manifest De la société socialiste 1897 El 1900 fundà els Cahiers de la quinzaine , publicació amb la qual s’oposà a Jaurès i a l’esperit positivista dels intellectuals de la Sorbona La seva obra illustra el renaixement de l’espiritualisme francès del principi del segle Notre Patrie 1905, Notre jeunesse 1910 Les obres poètiques Porche du mystère de la deuxième vertu 1911 i La Tapisserie de Notre-Dame 1913 el consagren com un gran autor cristià