Resultats de la cerca
Es mostren 792 resultats
Els grups d’aliments
Per a facilitar la confecció d’un pla d’alimentació que respecti les consideracions teòriques esmentades abans, és convenient de classificar els aliments, segons llurs característiques nutritives més rellevants, en una sèrie de grups D’aquesta manera, a grans trets, en lloc de tenir en compte els innombrables aliments de manera particular, hom pot presumir que si cada dia es consumeix una determinada quantitat d’aliments que pertanyen a cada un d’aquests grups, queda garantida una aportació nutritiva completa i equilibrada La principal utilitat de basar-se en uns pocs grups d’aliments amb…
papaïna
Alimentació
Bioquímica
Enzim proteolític procedent del tronc, les fulles i el fruit del papaier.
Hidrolitza les proteïnes i alguns polipèptids sintètics S'activa en presència dels àcids cianhídric o sulfhídric o amb grups tiol de certes substàncies, com el glucagó, la cisteïna, etc Hom l’empra en substitució de la pepsina, i també com a vermicida i com a additiu ablanidor de la carn
aperitiu
Alimentació
Agent estimulant de la secreció gàstrica i, per tant, afavoridor de la millor digestió dels aliments.
Els brous, extrets de carn i de llevats, hidrolitzats de proteïnes, etc, inicien la secreció intestinal a causa de llur contingut en aminoàcids i peptones L’efecte dels aperitius de natura alcohòlica amargants, bitter , vermuts, etc és més aviat causat per factors psíquics que no pas per mecanismes bioquímics autònoms
utilització neta proteica
Alimentació
Percentatge de nitrogen ingerit que és retingut per l’organisme.
Paràmetre per a mesurar el valor nutritiu de les proteïnes, equival al valor biològic multiplicat per la digestibilitat de la proteïna estudiada Una proteïna és completa si UNP=100 Es determina amb una ingestió al nivell just de manteniment o per sota Si no és així, és designada com a UNP operativa
Hartmut Michel
Química
Químic alemany.
Director de l’Institut Max Planck de Bioquímica 1979, el 1988, juntament amb RHuber i JDeisenhofer, li fou atorgat el premi Nobel de química per la seva contribució al treball sobre l’estructura molecular de les proteïnes de les membranes cellulars fotosintètiques i la transferència dels electrons en la fotosíntesi
Albrecht Kossel
Bioquímica
Bioquímic alemany.
Féu investigacions sobre les proteïnes i determinà llur acció en els bacteris identificà els àcids nucleics, aïllà l’adenina i la guanina i descobrí la histidina en els espermatozoides També féu treballs sobre la formació de la urea, juntament amb Henry Dakin Fou premi Nobel de medicina l’any 1910
William Thomas Astbury
Física
Físic anglès.
Educat a Cambridge, fou ajudant de William Bragg a la Royal Institution Fou elegit fellow de la Royal Society i director del Textile Physics Research Laboratory el 1940 Mitjançant raigs X aprofundí l’estudi de les estructures de les proteïnes i dels alts polímers, en particular de les fibres tèxtils
segó
Alimentació
Agronomia
Conjunt de pells dels cereals, especialment del blat, que se separa dels grans en la molta.
Ric en elements minerals 4-4,5% i en cellulosa 5-10% i amb contingut considerable de midó 60-70% i de proteïnes 15%, el segó de blat serveix d’aliment de diversos animals, com els porcs, les gallines, etc, i és emprat per a augmentar el contingut cellulòsic de productes dietètics
síndrome nefròtica
Patologia humana
Situació clínica caracteritzada per la presència d’albuminúria, hipoalbuminèmia, edemes, hiperlipidèmia, oligúria i lipidúria.
És deguda a una lesió de la membrana basal del glomèrul renal que n'augmenta la permeabilitat tot permetent la filtració de les proteïnes cap a l’orina Es troba en el curs de diverses malalties alguns tipus de glomerulonefritis, infeccions, diabetis mellitus , collagenosis, amiloïdosi, tumors malignes, administració de determinats medicaments, etc
exsudat
Patologia humana
Humor més o menys fluid que surt d’una cèl·lula, d’un vas o d’un capil·lar per exsudació en els processos de tipus inflamatori i que es diposita en els intersticis dels teixits o en la cavitat d’una serosa.
És constituït per líquid plasmàtic, cèllules leucòcits polinuclears, limfòcits, cèllules tissulars, etc i productes de la degeneració i descomposició dels teixits inflamats Segons la formació i l’aspecte físic és anomenat albuminós, fibrinós, hemorràgic , etc En comparació amb un transsudat conté, sobretot, més quantitat de proteïnes i d’enzims, com la lacticodeshidrogenasa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina