Resultats de la cerca

Després d’haver treballat a diverses impremtes, editorials i revistes de tipografia, exercí fins a la jubilació el càrrec d’assessor tipogràfic de la Monotype Co des del 1922, de la Cambridge University Press des del 1925 i del Times londinenc Profundament racionalista, concebé la tipografia com un art vicariant al servei de la civilització, el paper de la qual es reduïa a donar una forma gràficament racional al text, dins el marc flexible de la tradició D’acord amb això, desenvolupà un vast programa de treball a la Monotype Co, i entre el 1922 i el 1938 promogué la creació d’una…

Deixeble de Fichte i Schelling, no arribà mai, però, a obtenir una càtedra i visqué en l’estretor Rebutjà els sistemes de Fichte, Schelling i Hegel i es considerà el veritable continuador de Kant La seva filosofia, anomenada panenteisme, descriu el món en Déu, bé que no l’hi confon, i presenta la història com a ascensió racional de l’home a Déu i com a descens de Déu a l’home La seva metafísica s’aplica a l’ètica i a la filosofia del dret i rebutja la visió hegeliana de l’estat De publicació majoritàriament pòstuma, la seva obra inclou una gran diversitat de disciplines i…

Fou professor de dret romà a la Universitat de Barcelona, assessor togat del tribunal de la capitania general, assessor del mestre racional, membre de la sala tercera del consell reial, jutge del reial consell en matèria criminal, fiscal de l’audiència i consultor del tribunal del Sant Ofici El 1704, contra les instruccions del virrei borbònic, sostingué en un dictamen el dret al secret de les sessions del Consell de Cent El 1706, trobant-se a Madrid, fou empresonat per ordre de Felip V fou traslladat a Pamplona per complir-hi reclusió perpètua, on morí Posà al dia i illustrà amb…

A mesura que l’estructura feudal dels s XI i XII permetia la formació de municipis amb dret a elegir els propis representants i prendre acords amb caràcter executiu, cada un d’ells procurava de conservar els documents originals acreditatius dels privilegis i les llibertats i els registres de les resolucions del consell, així com els llibres de comptabilitat La classificació de l’arxiu comprenia separadament els documents rebuts privilegis, lletres, suplicacions, etc, els produïts per l’administració acords, lletres patents o closes, crides, ordinacions, etc, processos, contractes, memorials,…

Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona 1972, el 1978 es doctorà per aquesta mateixa universitat amb una tesi dirigida per Ramon Margalef Catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona 1986, des del 1978 impulsa i dirigeix el grup de recerca sobre ecosistemes aquàtics continentals i la seva conservació i gestió Freshwater Ecology and Management FEM, reconegut des del 2005 per la Generalitat de Catalunya Coordina el projecte europeu Life Trivers, en l’àmbit de la Directiva marc de l’aigua de la Unió Europea És membre fundador de la Fundación Nueva Cultura del Agua 2006,…

Filla gran i hereva del primer marquès del Cenete, Rodrigo Hurtado de Mendoza y Lemos De petita residí a Aiora Òrfena 1523, anà a Burgos, on es casà amb el cambrer de Carles V, el comte Enric de Nassau-Breda mort el 1538 Residí habitualment a Jadraque Era a Flandes quan restà vídua, el 1538 De retorn a la península Ibèrica, es casà amb el lloctinent de València, el duc de Calàbria Ferran d’Aragó, vidu de Germana de Foix, i passà a residir a València Amant de les lletres, hi continuà la vida fastuosa de petita cort subvencionà estudiants a Lovaina 1542, assignà una pensió al fill del mestre…

Estudià durant dos anys filosofia i retòrica al seminari conciliar de Barcelona Després d’estudiar a l’escola normal, guanyà per oposició la plaça de mestre a Sallent 1865 Són fruit d’aquesta experiència el Método práctico racional para que los niños que frecuentan las escuelas de Cataluña puedan aprender sin grande esfuerzo el idioma castellano 1870 i un Método para la enseñanza de la aritmética El seu pensament social seguia la doctrina de Lleó XIII El 1873 ingressà a l’empresa Sert Germans i Solà, dedicada a teixits, i lluità —influït pel pensament de FList i HCCarey— a favor…

Als Països Catalans s’introduí aquest costum en entitats eclesiàstiques i civils, sobretot municipals Cal esmentar, entre altres, un Llibre verd del monestir de Ripoll, avui desaparegut, el Llibre blanc de Santes Creus segles XII-XIII i el Llibre Vermell de Montserrat, i entre els municipals, el Llibre verd de Girona, el Llibre vermell de l’Arboç Baix Penedès 1202-1488, el Llibre verd de Vilafranca del Penedès 1356-1699, el Llibre vermell de Ciutadella Menorca segles XIII-XVIII, el Llibre verd del racional o Llibre de solemnitats de Cervera 1448-1637 i, sobretot, els notables…

El terme fou posat en circulació per Leibniz, el qual, en ocupar-se de Déu, creia cabdal de fer racionalment compatible l’existència de Déu amb l’existència del mal al món, és a dir, justificar el fet que Déu hagi creat un món on hi ha el mal Els estoics ja havien tractat d’aquest problema, i Epicur havia formulat així l’antinòmia o Déu vol suprimir el mal i no pot, o bé pot fer-ho i no vol, o bé ni vol ni pot, o bé vol i pot Les tres primeres hipòtesis són indignes de Déu, és a dir, incompatibles amb la idea que hom es fa de la divinitat la darrera hipòtesi resta en contradicció amb els fets…