Resultats de la cerca
Es mostren 1406 resultats
trombofília
Medicina
Estat d’hipercoagulació susceptible de provocar una trombosi.
Està relacionada amb un ventall de fenotips diversos que condicionen el risc genètic de trombosi Les complicacions trombòtiques habitualment apareixen abans dels 45 anys i preferentment en el territori venós de les extremitats inferiors Cal sospitar la presència d’una trombofília en individus joves amb episodi trombòtic, en trombosis recurrents sense factors de risc identificables, en trombosis en territoris no habituals i sense causes identificables i en pacients que, tot i rebre el tractament anticoagulant per a una trombosi, en desenvolupen una altra El control dels malalts…
Marta Cusidó Muntada

Marta Cusidó Muntada
Arxiu M. Cusidó
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica artística.
Formada al gimnàs Tasili de Terrassa, també competí pel CG Vilanova, l’AGA Vilassar i el Charleroi de Bèlgica, amb el qual participà en la Copa d’Europa de clubs Fou campiona de Catalunya 1999 i tercera en el Campionat d’Espanya 2001 L’any 1999 entrà en la selecció espanyola absoluta, amb la qual competí en els Jocs Olímpics de Sidney i en els Campionats del Món 1999, 2001 En aquesta darrera competició fou quarta per equips i ocupà la dotzena posició en la classificació general individual L’any 2001 fou campiona per equips en els Jocs Mediterranis i entrà a dues finals individuals Una lesió…
Ars Electronica
Organització cultural de Linz (Àustria) fundada el 1979.
Disposa de l’Ars Electronica Center, que és un museu i espai multimèdia d’investigacio artística f uturelab , i des dels seus inicis convoca els prestigiosos premis Ars Electronica i anualment acull un festival d’art, tecnologia i societat, pioner en la creació digital Les categories en les quals es lliuren els premis són l’animació, els mitjans interactius, l’art jove, la música digital i internet Com a centre, és pioner en la creació d’un model híbrid entre el museu i el centre d’investigació L’eix dels seus projectes és la complexitat de la tecnologia, relacionada amb els…
intel·ligència espiritual
Educació
Capacitat de relacionar-se amb la dimensió transcendent de l’ésser humà i de generar un sentit personal de l’existència en relació amb la pròpia vida, els altres i la natura.
Dahar Zohar i Ian Marshall, investigadors de les universitats d’Oxford i Londres respectivament, proposaren aquest terme a final del s XX, a partir d’estudis empírics sobre l’activitat cerebral en moments de reflexió sobre el sentit global de la vida o bé en pràctiques espirituals Aquesta capacitat està relacionada amb la creença religiosa i fins i tot amb la pràctica d’una determinada religió Però no és exclusiva d’aquest camp Qualsevol persona sense una adscripció religiosa concreta pot desenvolupar les seves idees a l’entorn del sentit de la vida i de la transcendència,…
Íñigo de Oriol Ybarra
Economia
Empresari castellà.
Procedent d’una família d’empresaris ben relacionada amb el franquisme, es llicencià en Dret per la Universitat Complutense de Madrid 1959 Fou procurador a Corts i, després del franquisme concentrà l’activitat professional a Hidroeléctrica Española , on estava vinculat des del 1959, i del 1985 al 1991 en presidí el consell d’administració Posteriorment fou president d' Iberdrola 1992-2006 i aquest any defensà el rebuig de l’opa de Gas Natural sobre Iberdrola Fou també president d’UNESA 1987-89, 1996-98 i 2002- 06, la patronal del sector hidroelèctric espanyol Fou també membre…
Josep Maria Albert i Despujol
Història
Industrial.
Fill d’una família d’industrials molt relacionada amb la dinastia borbònica, fou ennoblit el 1921, convertint-se en el primer baró de Terrades Relacionat pel seu matrimoni amb la família Muntades, esdevingué director de L’Espanya Industrial Durant la Segona República mantingué les seves fidelitats monàrquiques com a simpatitzant de Renovación Española En començar la Guerra Civil Espanyola, s’exilià a Itàlia i després passà a l’Espanya dominada pels sollevats Sevilla El 1945 fou nomenat batlle de Barcelona en substitució de Miquel Mateu i Pla, càrrec que combinà amb el de…
Nous Horitzons
Publicacions periòdiques
Revista en català, política i cultural, fundada el 1960 amb el nom d’Horitzons, estretament relacionada amb el PSUC.
El 1962 adoptà el nom actual De periodicitat trimestral i confinada a la clandestinat, durant el franquisme estigué domiciliada a Mèxic, a càrrec dels catalans exiliats Els primers números s’editaren totalment a Mèxic, però a partir del número 9, les planxes per a la publicació es preparaven a França i després s’imprimien clandestinament a Catalunya fins que la revista fou legalitzada el 1977 A Mèxic la dirigí Francesc Vicens i, quan se'establí la redacció a Catalunya, Manuel Sacristán Han estat collaboradors de la revista en les seves diferents èpoques RVidiella, G Aribau, G López Raimundo,…
Xixella
Mapa de nidificació de la xixella Columba oenas als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest és un colom no gaire freqüent com a nidificador, força sedentari a Catalunya i al País Valencià A les Balears no nia, i només a l’hivern, amb l’arribada d’efectius ultrapirinencs, presenta una població irregular i escassa de caire hivernant Malgrat dades bibliogràfiques que referien una àmplia distribució a la Catalunya Nord, la xixella és un nidificador molt localitzat, tot i que en el decurs de la migració s’observen regularment els esbarts viatgers A Catalunya, la seva presència és…
Paolo Antonio Rolli
Música
Llibretista i poeta italià.
Com P Metastasio, per qui fou influït, fou alumne de Gian Vincenzo Gravina Debutà el 1714 amb la serenata Sacrificio a Venere , musicada per Giovanni Battista Bononcini El 1715 anà a Anglaterra, on el 1719 fou nomenat poeta de la Royal Academy of Music Escriví una trentena de llibrets -sovint reelaboracions de textos d’Apostolo Zeno i d’altres llibretistes- per a GF Händel Floridante , 1722 Scipione , 1726 Riccardo primo, Rè d’Inghilterra , 1727 Deidamia , 1741, Bononcini Astarto , 1715 Griselda , 1722, Nicola Porpora Arianna in Nasso , 1733 Polifemo , 1735 La festa d’Imeneo , 1736 i d’…
lliurea
Zoologia
Conjunt de caràcters morfològics accessoris i externs que confereixen a un animal el seu aspecte característic.
La presència de plomes, pèls, crineres, escates i altres formacions epidèrmiques com crestes, esperons, collars, etc, juntament amb llur disposició i coloració, són, entre altres, els elements determinants de la lliurea La lliurea d’un animal pot ésser permanent o temporal en aquest darrer cas, el canvi de lliurea pot ésser degut a factors estacionals la lliurea estival i la hivernal de molts animals o a uns altres factors, com ara els sexuals aparellament Així, molts animals presenten dimorfisme sexual solament durant l’època de zel, a causa de l’adquisició, en aquesta època, d’una lliurea…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina