Xixella

Columba oenas (nc.)

Mapa de nidificació de la xixella (Columba oenas) als Països Catalans.

Maber, original dels autors.

Aquest és un colom no gaire freqüent com a nidificador, força sedentari a Catalunya i al País Valencià. A les Balears no nia, i només a l’hivern, amb l’arribada d’efectius ultrapirinencs, presenta una població irregular i escassa de caire hivernant.

Malgrat dades bibliogràfiques que referien una àmplia distribució a la Catalunya Nord, la xixella és un nidificador molt localitzat, tot i que en el decurs de la migració s’observen regularment els esbarts viatgers. A Catalunya, la seva presència és relacionada amb l’existència de qualsevol mena de relleus rocallosos, quan aquests són abocats a espais oberts conformats per conreus cerealistes. Es distribueix d’una manera quelcom irregular, preferentment per les comarques càlides i eixutes de la regió mediterrània, tot defugint les grans masses forestals d’importància. Al País Valencià viu a les comarques septentrionals i centrals, especialment per sobre dels 400 m. Rareja a les comarques meridionals, on nia només d’una manera força localitzada.

La xixella (Columba oenas) és un colom prou esvelt i gràcil, de 30-35 cm, d’un color gris franc general, proveït d’uns reflexos blavissos molt potents al coll, ben característics, trets tots els quals s’aprecien en aquest exemplar fotografiat a Vacarisses (Vallès Occidental).

Oriol Alamany.

El pas primaveral de les poblacions centreeuropees, pròpies d’altra banda d’ambients més boscans, es detecta des del febrer fins a l’abril, mentre que el pas de tardor es fa palès el setembre i l’octubre. En aquest temps, i durant l’època d’hivernada d’aquestes poblacions viatgeres, es fa més fàcil l’observació d’estols de xixelles a casa nostra i, molt especialment, en tota mena de conreus de secà de les comarques de la plana. S’associen sovint amb els esbarts de tudons, i de vegades tornen plegats cap a llurs territoris de cria. Sembla que en alguns indrets s’ha registrat una forta minva del volum de migradors tardorencs, possiblement relacionada amb la forta pressió cinegètica que pateixen tots els coloms.

El paràmetre més determinant per a la població nadiua dels Països Catalans és la presència de conreus cerealistes, més que no pas la troballa de cingles per a nidificar-hi. Les xixelles també poden niar en cavitats d’arbres i, de fet, supleixen l’absència d’hàbitats rupícoles naturals colonitzant-ne d’altres de més artificialitzats, com ara runes i construccions rurals abandonades, sempre que estiguin en indrets favorables que possibilitin l’explotació dels camps de conreu.