Resultats de la cerca

Es donà a conèixer amb Entrando en fuego santas inquietudes de un colegial 1904 i Morbideces 1908 El 1915 fundà la tertúlia del cafè Pombo, freqüentada per escriptors i artistes, com Gutiérrez Solana, Manuel Abril, Lluís Bagaria i altres, que motivà les cròniques de Pombo 1918 i La sagrada cripta de Pombo 1926 El 1937 s’establí a Buenos Aires A Ramonismo 1927 definí una estètica pròpia, un dels principals elements de la qual és la greguería , consistent en una imatge en prosa que epigramàticament presenta una visió personal i sorprenent de la realitat i que ha estat conreada a Greguerías 1917…

Fill de Joan de Coloma i de Cardona Participà en la guerra contra Portugal 1581, serví a Sicília 1584 i en l’exèrcit de Flandes 1588-1600 Es destacà a les batalles d’Aumale 1592 i de Doullens 1595 fou ascendit a mestre de camp i nomenat cavaller de l’orde de Sant Jaume 1597, malgrat la seva ascendència jueva El 1600 fou traslladat a Perpinyà com a governador i com a capità general dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, i en 1611-17 fou lloctinent de Mallorca Tornà a Flandes i participà en la invasió del Palatinat amb Ambrosio de Spinola Fou ambaixador 1622-24 a la cort de Jaume I d’…

Participà en la collecció de poesia “Brais Pinto” de jove poesia gallega amb Voce na néboa 1957 Seguiren les proses de Percival e outras histórias 1958, O crepúsculo e as formigas 1961 i Arrabaldo do Norte 1964, obra clau de la Nova narrativa galega , que superposava la mitologia celta als corrents literaris més moderns A aquests elements cal afegir, com a constants de la seva obra, el compromís amb la realitat gallega i la inclinació envers el simbolisme i la fantasia O corvo, a figueira e a fouce de ouro novella inèdita sobre la guerrilla gallega a la postguerra, que li valgué l’…

Després de graduar-se en arts a la Universitat de Tennessee 1952, el 1953 s’allistà a la marina, on serví fins el 1957 Aquest any retornà a la Universitat de Tennessee, on publicà els seus dos primers relats en una revista de la institució El 1960 inicià una existència itinerant i, subsistint en part gràcies a beques i en part fent oficis diversos, es dedicà intensament a l’escriptura Visqué a Chicago i en diverses ciutats de Tennessee, viatjà a Europa i, a mitjan anys seixanta, visqué un quant temps a Eivissa Des del 1976 residí a Texas i a Nou Mèxic La seva narrativa,…

Feu estudis, inacabats, de perit mercantil Participà en la campanya de Rússia amb la División Azul El 1951 guanyà el premi Eugenio Nadal amb La noria 1952, que inicià un cicle de temes realistes i lligats amb un món de baixos fons o popular Ha pasado una sombra 1953, Carta de ayer 1953, Las viejas voces 1955, La noche buena 1960, La corriente 1962 i El cacique 1963, premi Planeta Publicà també reportatges i guies Libro de las tabernas de España 1956, Barcelona 1954 i Costa Brava 1958 i obra històrica centrada en la Segona República i la Guerra Civil Espanyola Tres días de julio 1967, Desastre…

Vida i obra Fou collaborador d’ En Patufet , en què a començament dels anys vint publicà nombrosos relats per a públic infantil També fou redactor del diari La Rambla  1936-38 Afeccionat a la literatura castellana, feu una breu estada a Madrid i intentà introduir-se en els medis literaris de la ciutat Membre del PSUC, lluità al front republicà, i el 1939 s’exilià a França, on estigué internat en un camp de concentració El mateix any es traslladà a Mèxic En aquest país dirigí Nova Era , òrgan del Partit Socialista Català, i altres publicacions com Confidencias També fou un dels…

Separat dels seus pares d’infant per a rebre una educació d’acord amb el que fou reconegut com un talent precoç, el 1959 es graduà a la Universitat d’Irkutsk Publicà relats i novelles de gran qualitat, en els quals palesa una prosa vigorosa i delicada alhora, i que obtingueren una bona acollida Cal esmentar-ne  Čelovek s etogo sveta ‘Un home d’aquest món’, 1961, Dengui dl’a Marii ‘Diners per a Maria’, 1967, Poslednij srok ‘El darrer termini’, 1970, Živi i pomni ‘Viu i recorda’, 1975, Proščanije s Mat'oroj ‘L’adeu a Matiora’, 1976 i altres, en les quals, allunyat del realisme…

Feu estudis de pedagogia i exerceix de professor Treballa a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat Valenciana com a traductor i corrector És collaborador habitual de diferents mitjans de comunicació, com El Temps i Saó S’inicià amb el recull de poemes Les quotidianies d’Arístides 1981, que guanyà el premi Abril del 1979, al qual seguí Saxo 1987 El gruix de la seva obra, però, el forma la narrativa, que inclou els volums de contes Hipòtesi 1991, premi de narrativa breu Vila de Mislata 1990, Legítima defensa 1991, premi Víctor Català 1990 i premi de la Crítica dels Escriptors Valencians…

Desenvolupament enciclopèdic Aquestes històries, protagonitzades de manera exclusiva per indis mexicans, reflecteixen el seu comportament i la seva personal visió del món, radicalment diferent de l’europea, i que, a més, resulta difícil d’integrar en la societat actual “Aquí descansa Nevares” narra la revolta de Lalo Nevares, el qual, davant la pobresa i precarietat de les barraques miserables on ell i els seus viuen, s’installa en un habitatge ben diferent un cementiri sumptuós i de sòlida pedra però en el repartiment de les sepultures es reprodueixen les injustícies existents en la societat…

Obrí al públic el 7 de febrer de 2015 Té la seu en dos casals gòtics de la ciutat, la casa Mora i la casa Nadal del carrer de Montcada, que anteriorment havien allotjat el Museu Barbier-Müeller d’Art Precolombí  1997-2012, el Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona  1982-2008 i el Museu del Disseny de Barcelona  2008-12 De caràcter etnològic, la part dedicada a exposicions permanents és dividida en quatre seccions Àfrica, Àsia, Amèrica Amèrica del Sud i Central i Oceania Hi ha també un espai dedicat a exposicions temporals Les peces exposades provenen principalment de la collecció de la…