Resultats de la cerca

Una de les primeres referències instrumentals que hom té de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols data de l’any 1184, amb motiu del testament que Dolça, senyora de la vall i el castell d’Hostoles, atorgà el dia 17 de setembre del susdit any En l’acta testamentària és consignat que Dolça tenia en aquesta parròquia dos masos, els quals havien estat donats en altre temps a la seva filla Ermessenda pel seu pare Miró, però que ella havia tornat a la seva mare perquè en fes d’ells la seva voluntat “ …Ego predicta Dulcia habeo duos mansos et scilicet de Longa folia et de Crossis, qui sunt in…

Situació Una vista de l’església des del costat sud-est Hi és perfectament visible l’esquema estructural d’un típic edifici senzill del segle XII El campanar, tal com és avui, és fruit d’una reforma posterior J Bonell El terme municipal de Garrigàs, situat al pla de l’Alt Empordà, és format pel poble del mateix nom i els agregats d’Arenys d’Empordà, Ermedàs, Vilajoan i el veïnat de Tonyà Garrigàs es troba al sector septentrional del terme i forma un nucli agrupat al cim d’un pujol L’església de Sant Miquel, tanmateix, és uns 500 m més al nord, en un terreny pla, al veïnat de l’Església Mapa…

Situació Vista exterior de l’església des del sud-oest Hom pot veure les modificacions substancials dutes a terme al temple romànic primitiu F Tur L’església parroquial de Santa Eulàlia d’Ultramort es troba al centre de la població d’aquest nom, el nucli de la qual s’allarga per la carena i el vessant oriental d’un serrat poc elevat sobre la plana Mapa 296M781 Situació 31TEG030540 El poble d’Ultramort és al costat de la carretera de la Bisbal d’Empordà a Figueres i Portbou C-252, entre Parlavà i Verges Hi ha una clau a la rectoria de Verges una altra és en una casa d’Ultramort Història En el…

Situació Façana de ponent de l’església ECSA - J Marrot Vilella és un petit nucli amb una traça medieval, encinglerat damunt un turó, a l’esquerra del riu Bellera, sobre el poble de Sarroca de Bellera L’església de Sant Esteve és emplaçada al sud del nucli, al marge esquerre del carrer emporxat que creua el centre del poble Mapa 33-10 214 Situació 31TCG256925 S’hi arriba per la carretera comarcal 144 de la Pobla de Segur al Pont de Suert, de la qual surt una carretera que va a Sarroca de Bellera Des d’aquest poble arrenca una pista sense asfaltar que cal seguir 2 km fins arribar a un trencall…

Situació Restes del recinte fortificat que envoltava l’església de Sant Miquèl, amb una porta d’arc de mig punt que era l’únic accés ECSA - JA Adell Aquesta església és situada al nucli antic del poble de Dulhac, que és al SE de Pèirapertusa, assentat sobre un pendent de la vall que drena el rec de La Font, afluent del Verdoble Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′01″ N - Long 2° 34′03″ E Hom arriba a Dulhac per la carretera D-14, que ve de Cucunhan i va cap a Rofiac La carretera D-14 entronca a Cucunhan amb la carretera D-123, que travessa el grau de Maurin i enllaça el Perapertusès amb la…

Situació Interior de l’església vers ponent amb un arc toral escanyat, element que denota l’origen preromànic de l’edifici ECSA - A Roura Aquesta església parroquial presideix el poble homònim, situat al sud de Bages de Rosselló i al nord de Banyuls dels Aspres Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 57” N - Long 2° 52’ 4,8” E Per a arribar a Sant Joan la Cella des de Perpinyà, cal agafar la carretera N-9 en direcció al Voló A l’altura de Vilamulaca, a mà esquerra, s’ha d’agafar la carretera D-2, que en un curt recorregut porta fins al poble Història L’actual parròquia de Sant Joan la Cella és la…

Poblat fortificat dels Vilars, Arbeca, ~700-350 aC UdL El poblat fortificat dels Vilars Arbeca, Garrigues va ser habitat ininterrompudament durant uns quatre-cents anys, des del 750 aC fins al 350 aC, i les seves impressionants muralles són un mut testimoni del desenvolupament dels camps d'urnes recents i de la cultura del ferro, dels temps de canvis marcats per les relacions amb el món colonial i el procés d'iberització i del desenvolupament antic i ple de la societat ilergeta Els conjunts de materials arqueològics han permès establir les cinc fases següents del jaciment, fases confirmades…

Situació Fragment de l’interior del mur nord d’aquesta malmesa església, amb els arcs formers i les pilastres que sostenien els arcs torals ECSA - AM Vilarrúbias Les ruïnes de l’església de Sant Sadurní són pocs metres a l’esquerra de l’esvoranc on hi ha el castell de la Fabregada Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG382539 Història Aquesta església antigament tenia les funcions de parròquia del terme del castell de la Fabregada, les quals perdé posteriorment Depengué del priorat de Santa Maria de Meià fins a…

Situació Aspecte que ofereix l’edifici des del costat de migjorn A desgrat de la seva ruïna, aquesta construcció encara deixa veure prou elements com per a endevinar-hi una típica funció de caire rural F Junyent-A Mazcuñan Les restes d’aquest edifici són situades dintre el municipi de Sallent a poca distància, vers tramuntana, de l’església de Sant Miquel de Serra-sanç, en un planell on es barregen els boscs i els conreus Long 1°53’40” - Lat 41°50’53” Un cop arribats al planell on s’alça l’església de Sant Miquel, cal prosseguir el camí, cosa de pocs metres, per a desviar-nos a l’esquerra,…

Situació Aspecte que ofereix la capçalera de l’edifici des de l’interior, amb l’absis esfondrat F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes d’aquesta esglesiola s’alcen dalt un tossal que es dreça proper al mas Martorell, situat a la banda sud-occidental del terme i no gens lluny del llogaret de Sant Ponç Long 1°52’42” - Lat 41°47’45” Per anar-hi cal emprendre la carretera que, amb origen a Manresa, mena cap a Berga En arribar al quilòmetre 7, cal desviar-se, a mà esquerra, per tal de seguir un camí carreter que, passant pel mas de Terradelles i pel mas de les Coves, deixa prop de la capella, a la qual…