Situació
Una vista de l’església des del costat sud-est. Hi és perfectament visible l’esquema estructural d’un típic edifici senzill del segle XII. El campanar, tal com és avui, és fruit d’una reforma posterior.
J. Bonell
El terme municipal de Garrigàs, situat al pla de l’Alt Empordà, és format pel poble del mateix nom i els agregats d’Arenys d’Empordà, Ermedàs, Vilajoan i el veïnat de Tonyà. Garrigàs es troba al sector septentrional del terme i forma un nucli agrupat al cim d’un pujol. L’església de Sant Miquel, tanmateix, és uns 500 m més al nord, en un terreny pla, al veïnat de l’Església.
Mapa: 258M781. Situació: 31TDG963715.
Per anar-hi una carretera hi arriba des de la N-II, poc abans de trobar el desviament que porta a Figueres. Per Garrigàs passen també les carreteres o camins locals que enllacen amb la comarcal de la Bisbal a Portbou (per Vilamalla o bé per Siurana) i la que porta vers la de l’Escala a la carretera N-II per Arenys d’Empordà i Vilaür. (JBH-MLIC)
Història
Tots els llocs del municipi pertanyien a la baronia de Siurana d’Empordà. El territori pertanyia al comtat d’Empúries. Al final del segle XVII formava part de la batllia reial de Siurana.
Un esment del mot “Garriganis” apareix en un document de l’any 1195 com a cognom d’un personatge denominat “Guillelmus”. L’església de “Garriganis” apareix esmentada molt després, l’any 1279, i al segle XIV surt dedicada a sant Miquel, i amb el caràcter de parroquial, funció que ha mantingut. (JBH-MLIC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, constituïda per una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular, de diàmetre més estret que l’amplada de la nau. La porta d’entrada s’obre a migjorn.
J. Falguera, J. Rodeja, J. Torrent
L’església de Sant Miquel de Garrigàs és un senzill edifici d’una nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat i capçada a llevant per un absis semicircular, el qual s’obre directament a la nau.
La porta és situada al mur de migjorn, prop de la façana de ponent, i s’obre amb llinda i timpà llis, emfasitzada per un arc en gradació. Al mateix mur de migjorn hi ha dues finestres de doble esqueixada, com també ho és la de l’absis. La finestra que devia haver-hi a la façana de ponent fou substituïda per un ull de bou. En aquesta mateixa façana hi ha el campanar de cadireta, ampliat posteriorment fins a assolir una planta quadrada.
El temple és despullat d’ornamentació, llevat d’una senzilla motllura excurvada, la qual assenyala l’arrencada de les voltes i forma el ràfec de les cobertes.
La testera de la nau, a llevant, s’enlaira sobre el nivell de la coberta i damunt el seu vèrtex es dreça una creu de pedra. És una creu grega inscrita en un cercle, amb quatre ressalts externs, força elevada sobre un petit pilar quadrangular. Podria ésser producte d’una restitució d’època avançada o moderna, ja que no és normal la seva esveltesa.
L’aparell és de carreus perfectament tallats i polits, disposats molt regularment, i els arcs de les finestres han estat formats amb un carreu retallat en forma semicircular. A la façana de tramuntana hi ha una part del mur construït amb carreus més petits que la resta, sense que això hagi d’implicar diferències cronològiques amb la resta de l’edifici, ja que possiblement respon a una junta de represa d’obres. L’edifici s’inscriu perfectament en les formes pròpies de l’arquitectura del segle XII empordanesa. (JBH-MLIC)
Treballs de restauració
El 1993 aquesta església fou objecte d’unes importants obres de restauració, les quals se centraren en la refacció de la teulada i del campanar i la consolidació estructural de les voltes de la nau i l’absis. Les obres es feren amb la participació de la Generalitat de Catalunya, la Diputació i el bisbat de Girona i l’Ajuntament de Garrigàs. (MLIR)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàg. 187.