Situació
Restes del recinte fortificat que envoltava l’església de Sant Miquèl, amb una porta d’arc de mig punt que era l’únic accés.
ECSA - J.A. Adell
Aquesta església és situada al nucli antic del poble de Dulhac, que és al SE de Pèirapertusa, assentat sobre un pendent de la vall que drena el rec de La Font, afluent del Verdoble.
Mapa: IGN-2447. Situació: Lat. 42° 52′01″ N - Long. 2° 34′03″ E.
Hom arriba a Dulhac per la carretera D-14, que ve de Cucunhan i va cap a Rofiac. La carretera D-14 entronca a Cucunhan amb la carretera D-123, que travessa el grau de Maurin i enllaça el Perapertusès amb la Fenolleda. (DB)
Història
L’església de Dulhac s’esmenta per primera vegada el 1115, juntament amb la de Santa Maria de Pèirapertusa i amb una església de Sant Estève, que no s’ha localitzat. En aquesta data l’arquebisbe de Narbona donà aquestes tres esglésies al priorat canonical de Santa Maria de Serrabona, al Rosselló (diòcesi d’Elna). Un document del 1172 mostra que tres canonges de Serrabona-entre els quals un paborde— dependents de Santa Maria de Pèirapertusa, asseguraven el servei de l’església de Sant Miquèl de Dulhac. Al principi del segle XV, l’església de Dulhac apareix com a seu d’una pabordia de Serrabona, en substitució de Santa Maria de Pèirapertusa. Sempre fou de presentació del prior de Serrabona. (DB)
Església
Absis de l’església, molt modificat, l’element millor conservat del temple romànic.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Miquèl és un edifici profundament transformat, sobretot a partir del segle XIX, quan s’afegí un campanar i capelles laterals a la seva estructura original, que encara es pot reconèixer sota les transformacions.
Inicialment era un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. A l’absis actual es conserven encara les traces d’una finestra de doble esqueixada, paredada, que és l’única finestra original que es veu a l’edifici. La porta es devia situar a la façana sud, a l’indret on es va construir la torre del campanar, en la base del qual es va recol·locar la porta original del temple, amb arc de mig punt i emfasitzada per una arquivolta amb les dovelles ornamentades amb boles.
Als llocs on el parament és visible s’aprecia un aparell de carreuó ben tallat, disposat en filades uniformes i regulars, amb les cantonades formades per carreus perfectament cisellats, disposició que posa en evidència una datació força avançada per l’edifici, ja dins el segle XIII, però fidel a tipologies més arcaiques. (JAA-LB)
Nucli urbà
Plànol de la vila medieval de Dulhac, centrada per l’església de Sant Miquèl, segons la restitució feta a partir del cadastre del segle XIX.
D. Baudreu
El poble de Dulhac és d’origen eclesial. El centre antic del poble és ocupat per l’església de Sant Miquèl, a l’interior d’un clos amb traçat d’ametlla, en un altre temps anomenat Lo Fòrt, del qual resten alguns elements de fortificació en forma d’un tros de recinte, al costat meridional. En el mateix sector s’obre una porta en arc de mig punt. Aquesta entrada devia constituir l’únic accés a l’interior de Lo Fòrt, circumscrit pel límit d’una eminència rocallosa. Les seves dimensions fan un perímetre d’un diàmetre màxim de 42 m en sentit N-S i de 54 m en sentit E-W. Encara conté alguns habitatges i l’església. A l’exterior del clos eclesial, les cases s’apleguen en petits illots antigament designats pel terme genèric de barri. Segons les zones, es trobaven els barris de La Font, de L’Iral, de Lo Mièg, d’Avalh i d’Amont. (DB)
Bibliografia
- Mahul, 1857-72, vol. 4, pàgs. 539-540
- Quehen, 1975, pàgs. 133-134
- Griffe, 1976, pàgs. 85-86
- Quehen - Dieltiens, 1983, pàg. 224
- Bayrou, 1986, 144, núm. 11, pàgs. 45-47
- Burjade, Burjade, Bayrou, 1991