Situació
Vista exterior de l’església des del sud-oest. Hom pot veure les modificacions substancials dutes a terme al temple romànic primitiu.
F. Tur
L’església parroquial de Santa Eulàlia d’Ultramort es troba al centre de la població d’aquest nom, el nucli de la qual s’allarga per la carena i el vessant oriental d’un serrat poc elevat sobre la plana.
Mapa: 296M781. Situació: 31TEG030540.
El poble d’Ultramort és al costat de la carretera de la Bisbal d’Empordà a Figueres i Portbou (C-252), entre Parlavà i Verges. Hi ha una clau a la rectoria de Verges; una altra és en una casa d’Ultramort.
Història
En el seu testament, l’any 989, el comte Gausfred d’Empúries-Rosselló deixà al seu fidel Guillem, entre d’altres propietats, un alou situat a la “villa Vultulmurt”.
L’any 1046 Bernat de Fonolleres i la seva esposa signaren una declaració de restitució d’un alou que havia estat donat amb motiu de la dedicació de l’església de Santa Eulàlia d’Ultramorte.
Segons el text de l’acta de consagració de l’església de Sant Iscle d’Empordà de l’any 1123, el terme d’aquesta parròquia limitava per ponent amb els confins de les parròquies de Parlavà i d’Ultramort (Vulture mortuo).
El lloc d’Ultramort era dominat pels bisbes de Girona, sobretot a partir de l’any 1269, que el bisbe Pere de Castellnou, per una permuta feta amb el comte d’Empúries, entrà en possessió de la jurisdicció civil i criminal dels llocs de Rupià, Ultramort i Parlavà, els quals integraven el terme del castell episcopal de Rupià.
L’església parroquial d’Ultramort figura en les relacions de la diòcesi dels anys 1279 i 1280, del segle XIV i d’època posterior.
Església
Santa Eulàlia d’Ultramort és una església d’una sola nau, de planta rectangular sense absis destacat. És coberta amb volta apuntada i seguida. A l’interior tampoc no hi ha cap element de divisió entre la nau i el presbiteri; només els graons del paviment.
Al mur de capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt. Les obertures del frontis pertanyen a una reforma del segle XVIII: una rosassa i la portada amb una fornícula centrant el frontó, on hi ha gravat l’any 1745. Una espadanya de quatre pilars, sense arcades, remata aquest mur; la irregularitat de la seva estructura hi revela l’existència de refeccions de diverses èpoques.
Al costat de la façana, a l’angle sud-oest de l’edifici, es dreça un campanar de torre, de planta quadrangular, amb un pis d’arcs lleugerament apuntats, emmarcats per uns simples ressalts o motllures.
Els paraments exteriors mostren un aparell de carreus grossos i ben escairats, que es disposen regularment a trencajunt. A l’interior, que ha estat totalment repicat, la construcció és més descurada; la talla dels carreus hi és molt imperfecta; deixen espais que foren omplerts amb rebles. La volta és feta amb pedres petites, només desbastades, i el morter hi és molt visible.
A l’església hi ha altres afegitons tardans. El cor, a ponent de la nau, és del segle XVI (data del 1564) i segurament són de la mateixa època dues capelles laterals amb voltes de creueria, una a cada costat de l’església. Al segle XVIII hom afegí a migdia una altra capella, més gran que les esmentades, i una sagristia datada al 1732 a la llinda de la seva porta.
Aquesta església no és, evidentment, la que fou consagrada pels volts de l’any 1046, d’acord amb les notícies al·ludides abans. L’església de Santa Eulàlia d’Ultramort actual s’integra en el grup de temples rurals que es caracteritzen perquè no tenen un absis diferenciat de l’única nau, com a tret més peculiar. A l’Empordà en trobem diversos exemples, com la de Vilademires. Cal considerar aquestes esglésies del final del segle XII i, molt més probablement, ja del segle XIII. Entenem que, en algun cas, les construccions poden haver perdurat fins entrat el segle XIV.
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàg. 445.