Resultats de la cerca

Creador en la seva llengua d’una novellística moderna i, malgrat un cert llast romàntic, de tendència realista Començà escrivint en dialecte biscaí Aunemendico Lorea ‘La flor del Pirineu’, 1898 i Kresala ‘Aigua de mar’, 1906, però, a conseqüència d’una llarga estada a Zumaya, adquirí el domini del dialecte guipuscoà, més accessible a la majoria dels lectors, i en aquest escriví la seva millor obra, Garoa ‘La falguera’, 1912, on una acció lleu, però vigorosa, serveix per a descriure la vida rural del país

Professor del conservatori de París L’èxit de les seves òperes còmiques Le calife de Bagdad 1800 i Ma tante Aurore 1803 l’inclinaren al teatre Fou mestre de capella de la cort d’Alexandre I de Rússia 1803-10, on representà Les voitures versées 1808, amb gran èxit La seva obra mestra fou La dame blanche 1825, de caire romàntic, amb influència rossiniana També fou autor d’un concert per a arpa i orquestra, de sonates i d’un concert per a piano

Succeí el seu mestre, Antoni Cellers 1835, com a professor d’arquitectura als cursos de la Junta de Comerç, a Barcelona El 1850 fou nomenat professor de l’escola de mestres d’obres i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi Féu la monografia publicada el 1886 i els plans 1837 del convent gòtic de Santa Caterina durant la seva destrucció D’acord amb l’esperit romàntic, concedí una major importància a l’arquitectura medieval Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles de València

Educat a Oxford, és conegut especialment per la seva obra poètica The Complaint, or Night Thoughts on Life, Death and Immortality 1742-45, obra que per temàtica i ambientació el qualifica com a poeta preromàntic Fou autor també de peces teatrals, entre les quals sobresurten The Revenge estrenada el 1721 i The Brothers estrenada el 1753 Com a crític sobresurt el volum Conjectures on Original Composition 1769, obra adreçada al seu amic el novellista Samuel Richardson, que ha estat considerada com a precursora del pensament romàntic

Establert a París, portà una vida bohèmia plena d’aventures En poesia, la publicació de La chanson des gueux 1876 li valgué un mes d’empresonament També fou acusat de sensualitat i ateisme per Les caresses 1877 i Les blasphèmes 1884 El mateix caràcter romàntic exaltat, amb un llenguatge truculent i anticonvencional, reflecteixen les seves narracions, entre les quals Les étapes d’un réfractaire 1872, Braves gens 1886, Contes sans morale 1922, i el seu teatre, com Le flibustier 1888, Les truands 1899, Don Quichotte 1905, etc

Inicialment periodista, oficial de l’armada, secretari i senador, abandonà la política per dedicar-se a les lletres Fou director de la Biblioteca Nacional de Lima 1884-1912 És l’escriptor romàntic més representatiu del Perú polifacètic, renovador i progressista, conreà tots els gèneres i destacà com a inventor de la tradición meitat històrica, meitat ficció, to de sornegueria i referències constants al món americà Poesías 1911, Tradiciones peruanas 1872-83, Ropa vieja 1889, Cachivaches 1890, Ropa apolillada 1891 i Tradiciones peruanas 1872-1918

És un llarg poema de més de 9 000 versos que ha arribat en quatre versions grega, italiana, francesa i aragonesa, que deriven, probablement, d’una única obra primitiva, perduda, de la qual hom discuteix si fou escrita en italià o en grec La versió grega —de mitjan s XIV i que difereix molt de les altres— ofereix una llengua popular i plena d’expressions manllevades a les parles romàniques Classificada com a poema “romàntic”, la crònica tendeix a ésser valorada actualment pel seu interès històric

Descoberta per Valery Gergiev, director del Teatre Mariinskij de Sant Petersburg, debutà en aquest escenari en el paper de Susanna, de Les noces de Figaro , amb només 24 anys Des de llavors ha esdevingut una de les grans dives del segle XXI, gràcies a una veu de gran puresa i amplíssima tessitura Brilla particularment en el repertori belcantista i romàntic i en les grans òperes russes, i és famosa per la fogositat amb què encarna algunes heroínes líriques El 2006 obtingué la ciutadania austríaca

De formació bàsicament autodidàctica, perfeccionà la tècnica pianística amb F Liszt, i A Rubinstein li augurà un brillant futur Com a concertista de piano, les seves interpretacions de Beethoven, Liszt i Brahms foren molt reconegudes Compongué peces virtuosístiques de caràcter formal i intuïtiu, i també obres dramàtiques, entre les quals destaca Tiefland , basada en l’obra Terra Baixa , d’Àngel Guimerà, òpera de caràcter entre romàntic i verista, que és de repertori a molts teatres germànics Realitzà també transcripcions sobre obres de JS Bach, molt apreciades per M Reger i F Busoni

Inicià els seus estudis musicals al Conservatori de Zuric i posteriorment els amplià a Viena i a París Actuà com a violinista solista en diversos països europeus, i després formà part integrant d’importants grups de cambra El 1956 fundà, amb Wolfgang Schneiderhan, el conjunt de corda Festival Strings Lucerne A banda del repertori clàssic i romàntic, afavorí les estrenes d’obres d’autors contemporanis com ara J Kubelík, B Martinů, K Penderecki, G Ligeti o I Xenakis Des del 1968 fins al 1980 dirigí el Festival de Lucerna