Resultats de la cerca

Fou centre d’una petita demarcació parroquial de l’antic castell d’Ardesa, fusionat amb el de Rubió, situat al S del municipi, al puig de Sant Miquel 734 m alt, veí de l’església Té un absis de mitjan segle XI, amb arcuacions llombardes i lesenes i un fris amb dent de serra A la fi del segle XII es completà la nau i es construí un portal nou al mur de migdia Fou consagrada el 1192, i fou sufragània de la parròquia de Rubió des del segle XV Al segle XVII fou de nou modificada Perdé la categoria parroquial a mitjan segle XIX, i no té culte des del 1936 Edifici abandonat i en ruïnes, amb la…

Membre del Partido Democrático Nacional des del 1938 a partir del 1941, Acción Democrática , el 1945 interrompé els estudis de dret en ser nomenat secretari personal del president Rómulo Betancourt y Bello Diputat a l’Assemblea de l’estat de Táchira 1946 i al Parlament 1947, en ser enderrocat el Govern de Rómulo Gallegos , el dictador  Marcos Pérez Jiménez l’empresonà 1949 i l’obligà a exiliar-se, bé que tornà clandestinament a Veneçuela Restablert el sistema democràtic 1958, el 1960 fou nomenat ministre de l’Interior i combaté la guerrilla procubana A l’oposició durant els governs de Raúl…

Situat al vessant nord de la serra de Rubió, a 730 m d’altitud Refugi guardat propietat de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, fou inaugurat el 16 de març de 1969 Té capacitat per a vint-i-vuit persones És punt de pas del GR-7, i base per a excursions i rutes amb bicicleta de muntanya

Migcampista Desenvolupà tota la seva carrera al CE Europa, on arribà a l’inici de la temporada 1922-23 Hi jugà catorze temporades i fou un dels pioners de la Lliga estatal, en què disputà 30 partits a primera divisió Entre el 1931 i el 1936 compaginà les tasques de jugador i entrenador i, una vegada retirat, exercí de tècnic en diverses temporades fins el 1947

Ingressà a la Residència Blume de Barcelona, provinent del València CF, gràcies a una beca de la Federació Espanyola d’Atletisme 1970 Fitxà pel Club Natació Barcelona 1970-72 i posteriorment passà al Futbol Club Barcelona Fou campió de Catalunya de 400 m tanques 1971 i en un parell d’anys establí fins a vuit rècords catalans Sempre en la mateixa prova, assolí dos títols estatals 1972, 1973 i un de 400 m en pista coberta 1973 Fou vint vegades internacional amb la selecció espanyola i competí en els Jocs Olímpics de Munic 1972, en uns europeus a l’aire lliure 1971 i en uns de pista coberta 1973…

Aquesta collecció fou editada després de la seva mort esdevinguda el 1937 per l’Institut d’Estudis Catalans amb el títol Diplomatari de l’Orient català 1301-1409 Collecció de documents per a la història de l’expedició catalana a Orient i dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1947 Rubió i Lluch s’inicià en l’estudi de la història de l’Orient medieval i, en particular, de l’expedició catalana a partir de 1879-80, amb la lectura de les obres de K Hopf, a les quals seguí l’estudi de les fonts bizantines i neohellèniques editades i, a partir del 1884, la recerca de fonts documentals en els arxius de…

Comprèn 938 documents d’entre el 1275 i el 1410, la major part extrets dels registres de la Cancelleria i de cartes reials de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, però també aplega les colleccions documentals ja impreses i té en compte el material aportat per les monografies que Rubió i Lluch confrontà amb els documents originals El recull és fruit d’una recerca enorme, duta a terme en la documentació dels regnats de Jaume II, Alfons III, Pere III, Joan I i Martí I, per a la qual l’autor comptà amb la collaboració dels seus deixebles Jordi Rubió, Ramon d’Alòs-Moner, Francesc Martorell, Ferran Valls…