Resultats de la cerca
Es mostren 465 resultats
madrigal espiritual
Música
Composició polifònica amb text italià de temàtica religiosa apareguda durant la segona meitat del segle XVI.
El terme madrigal aplicat a textos de caràcter sacre apareix per primera vegada en un llibre editat l’any 1563, un recull antològic de composicions devocionals Musica spirituale Libro primo di canzon e madrigali a cinque voci El madrigal espiritual intentà combinar la pietat religiosa derivada del concili de Trento amb els artificis i els recursos expressius del madrigal profà Estilísticament, la diferència entre ambdós tipus de madrigal és mínima Molt sovint s’arribà a adaptar la música de madrigals profans a textos de caràcter religiós Generalment els textos utilitzats són de procedència…
Maurice Denis
Pintura
Teòric de l’art i pintor francès.
Format a l’Académie Julian, conegué Bonnard, Ranson i Sérusier, amb els quals integrà el grup dels nabis El 1900 pintà el famós Homenatge a Cézanne Musée National d’Art Moderne, París Admirador dels natzarens alemanys i dels italians prerenaixentistes, féu un art humil i plàcid, de formes modernistes i colors plans Encapçalà un corrent similar al del Cercle de Sant Lluc català i fundà 1919, amb Georges Desvallières, els Ateliers d’Art Sacré Tot i que supedità sovint l’art a la religió, sostingué la teoria de l’art per l’art i fou un dels enunciadors teòrics de la pintura abstracta, en…
os

Estructura d’un os humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs) (esquelet).
Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’un altre són…
Verdun
Ciutat
Ciutat del departament del Mosa, a la Lorena, França.
Situada a la riba del Mosa, és un mercat agrícola important Té també indústria de l’alcohol i llanera És seu episcopal segle IV A la fi del segle XIX esdevingué la fortalesa principal al llarg de la frontera oriental francesa Els camps de batalla, els monuments de guerra, les fortificacions, els cementiris, etc, constitueixen un santuari militar molt visitat pels francesos D’origen celticoromà Verodunum , Clodoveu la integrà a la monarquia franca 502 Pel tractat de Verdun 843 passà a formar part de la Lotaríngia, i després, del Sacre Imperi Seu d’una dinastia comtal segle X, el…
Borgonya
Història
Nom de diverses entitats geogràfiques, polítiques i administratives que s’han succeït dins l’àrea general de les valls del Roine superior i del Saona, tot penetrant, amb diferent profunditat, dins la conca del Sena i estenent-se ocasionalment Roine avall fins a la mar, o a rampeu dels Alps fins a penetrar en les conques del Rin i del Po.
Al segle V l’assentament dels burgundis donà nom a la regió Aquest poble hi establí un regne, que el 534 fou annexat a la monarquia franca un dels regnes en què tot sovint es dividí aquesta constituí el primer regne de Borgonya, el qual, arran de la divisió de l’herència carolíngia 843, es prolongà, a través de particions, reconstitucions i canvis de nom, fins a la seva annexió a la corona del Sacre Imperi 1032, dins el qual formà una unitat nominal coneguda finalment com a regne d’Arle La part atribuïda a Carles el Calb pels tractats de partició constituí el ducat de Borgonya…
ducat de Francònia

Dinastia imperial de Francònia, francona o sàlica
©
Història
Territori feudal constituït l’any 840 pel testament de l’emperador Lluís I el Piadós.
Aquest fet provocà una llarga lluita per la seva possessió entre els leopoldins i els conradins , guanyada per aquests L’any 906 el futur Conrad I de Germània prengué possessió del ducat, que passà al seu germà Eberard 918 En rebellar-se aquest contra el rei de Germània Otó I el Gran, duc de Saxònia 936, i ésser mort a Andernach 939, el rei s’apropià del ducat i després en repartí una bona part entre els bisbes de Würzburg, que portaren el títol de ducs de Francònia des del 1168, i Bamberg i l’abadia de Fulda la resta fou dividida en dos ducats, l’oriental i l’occidental, que passaren al rei…
Friedrich Wilhelm Zachow
Música
Compositor i organista alemany.
Probablement estudià orgue amb Gerhard Preisensin El 1684 fou nomenat organista de la Marienkirche a Halle, on romangué la resta de la seva vida A més dels seus deures com a organista, dirigia el cor i les interpretacions musicals de l’església Fou també un prestigiós professor i tingué alumnes destacats, com Gottfried Kirchhoff, Johann Gotthilf Krieger, Johann Gotthilf Ziegler i fins i tot GF Händel La producció musical de Zachow és extensa Escriví unes 100 cantates religioses, de les quals només s’ha conservat una tercera part Algunes són compostes a partir de textos presos literalment de…
Christian Erbach
Música
Organista i compositor alemany.
Vers el 1596 estava actiu al servei de Markus Fuger a Augsburg Aquest mateix any aparegué la seva primera obra publicada en una collecció de lletanies editada per Victorinus El 1602 esdevingué organista a l’església de Sant Maurici i organista director de música de la ciutat, càrrec que renovà en diverses ocasions fins el 1620 El seu antecessor en el càrrec havia estat Hans Leo Hassler Des del 1610 actuà com a segon organista a la catedral d’Augsburg fins que el 1625 fou promogut al càrrec d’organista principal Gaudí d’una gran reputació com a professor i especialista en avaluar orgues El…
Rolande Falcinelli
Música
Organista francesa.
Començà a estudiar piano a cinc anys Fou alumna de Samuel Rousseau i Simone Pié-Caussade al Conservatori de Música de París, on obtingué dos primers premis en harmonia i fuga i un segon premi en composició Abandonà el piano per l’orgue i l’any 1942 guanyà un premi del conservatori parisenc en aquest darrer instrument El mateix any quedà en segon lloc al Premi de Roma de Composició, gràcies al qual feu una estada de perfeccionament a Itàlia Es convertí en la primera dona que fou nomenada organista titular de la basílica del Sacré-Coeur de París 1945-1973 En 1948-55 impartí lliçons d’orgue al…
comtat de Homburg
Història
Territori del Sacre Imperi que, el 1502, passà als landgravis de Hessen
-Homburg.
El 1866 fou incorporat a Prússia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina