Resultats de la cerca
Es mostren 596 resultats
Friedrich Ludwig Aemilius Kunzen
Música
Compositor alemany.
Pertanyent a una nissaga de músics, el seu pare intentà promocionar-lo com a infant prodigi, però Friedrich començà els estudis de dret No obstant això, el 1784 es professionalitzà com a compositor i pianista a Copenhaguen El 1789 anà a Berlín, on fundà una impremta musical i edità el "Musikalisches Wochenblatt" 'Setmanari musical' El 1795, de nou a Copenhaguen, fou nomenat director de la capella reial Malgrat el fracàs de la seva primera òpera, Holger Danske 1789, fou un prolífic compositor dramàtic en la tradició del singspiel , influït per ChW Gluck, WA Mozart i pel seu protector Johann…
Agustí
Música
Filòsof i teòleg cristià, pare de l’Església llatina.
Fill de pare pagà i de mare cristiana santa Mònica, estudià a Cartago i més tard ensenyà retòrica a Milà Allí, els sermons de sant Ambròs precipitaren la seva conversió l’any 386 D’aquesta època data el principal escrit que dedicà a la música un tractat en forma de diàleg mestre-alumne, De Musica , que no acabà El tractat havia de constar de dues parts, una dedicada a la mètrica i l’altra a la melodia, però només redactà la primera En aquest escrit, com també en la famosa pàgina de les Confessions dedicada al cant X, 33, aflora un dels grans problemes musicals de l’Església com controlar "el…
Liechtenstein 2014
Estat
La pressió de la Unió Europea per a eliminar el secret bancari sobre dipòsits financers va fer reorientar l’estratègia de les autoritats i bancs del país cap a l’atracció de fons de capital dels països islàmics Amb aquest objectiu, es va organitzar al final d’octubre una conferència internacional amb la participació d’institucions de Malàisia i Bahrain per a determinar les necessitats d’adaptació de les regles i els productes financers del país a les normes de la xaria En la crònica de successos, la mort a trets del conseller delegat del Bank Frick & Co a la localitat de…
Ponç Puigdevall i Aragonès
Literatura catalana
Crític literari i narrador.
Com a creador ha publicat llibres de relats Un silenci sec 1991, premi Andròmina de narrativa 1990, Era un secret 1998, conjunt de relats que presenten uns personatges obsedits per alliberar-se d’un espai asfixiant, i L’atzar favorable 2012, novelles Un dia tranquil Barcelona 2010, premi Ciutat de Barcelona 2009, D’incògnit 2016, Illusions elementals 2017, premi Joanot Martorell 2016 i Novella comercial 2024, i reculls d’articles Els convidats de pedra 2015 i Jardins secrets 99 llibres per tornar a llegir 2022 També ha tingut cura, en collaboració amb Javier Cercas…
John Sayles
Cinematografia
Director i guionista cinematogràfic nord-americà.
Després de publicar diversos relats mentre treballava en una fàbrica, començà a collaborar amb el productor i director Roger Corman escrivint els guions per a pellícules com Piranha 1978, The Lady in Red 1979, Alligator 1980 i Battle Beyond the Stars 1980 Amb els diners obtinguts amb aquestes feines finançà la seva primera pellícula com a director, Return of the Seacaucus 7 1980 Els seus films acostumen a analitzar aspectes de la societat nord-americana des d’un punt de vista crític i progressista ha dirigit Lianna 1983, Baby It's You 1983, The Brother from Another Planet 1984,…
Dan Brown

Dan Brown
© Dan Courter
Literatura
Novel·lista nord-americà.
Estudià a l’Escola Phillips d’Exeter i es graduà a la Universitat d’Amherst Exercí un temps com a professor d’anglès fins que decidí lliurar-se exclusivament a escriure El seu interès pels codis desconeguts, els misteris de la història i les societats secretes el dugueren a escriure la seva primera novella, Digital Fortress 1996, que es convertí ràpidament en un llibre d’èxit Amb Angels & Demons 2000 i The Da Vinci Code 2002, inicià la sèrie de novelles protagonitzades pel professor d’iconologia i simbologia religiosa Robert Langdon, i es consolidà com l’autor de best-sellers de la…
Nikita Sergejevič Khruščov

Nikita Sergejevič Khruščov
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític soviètic.
Fill de camperols, minaire i guerriller durant la Revolució d’Octubre i la guerra civil, fou membre del Comitè Central del PC ucraïnès 1924, del Comitè Central 1934 i del Politburó 1939 del PCUS Després de la mort de Stalin, fou primer secretari del PCUS 1953 Al XX Congrés 1956 presentà l’informe “secret” denunciant els crims de Stalin, i el 1958 fou nomenat president del consell de ministres Impulsà la coexistència pacífica amb els EUA i “l’emulació econòmica”, i donà prioritat a la indústria de béns de consum i a l’agricultura respecte a la indústria pesant Teoritzà la…
eleccions primàries
Política
Eleccions preliminars que es fan per a designar el candidat que disputarà unes pròximes eleccions per ocupar un càrrec d’un govern, un partit, una administració, etc.
Poden ser obertes, quan hi poden participar tots els votants d’una circumscripció, districte, divisió territorial, etc, o tancades, si estan restringides als membres del partit o de la formació política que les convoca També poden ser directes, si es comptabilitzen els vots totals per a la tria del candidat, o indirectes, en cas que es triïn els delegats que han de votar el candidat final Les eleccions primàries per a la designació del candidat presidencial dels Estats Units són les més arrelades i les que tenen més repercussió Consten de dues modalitats el caucus i les primàries pròpiament…
Honorat de Pallejà i Riera
Història
Política
Polític.
Fill d’un argenter de Perpinyà, Josep Riera, i de Teresa Espinós, fou conseller tercer de Barcelona 1703-04 Violà el secret del Consell per reclamar unes quantitats que aquest li devia, fet pel qual fou destituït El lloctinent Fernández de Velasco intervingué a favor seu i obligà, inconstitucionalment, el Consell a readmetre'l, fet que contribuí a fer impopular el govern filipista El 1705, quan el rei arxiduc Carles III s’apoderà de Barcelona, Honorat de Pallejà fugí amb Fernández de Velasco i el poble l’executà en efígie Tornà a Barcelona amb la victòria de Felip V i fou un dels…
Roger de Paruta
Història
Noble, conseller reial d’Alfons el Magnànim.
Havia estat vicealmirall de Palerm i renuncià el càrrec, així com el de mestre racional de Sicília que regia en ésser nomenat, amb caràcter vitalici, mestre secret, càrrec, aquest, segregat de la tresoreria del regne 1433 Fou virrei substitut de l’infant Pere quan aquest se n'anà de Sicília amb l’estol reial 1435 Durant una seva visita a la cort, deixà a l’illa quatre presidents un d’ells, Battista de Platamone, fou nomenat virrei amb igualtat de poders, per a governar juntament amb ell 1436 Roger es distingí per haver prestat sovint ajuts econòmics al rei Malgrat el seu nou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina