Resultats de la cerca
Es mostren 825 resultats
la Vallhiverna

Vista de la Vallhiverna
© Carolina Latorre Canet
Vall de la Ribagorça, afluent per l’esquerra a la capçalera de l’Éssera.
Aigua amunt de l’Éssera resta separada de la vall de Cregüenya per les crestes d’Estatats i d’Aragüells, que voregen els 3000 m alt, prolongades per la Maladeta i la cresta de les Tempestats aigua avall, la separa de la vall de Penyascaró la muntanya de la Roda, el pic obac de Vallhiverna 2511 m alt i l’Estiba Freda 2680 m, mentre que la serra Negra 2757 m, els pics de Vallhiverna Oest , 3062 m alt Est , 3067 i la collada de Vallhiverna 2730 m comuniquen la vall de Benasc, drenada per l’Éssera, i la de Barravés La vall és enfondida pel riu de Vallhiverna , que neix a uns 2700 m…
confirmació
Cristianisme
Sagrament que completa l’acció del baptisme, amb el qual, i amb la comunió eucarística, forma la iniciació cristiana.
La seva significació i eficàcia se centra en el do de l’Esperit Sant per confirmar el creient en la fe del baptisme i amb vista a la missió que, com a membre de l’Església, té en el món En l’Església primitiva —i és encara la pràctica de les Esglésies Orientals— formava una sola celebració amb el baptisme A Occident, la seva administració ha estat retardada a una edat més madura del creient N'és ministre ordinari el bisbe actualment, però, aquesta facultat ha estat ampliada, en determinats casos, als arxiprestes i a d’altres sacerdots A Orient, per tal de no restar separada del…
Sant Pere de Tapioles (Guissona)
Art romànic
L’església de Sant Pere fou erigida prop del nucli de població de Tapioles, a ponent de la vila de Guissona L’indret servà sempre la dependència amb la propera Guissona, tal com s’especifica en la donació comtal a la catedral d’Urgell amb motiu de la seva consagració el 1040 La primera referència a l’església és de l’any 1094, en una afrontado d’una vinya L’any 1097 s’esmenta el camí que va de Tapioles a Sant Pere, església que potser es trobava una mica separada del llogarret La consagració de l’església de Santa Maria de Guissona, efectuada el 15 de setembre de 1098, fa…
Basilan
Illa
Illa del sud de les Filipines, separada de la península de Zamboanga per l’estret de Basilan.
Gaudeix d’una certa autonomia Hi ha agricultura de plantació cautxú, cocoters, cafè, explotació forestal i indústria de la fusta
Benissoda

Benissoda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Comtat.
El sector sud del terme és accidentat per la serra d’Agullent El riu de Baladrar i el barranc de Benissoda drenen el terme, i un petit pantà regula el regatge local A la part de la serra d’Agullent hi ha pinedes i matollars Hom conrea 46 ha de regadiu, que produeix principalment cereals i hortalisses, arbres fruiters i conreus associats Al secà, que s’estén per les feixes esglaonades, hi ha sobretot oliveres, garrofers i vinya, a més de cereals i llegums El 83% de la terra conreada és explotat pels propietaris, la resta per parcers La població es doblà al llarg del s XVIII, i després s’…
Beniatjar

Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al sector sud de la comarca.
El terme és molt muntanyós i accidentat pels vessants septentrionals de la serra de Benicadell 1 104 m alt, pels quals davallen els únics corrents fluvials el torrent de Benicadell i el barranc de Beniatjar L’economia és basada en l’agricultura, que aprofita els sectors més plans i els vessants baixos, on forma feixes predomina el secà només hi ha 12 ha de regadiu, i els conreus més estesos són el de la vinya, oliveres i, subsidiàriament, cereals La terra és força repartida, i és explotada principalment pels propietaris 92% de l’àrea conreada La població, que es mantingué estacionària al s…
Dàcia
Geografia històrica
Província romana constituïda l’any 107, després de la destrucció del regne dels dacis.
L’antic nom romà designa aproximadament l’àrea de la moderna Romania, bé que el regne dels dacis ocupà, a més, terres al sud del Danubi i al nord dels Carpats, i que la província romana tingué una extensió més àmplia en alguns períodes Trajà sotmeté els dacis al poder de Roma i convertí la Transsilvània i la Valàquia en província romana 107 els límits eren el Dnièster, el Tisza, el Danubi inferior i la mar Negra Durant la dominació romana la Dàcia restà separada de la província de la Mèsia pel Danubi i fruí de prosperitat per l’explotació de la terra i de les mines d’or i de sal…
vall d’Incles
Vista de la vall d'Incles
© Fototeca.cat
Vall
Vall glacial d’Andorra, afluent per la dreta a la Valira d’Encamp prop de Soldeu.
Limita amb la vall de Ransol a l'W, amb la conca de l'Arièja per la carena fronterera al N i el NE del pic de la Passada —2580 m alt— a la portella de la Cabaneta i per la serra de Guardiola a l'E La carena fronterera forma tres línies de crestes la que culmina al pic Alt de la Cometa 2710 m, la cresta de Juclà, separada de l'anterior pel port de Fontargent o port d'Incles , el més baix d'aquesta frontera occitana 2252 m alt, la qual, amb quatre pics, anomenats Negre de Juclà, s'estén de SW a NE fins al port de Juclà, i la cresta de Sisteró Cada cresta originà una petita conca lacustre,…
pacífic
Anvers i revers d’un pacífic d’or de Renat I de Provença (1467-70)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’or, de curs general, creada pel rei Pere IV de Catalunya-Aragó, l’any 1465, a fi de fer cara a les despeses de la guerra contra Joan II.
Contenia 2, 94 g d’or, tenia talla de 68 peces per marc, llei de 20 quirats i li fou assignat un valor de 18 sous La moneda, creada en la línia del cruzado portuguès, fou acceptada però en el mercat a un curs de 20 sous, equiparable al del ducat venecià, molt ben valorat El rei també baté migs pacífics i un múltiple de 20 L’èxit de la moneda permeté al sobirà de fondre florins d’or i de reencunyar-los en forma de pacífics A l’anvers, la moneda porta la imatge del rei, vist de cara, amb corona i ceptre dintre un camp limitat per orla multilobulada i la llegenda “Petrus Quartus Dei gratia rex…
composició
Lingüística i sociolingüística
Unió de dos o més elements constitutius, cadascun dels quals existeix prèviament com a mot de la llengua, i que formen un mot nou.
Les grafies de diferents veus que expressen idees diferents s’uneixen per expressar la fusió d’aquestes idees en un nou significat Aquesta unió es pot donar en un sol mot, com comptagotes , o intercalant un guionet entre els elements constitutius, com guarda-roba , o conservant la grafia separada, com paper moneda Els mots formats així són anomenats composts Poden ésser formats per mots de qualsevol classe gramatical dos noms figaflor , dos adjectius agredolç , dos verbs alçaprem, potser , nom i adjectiu o viceversa cellajunt, migdia , verb i qualsevol altra part de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina