Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de València i ingressà després al seminari, on s’ordenà de sacerdot el 1852 Es doctorà en dret canònic 1853 i en teologia 1857 Es dedicà a la vida parroquial i a la predicació Fou canonge de Tortosa i magistral i vicari general de València 1851-66, predicador de la cort 1864 i auditor de la Rota de Madrid 1866 El 1868 fou nomenat bisbe d’Oviedo i el 1881 arquebisbe de Valladolid El seu pas per les diòcesis es materialitzà en obres com la torre de la catedral i el seminari de Valladolid i en sàvies disposicions pastorals El 1869 anà al concili I del Vaticà , i hi fou…

Lleial servidor del comte duc d’Olivares, de qui fou advocat i bibliotecari A ell degué els càrrecs que ocupà –inquisidor de Sevilla, cronista reial i bibliotecari del rei– i l’acompanyà fins al desterrament A mitjan 1641 publicà, anònimament –tot i que un aviso de J Pellicer en revela l’autoria–, una apologia de l’actuació del valido de Felip IV en la crisi catalana titulada Aristarco, o censura de la Proclamación Católica que escribieron los catalanes el año pasado , que formà part de la campanya propagandística que inclogué J Adam de la Parra i J Pellicer Plantejada com una rèplica puntual…

Estudià ciències exactes a Sevilla 1941-43 i més tard es graduà a l’Escuela de Arquitectura de Madrid Collaborà amb els arquitectes José Antonio Corrales, Ramón Vázquez Molezún i Xavier Carvajal en el poblat d’Almendrales, i amb Rafael de la Hoz en el collegi major Aquinas, a la ciutat universitària de Madrid Posteriorment realitzà obres com el convent i l’església de Betlem, a Màlaga 1961-64 La seva vinculació familiar i personal amb Falla i amb la ciutat de Granada el dugueren a construir el Centre Manuel de Falla, erigit en el Generalife 1962-78 Altres obres seves són el Palau de la Música…

Fill d’Alfons IX de Lleó i de la seva segona muller, Berenguera I de Castella Aquesta succeí el seu germà Enric I de Castella, però cedí els seus drets a Ferran 1217, el qual, però, hagué de vèncer l’oposició d’Álvaro Núñez de Lara Alfons IX pretenia també la corona castellana, però signà un acord Toro, 1218 amb el seu fill, i els regnes continuaren separats Es casà amb Beatriu de Suàbia 1219 Conquerí Andújar 1224 i, per tractes amb els sobirans del Marroc, alguns cristians s’hi pogueren establir pacíficament En morir Alfons IX, el regne de Lleó restà per a Sança i Dolça, filles del seu…

Estudià gramàtica, teologia i filosofia a Sevilla, i entre el 1636 i el 1639 es graduà en drets civil i canònic a Salamanca L’any 1659 aparegué a Anvers la seva primera obra, de caràcter jurídic De exilio Sive exilii poena antiqua et nova, exulumque conditione et iuribus i aquest mateix any, Felip IV el nomenà agent a Roma dels regnes peninsulars, del de les Dues Sicílies i del ducat de Milà, i després apoderat de la Inquisició d’Espanya A Roma reuní una biblioteca particular d’uns 30 000 volums i acabà la seva obra magna Bibliotheca Hispana Nova 1672 i la Bibliotheca Hispana Vetus 1696, en…

El 1527 féu la primera expedició a la Florida, juntament amb Pánfilo de Narváez, el qual naufragà 1528 s’endinsà cap a l’oest, travessà el Rio Grande i arribà fins a la costa del golf de Califòrnia, que seguí en direcció sud fins a Tenochtitlán Tornà a Castella i organitzà 1540 una nova expedició cap al riu Paraná amb més de 400 homes, per la qual cosa Carles V el nomenà capità general, governador i adelantado del Riu de la Plata El 1541 arribà a l’illa de Santa Catalina Brasil, des d’on emprengué una expedició —en el curs de la qual descobrí les cascades de l’Iguaçú— cap a la ciutat d’…

Vida i obra Professor de la Universitat de Saragossa 1923-30, el 1930 guanyà la càtedra d’història moderna i contemporània de la Universitat de Sevilla Fou diputat de la CEDA per Sevilla 1933-36, director d’ El Correo de Andalucía i, durant la Guerra Civil Espanyola, responsable de les relacions exteriors del Servicio de Prensa y Propaganda de FET y de las JONS a Salamanca L’any 1940 obtingué la càtedra d’història moderna i contemporània a la Universitat de Madrid, i el 1954 ingressà en la Real Academia de la Historia, institució de la qual fou president 1971-76 Per les seves activitats com a…

A la Universitat de Sevilla conegué Pedro Salinas, que el posà en contacte amb Emilio Prados i Manuel Altolaguirre, els quals dirigien la revista “Litoral” Com a suplement d’aquesta revista aparegué el seu primer recull de poemes, Perfil del aire 1927 Fou lector a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc 1928-29 Del 1929 el 1938 residí a Madrid, on collaborà a les Misiones Pedagógicas de la República i publicà més poesia Égloga, Elegía, Oda 1927-28, Un río, un amor 1929, Los placeres prohibidos 1931, Donde habite el olvido 1932-33 i Invocaciones 1934-35 Tots aquests títols són inclosos a la…

Cursà la carrera d’Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior de Sevilla i es titulà a l’Escola d’Arquitectura ESARQ de la Universitat Internacional de Catalunya Al final del segle XX i començament del XXI, obrí en el debat arquitectònic espanyol una nova via no estrictament formalista, centrada en la reflexió ètica, social i política de l’habitar en la ciutat contemporània Amb el seu estudi d’Arquitectura, “Recetas Urbanas”, plantejà la qüestió mitjançant un sistema d’intervencions més o menys efímeres que tracten d’aprofitar els espais públics i privats burlant la lògica comercial del sòl…

Estudià a l’Escuela Industrial de Artes y Oficios de Sevilla Les seves primeres illustracions aparegueren al diari anarquista Páginas Libres  Adherit a grups anarquistes, el 1928 s’hagué d’exiliar a París i posteriorment a Brusselles i Berlín 1929 El 1930 fixà la residència a Barcelona i s’uní al grup de Treball  i a la Federació Comunista Catalanobalear Fou empresonat l’octubre del 1930 Collaborà com a dibuixant a L’Hora i La Rambla de Catalunya i fou el principal illustrador de les cobertes dels llibres de l’editorial Ariel, lligada als comunistes Expulsat de la Federació Comunista l’agost…