Resultats de la cerca
Es mostren 890 resultats
ordinació baronial
Història del dret català
Ordinació feta per un baró.
Als s XIII-XVIII, tenien el ius edicendi , o sia, la facultat de fer ordinacions amb la limitació de no poder infringir el dret comú o les constitucions de Catalunya En territoris baronials d’alguna importància, formats per diverses batllies i termes de castells, es regulen per via d’ordinació matèries tan diverses com el dret processal, les taxes de notaris i escrivans, la pesca, la repressió de la blasfèmia, la seguretat de camins, etc A voltes, l’acció dels barons o dels seus procuradors generals i governadors, s’estén a aprovar ordinacions fetes i proposades per les mateixes…
cubicació
Tecnologia
Avaluació d’un tallament de fusta al bosc.
Hom mesura el brancatge en esteris, equivalents al metre cúbic en els troncs abatuts, atesos la llargada i el diàmetre mitjà, l’avaluació és donada en metres cúbics En la fusta serrada a dret fil per a la fusteria, l’avaluació és donada per les mesures del llarg en peus i, l’ample i el gruix, en polzades quan procedeix del nord d’Europa o d’Amèrica del Nord Sia en aquest sistema o en el mètric decimal, hom acostuma a avaluar els taulons de fusta de pi en dotzenes regulars, tot i la diversitat de llargades i d’amplades de la partida de peces L’equivalència d’una dotzena regular és…
estil Lluís XV
Estil decoratiu desenvolupat a França durant el regnat de Lluís XV.
Aparegué vers el 1720, en crear-se un nou tipus d’interior, el petit saló reduït, intimista, al voltant d’una taula com a conseqüència d’aquesta nova disposició dels interiors aparegueren nombrosos mobles de complement, de petites dimensions, tots adornats amb delicats treballs de marqueteria o lacats Les formes d’aquest estil són les del rococó, però més simplificades la línia corba és lleugera i sense ornaments pesants Totes les decoracions, sia de mobles, de tapisseries, etc, tenen motius naturalistes, generalment vegetals, o chinoiseries Amb la creació d’importants…
home granota

Homes granota
Piqsels (cc0)
Esport
Transports
Nedador subaquàtic calçat amb grans aletes de goma i equipat amb escafandre autònom, ulleres especials, etc., ja sia professional (pescador, espalmador, guerrer, etc.), ja sia esportiu.
reculada de la llet
Biologia
Fet de disminuir o de desaparèixer la llet d’una dona que alleta, sia per efecte d’un disgust, sia per debilitat o per altra causa.
apitrar
Fer força, tirant el pit endavant, per vèncer una resistència, sia el propi pes en una pujada, sia la d’un cos qualsevol a ésser arrossegat.
paradoxa
Lògica
Matemàtiques
Enunciat o raonament que porta a dues conclusions mútuament contradictòries però de cap de les quals hom no pot prescindir.
Sovint identificable amb l'antinòmia i àdhuc amb l'aporia, la paradoxa, que té un significat més ampli que l’una i l’altra, sol ésser tipificada en l’afirmació del mentider, quan diu “ara dic mentida” si és veritat que diu mentida, és que menteix, però està dient la veritat, o sia que no està mentint i, si no és veritat que diu mentida, menteix, però no és veritat que digui mentida Les paradoxes d’aquesta mena, consistents en una autoreferència i que solen ésser típiques en les anomenades paradoxes semàntiques o lingüístiques, han estat estudiades des de sempre i hom només ha…
prosificació
Literatura
Acció de posar en prosa un text anteriorment escrit en vers.
Fenomen literari conegut arreu és freqüent en les traduccions d’obres poètiques a altres llengües, és propi sobretot de literatures en què la prosa es troba encara en un estadi incipient Freqüent en les cròniques medievals, ha permès de deduir l’existència de nombroses cançons de gesta cançó de gesta que l’autor utilitzà com a fonts històriques sense acabar d’eliminar-ne el ritme primitiu del vers i les rimes En la literatura catalana, el 1922 Manuel de Montoliu suscità per primera vegada la possibilitat que en la crònica de Jaume I hom hagués prosificat poemes narratius referents a episodis…
conjugació
Gramàtica
Ordenació d’un sistema de paradigmes, resultat de fer funcionar tots els morfemes gramaticals del verb: la veu, el temps, l’aspecte, el mode, el nombre i la persona.
Cada verb, en ésser flexionat, s’ordena en un paradigma determinat, el qual es correspon sovint amb el d’altres verbs que presenten una coincidència en llur flexió d’ací neix un criteri que diferencia distintes conjugacions En català n’hi ha tres la primera inclou, en general, els verbs que presenten la terminació - ar a l’infinitiu estimar la segona , els que tenen la terminació - re àtona perdre , - r precedida de vocal tònica dir , - er àtona témer i - er tònica haver i la tercera , els que acaben en - ir sentir , tret de dir Aquestes són les conjugacions dites regulars , bé que…
maquinisme
Economia
Introducció generalitzada, progressiva i a gran escala de màquines en el procés de producció.
La Revolució Industrial significà un trasbalsament molt fort de les formes de producció de béns, puix que introduí l’ús generalitzat d’artefactes mecànics que aconseguien d’estalviar mà d’obra, ja fos actuant com a complement de l’activitat productora de l’home, ja fos substituint-lo totalment, si més no en unes fases molt concretes de la fabricació d’un bé determinat El maquinisme s’inicià juntament amb la Revolució Industrial, o sia, a partir del s XVIII, bé que, com a element bàsic de la formació de tota la producció manufacturera i de les indústries bàsiques, no fou fins al s…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina