Resultats de la cerca
Es mostren 271 resultats
agulla d’estendre

Agulla d'estendre
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Pinça de fusta o de plàstic que té els dos braços units per una molla metàl·lica i que en fer-hi pressió per un extrem permeten de subjectar la roba en estendre-la.
braguer

Braguer d’una cornamusa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Tac de fusta, generalment en forma de barril, amb diverses perforacions que serveixen per a subjectar les bunes de la cornamusa i permetre que aquestes es connectin amb el sac o dipòsit d’aire.
Els grups de crustacis exòtics
Els cefalocàrides Aspecte del cefalocàride Hutchinsoniella macracantha, l’espècie que motivà la creació d’aquest nou grup de crustacis Noteu la llargada dels filaments caudals, l’elevat nombre de segments del cos, la forma de l’escut toràcic i la natura fillopodial dels pereiopodis Eduardo Saiz Els cefalocàrides es consideren els crustacis més primitius de tots els actuals i mostren clares afinitats morfològiques amb grups fòssils ancestrals i amb d’altres formes actuals poc evolucionades Per aquest motiu, constitueixen un grup d’un gran interès per a comprendre la filogènia de tots els…
massilla
Oficis manuals
Màstic compost de blanc d’Espanya i oli de llinosa, emprat pels pintors i els fusters per a tapar foradets i esquerdes i pels vidriers per a subjectar els vidres en els galzes dels muntants.
fermall
Indumentària
Conjunt de dues peces d’or, d’argent o d’un altre metall una de les quals entra dins un encaix de l’altra; serveix per a subjectar dues vores de vestit, com a ornament, etc.
premsa de relligar
Disseny i arts gràfiques
Nom genèric que hom dóna a les diferents eines emprades pels relligadors o enquadernadors quan cal subjectar els llibres o quan cal que estiguin fortament premuts, en qualsevol de les operacions a les quals els sotmeten.
Aquestes eines poden ésser constituïdes per dues peces de fusta o metàlliques unides per dos espàrrecs que les premen en enroscar-hi les femelles, o bé poden consistir en petites premses de cargol d’accionament mecànic o hidràulic, segons la importància del taller
Tòtil
Morfologia La morfologia d’aquest animal correspon a la d’un gripau petit i rabassut de 40 o 50 mm de longitud El cap presenta el musell afilat, amb uns ulls prominents, laterals, de pupilla vertical, i amb el timpà visible, lleugerament més petit que l’ull Les potes posteriors són relativament curtes, sense membrana interdigital i amb un tubercle metatarsià petit A la mà, hi té tres tubercles metacarpians, dels quals el més gran és l’exterior i el més petit el mitjà El dors presenta nombroses berrugues petites i disperses irregularment, encara que poden formar dos cordons longitudinals als…
Sant Joan del Pla o Sant Joan de l’Erm de la Palma (Cervelló)
Art romànic
Situació És situada en un pla prop del cementiri de la Palma, aïllada entre vinyes, a l’esquerra de la riera de la Palma, poc més d’un quilòmetre més amunt de l’aiguabarreig d’aquesta amb la riera de Cervelló Mapa 36-16420 Situació 31TDF146846 Cal prendre la carretera de Corbera de Llobregat i, poc abans d’entrar a la Palma, acabada de travessar la riera, cal agafar el camí del cementiri, on s’ha de deixar el cotxe, i continuar a peu uns 700 m Història La comtessa Riquilda, el dia de la consagració de Sant Pere de les Puelles, el 30 de juny de 945, va donar a les monges d’aquest monestir un…
Lesió ocular
Les lesions oculars , és a dir, les que afecten els globus oculars i els annexos, són relativament freqüents en tot tipus d’accidents, ja que els ulls es troben relativament poc protegits Segons el mecanisme de l’accident, poden ésser de diversos tipus Traumatisme tancat En els ulls es produeixen sovint contusions , és a dir, lesions per impacte directe que no arriben a trencar la superfície del globus ocular ni de les parpelles que el cobreixen La conseqüència més comuna i evident de les contusions oculars és la tumefacció de les parpelles, i sovint es forma també un hematoma, que dóna lloc…
bonsai
bonsai
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Tècnica i art de cultiu d’arbres nans en una safata amb la mínima quantitat de sòl necessària per a subjectar-los i poder-los alimentar i amb el tronc i les branques el menys voluminosos possible.
Documentat des del començament del segle XIV a la Xina, poc temps després passà a l’arxipèlag del Japó, i allà es combinaren les dues formes de cultiu que aprengueren dels xinesos la imitació de la natura i les formes harmonioses no fou fins al segle XIX que arribà a Occident No hi ha cap espècie d’arbre que no pugui ésser objecte del bonsai si les seves arrels es poden posar en un test i el seu tronc es pot anar podant repetidament El resultat d’aquest tractament no és el mateix per als fruits, flors i fulles ja que no s’enriqueixen tan de pressa com el tronc i les branques Hom…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina