Resultats de la cerca
Es mostren 2427 resultats
Sant Ponç de Corbera

Sant Ponç de Corbera, vista aèria del cenobi, amb les restes de les antigues dependències monacals a mà esquerra
© Fototeca.cat
Priorat
Antiga quadra i antic priorat benedictí del municipi de Cervelló (Baix Llobregat), que depèn de la parròquia de Corbera de Llobregat, a 325 m alt., damunt la riba esquerra de la riera de Rafamans, als vessants orientals del coll de la Creu d’Ordal.
L’edifici Del conjunt de l’antic monestir es conserven l’església, que és l’element més important, i una bona part de les dependències monàstiques, totalment transformades en adaptar-les com a masoveria L’església, ben conservada gràcies a diverses campanyes de consolidació realitzades al llarg del segle XX, s’emplaça al sector nord de tot el conjunt És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de mig punt i dividida en tres trams per quatre arcs torals, amb una capçalera de tres absis de planta semicircular i un transsepte entre tots dos espais Una volta de canó de mig punt…
Navars

Navars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al N de la comarca, situat a l’ample interfluvi del Llobregat i el Cardener (el terme s’estén entre ambdós rius).
Situació i presentació El municipi, en contacte amb el Berguedà, termeneja al N amb els municipis berguedans de Viver i Serrateix i de Puig-reig, a l’E amb Gaià, al SE amb Balsareny, al S amb Castellnou de Bages i Súria, al SW amb Sant Mateu de Bages i a l’W amb Cardona Aquest municipi es deia, fins el 1960, Castelladral , ja que prenia el nom del nucli principal del municipi L’extraordinari desenvolupament del barri riberenc de Navars feu que primer s’hi installessin els serveis municipals i, després, que se’n canviés el nom L’origen del topònim de Navars es remunta al 982, quan s’esmenta l’…
sepulcre de fossa

Sepulcre de fossa del Pujolet de la Moja (Olèrdola, Alt Penedès)
Josep Mestres
Etnografia
Art
Història
Prehistòria
Tomba en fossa, sense cap senyal a l’exterior, a vegades amb alguna llosa com a protecció; o bé, també la de llosa que forma una mena de caixa (cista) de petites dimensions.
És l’element bàsic d’identificació de la cultura dels sepulcres de fossa , grup prehistòric del Neolític de Catalunya El nom fou adoptat en 1915-20 per Pere Bosch i Gimpera Contenen generalment un individu, algunes vegades dos i molt rarament més de dos, sempre en posició arrupida, amb els genolls prop del mentó Les ofrenes no són gaire abundants algun vas de ceràmica llisa de perfils simples, puntes en forma de trapezi i ganivets de sílex, destrals de pedra polida, nuclis de sílex Els elements que duia damunt el cadàver són sovint agulles d’os per als cabells i collarets, entre els quals són…
El Bages
Situació i presentació La comarca del Bages ocupa una superfície de 1 299,08 km 2 i s’estén per un dels extrems orientals de la Depressió Central Catalana És la comarca més cèntrica de Catalunya Pel que fa a la seva situació respecte a les altres comarques catalanes, el doctor Joan Vilà i Valentí ha escrit que el Bages “queda equidistant de la muntanya, de les terres inferiors occidentals, del front litoral i de les comarques meridionals S’hi endevina un possible paper d’encreuament o cruïlla” El Bages limita administrativament amb les comarques del Solsonès W-NW, el Berguedà N, Osona NE, el…
Jaume Mas Martín
Ciclisme
Ciclista de pista i tècnic.
Competí per l’Esport Ciclista Vilafranca, el Club Ciclista Cornellà, l’Associació Ciclista El Prat, la Unió Ciclista Vic i el Club Ciclista Tarragona Fou campió d’Espanya en persecució per equips 1978, 1979 i subcampió del quilòmetre individual 1979, 1980 El 1986 entrà al Centre de Tecnificació de Barcelona encarregant-se del ciclisme de base Entre el 1998 i el 2001 treballà com a tècnic de la Fede-ració Catalana de Ciclisme al velòdrom de Barcelona i fou seleccionador català Dirigí la selecció espanyola de ciclisme en pista 2001-05 que assolí quatre medalles en els Jocs d’Atenes 2004 i el…
jardí botànic

Jardí botànic l''Hort del cura', a Elx, amb grans cactus en primer terme
© Fototeca.cat - J. Pérez
Botànica
Jardí destinat al conreu de plantes amb propòsits científics.
El primer jardí botànic dels Països Catalans sembla que fou establert per la Universitat de València el 1633, en temps de Melcior de Villena tanmateix aquest jardí desaparegué a la primeria del s XVIII i no fou substituït per l’actual fins el 1802 El 1723 Jaume Salvador i els seus fills fundaren a Sant Joan Despí BaixLlobregat el primer jardí botànic del Principat, que subsistí més d’un segle Fou l’únic dels Països Catalans fins el 1766, en què fou creat el de Perpinyà, l’organització del qual sembla que anà a càrrec d’Antoine Gouan El 1776, l’arquebisbe de València…
mongeta

Mongetes seques blanques
© Fototeca.cat
Alimentació
Agronomia
Fruit de la mongetera.
N’existeixen nombroses varietats, i tant el llegum immatur mongeta tendra com la llavor ja feta mongeta seca són molt emprats com a aliment Hom menja les mongetes bullides, soles o amb patates, com a acompanyament del tall, en plats freds, bullides i després fregides amb porc, etc Les mongetes seques amb botifarra són un plat popular al Principat Bé que generalitzat ben d’hora als Països Catalans, l’expansió moderna del conreu data del segle XVIII, en esdevenir terme indispensable juntament amb la fava en moltes rotacions de conreus La producció anà en augment fins a assolir el 1920 una…
Celsa Group
Economia
Empresa multinacional de productes d’acer creada l’any 1967 com a Companyia Espanyola de Laminats (Celsa) pels germans Francesc i Josep Maria Rubiralta i Vilaseca.
Al començament disposà d’un tren de laminació i la seva capacitat augmentà substancialment l’any 1977 amb l’adquisició d’un primer forn elèctric de fusió installat a Sant Andreu de la Barca BaixLlobregat, municipi contigu a la seu de l’empresa a Castellbisbal Vallès Occidental Al final dels anys vuitanta inicià l’expansió amb l’adquisició de diverses empreses del sector, algunes de les quals convertí en filials Global Steel Wire Santander, 1987, Torras, Ferreria i Construccions Castellbisbal, 1987, Nervacero Biscaia, 1989 Amb l’adquisició de la Siderúrgia del Besòs…
revolta de les Quintes del 1870
Història
Revolta popular d’oposició a la crida del govern espanyol a l’abril del 1870 que obligava els mossos a servir dins l’exèrcit.
La revolta popular es produí en diversos pobles del pla de Barcelona i el BaixLlobregat Al final del s XIX, l’Estat espanyol estigué en guerra de forma gairebé constant pel control de les colònies americanes, i les classes populars foren les que portaren les càrregues més feixugues La decisió dels ajuntaments municipals de lliurar els mossos a l’exèrcit i la crida a files de les quintes fou l’espurna que encengué els ànims de les classes populars La revolta tingué un especial ressò a les viles de Gràcia i de Sants Una vegada feta efectiva l’ordre de les primeres…
PIMEC
Economia
Sigla de l’organització patronal Petita i Mitjana Empresa de Catalunya.
Representa les micro, petites i mitjanes empreses i autònoms de Catalunya Es constituí formalment el 1997 amb la integració de l’organització del mateix nom, creada el 1975 com a resultat de la unió de diverses organitzacions patronals ja existents, i Sefes, societat anònima provinent directament d’indústries particulars i circumscrita al BaixLlobregat Vinculada el 1987 a Foment del Treball Nacional, del qual s’acabà deslligant, estengué el seu àmbit d’actuació a tot Catalunya L’any 1994 PIMEC absorbí l’Associació Empresarial Independent Fins el 2003 el nom oficial…