Resultats de la cerca

La primera obra que hom en coneix, el dibuix de la prova de passantia, el 1567, és un penjat Des d’aleshores fins al 1626 són nombroses les peces que treballà, i hom podria dir que fou l’argenter més cercat pel consell barceloní El 1582 obrà, en argent daurat, la imatge de santa Eulàlia per al penó de la ciutat de Barcelona el 1588 rebé del consell la comanda de fer una urna reliquiari de bronze daurat del 1611 data l’encàrrec del reliquiari en forma de templet dels sants Fabià i Sebastià per a la capella de la casa de la ciutat actualment al Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona Obrà…

Comte de Lumiares Fou un arqueòleg típic del s XVIII, un dels més destacats del País Valencià, sobretot en el camp de l’epigrafia i de la numismàtica, però, avançant-se al seu temps, valorà les ceràmiques El 1808, arran de la invasió francesa, fou nomenat per la Junta Suprema del Regne de València vocal de la Junta Central de Cadis Publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España 1773, Barros saguntinos Disertación sobre estos monumentos antiguos 1779, Lucentum, hoy ciudad de Alicante 1780 i una Carta crítica 1787 a l’obra geogràfica de Bernat Espinalt i…

El seu origen fou l’antiga Biblioteca Real, fundada el 1712, durant el regnat de Felip V, el qual l’enriquí considerablement amb donacions i facilitats adquisitives Ocupà diversos locals fins i tot cases particulars abans de la definitiva installació dins l’edifici actual, construït expressament per a aquest fi Disposa del dipòsit legal, en qualsevol suport, i conté més de 5 000 000 de volums, 30 000 manuscrits, més de 3 000 incunables i 238 000 volums rars, entre d’altres Conté un fons molt valuós d’impresos en general, de cartografia, de música i de revistes, i una magnífica Sala Cervantes…

Conrearen sobretot temes morals i religiosos, però, en conjunt, no destacaren autèntics poetes ni obres dignes de menció Cal citar, tanmateix, Raimon de Cornet i Joan de Castellnou Als Països Catalans, la seva influència fou molt notable durant els s XIV i XV les Leys d’amors del consistori de Tolosa conegueren una gran divulgació mitjançant còpies manuscrites i foren nombrosos els trobadors catalans que concorregueren a les justes poètiques de Tolosa, entre altres el rossellonès Joan de Castellnou, Joan Blanc, Jaume Rovira, Bernat de Palol i Llorenç Mallol Conseqüència directa d…

Era got originari de la regió pirinenca catalanoaragonesa Es refugià a la cort de Carlemany arran de la campanya frustrada d’aquest a Saragossa 778, sens dubte a causa del seu collaboracionisme antiàrab Fou abat de Fleury i d’altres monestirs francesos i a la vegada arquebisbe d’Orleans 798-821 Protegit pels emperadors Carlemany i Lluís I, fou acusat després d’haver participat en el complot del rei Bernat I d’Itàlia contra el darrer, el qual l’exilià a Angers A la presó compongué una de les seves millors poesies, el Gloria laus , que ha entrat a la litúrgia del dia del Ram Entre…

Dins el terme del castell de Cervelló, a la vila de Pallejà, des d’abans del 1257 hi havia una casa forta que des de feia molts anys pertanyia a Bernat de Clariana, feudatari dels Cervelló El 1315 els Clariana vengueren la quadra de Pallejà als Alomar i el 1392, per via de matrimoni, la possessió passà d’aquests als Torrelles, que serien senyors de Pallejà durant més de tres-cents anys Va ser Ramon de Torrelles qui, el 1590, feu erigir l’actual castell de Pallejà, renaixentista La filla d’aquest, Elionor, l’aportà per matrimoni als Sentmenat, bé que alguns dels seus descendents…

Fou la parròquia del vilatge de Saltèguet, avui despoblat Encara es conserven les ruïnes d’aquest despoblat prop del quilòmetre 150 de la carretera N-152, a la sortida de la baga de Saltèguet La parròquia de Saltèguet és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819 però que cal datar vers la segona meitat del segle X En el testament de Ramon Berenguer del 1130, aquest feu donació a Berenguer de Fullà i el seu germà del feu de Saltèguet perquè el tinguessin pel fill de Bernat Berenguer, excepte els drets de l’església de Sant…

El poeta se sentia orgullós d’aquest recull escrit més o menys entre 1-8 dC, però no pogué polir-lo abans del seu exili Bé que l’ordre del llegendari intenta d’ésser cronològic o genealògic, del caos i del diluvi fins a Cèsar i August, els lligams d’un mite amb l’altre són sovint convencionals Es tracta d’un amassament de materials molt diversos extrets de l’èpica, del teatre, de la poesia didàctica dels grecs i especialment dels poetes alexandrins No és un poema cosmogònic, sinó una mostra superba del talent, de l’erudició i de la fantasia del poeta, un devessall d’imatges, escenes eròtiques…

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Vallformosa No degué passar de capella rural Fou domini del paborde de la seu de Manresa i del monestir de Sant Pere de la Portella, així com alguns particulars posseïren la quadra de Vallformosa El lloc és documentat des del 977 i l’església apareix esmentada el 1282 Degué dependre del paborde de Manresa, però el 1311 el patronat era exercit pel monestir de la Portella Al segle XIV la quadra de Vallformosa, no sabem si també l’església, era propietat de Ramon d’Àrea o Saera, que la deixà al seu fill Berenguer, i el 1374 passà a…

El poble de la Tor de Querol és situat a l’esquerra del riu d’Aravó, arran mateix del riu Com indica el seu nom, el poble degué fundar-se al peu d’una torre de guaita i defensa, potser al segle XII, destinada a vigilar l’entrada de la vall, com a avançada del castell de Querol Aquesta torre, de la qual no es conserva cap resta, només podia ser situada sobre la paret rocosa on hi ha construïda l’església La població de la Tor de Querol esdevingué molt aviat la més important de tota la vall Una de les primeres mencions del lloc i de la parròquia de la Tor data de l’any 1177, en què Arnau de…