Resultats de la cerca

El lloc del Pinell és esmentat per primera vegada el 1153 en el document de donació del castell de Miravet als templers des d’aleshores restà subjectat a la comanda templera de Miravet La repoblació de l’indret fou un xic més tardana El 1198 el preceptor de Miravet concedí una carta de poblament i franquesa al Pinell Aquest intent de repoblació, però, no prosperà i uns anys després, el 1207, el preceptor de Ribera, Bernat de les Gunyoles, expengué una nova carta de població L’església parroquial, dedicada a sant Llorenç, surt esmentada en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280…

El llogaret de Biasques o Biesques d’Ovarra, amb la seva església, és situat sota el tossal del Cis, prop de la carretera que en aquest sector passa per l’esquerra de l’Isàvena L’indret és citat ja el 871, en què Incliga donà a Ègica, abat, i als monjos d’Ovarra, per al remei de la seva ànima, una terra que tenia per a rompre a la vall de Beranui, al lloc dit Biasques Tradicionalment l’indret pertanyia a Ovarra Vers el 1076 el rei Sanç Ramírez confirmà la falsificació del comte Bernat, que concedia al monestir la vila El 1119 consta del domini jurisdiccional del priorat d’Ovarra, dins l’…

En un principi el lloc de Cardet sempre surt citat com a villa de la vall de Boí Tanmateix, la seva privilegiada situació a l’entrada de la vall, controlant l’estret de les Cabanasses, afavorí que s’hi construís un castell i esdevingués districte casteller Probablement formà primerament part del terme de Grau de Castelló, infeudat als Mir Guerreta El castell ja existia el 1157, en què Bernat I d’Erill donà el castell de Cardet a Santa Maria de Lavaix, i ordenà que el seu castlà fos fidel al monestir L’inventari del monestir de Lavaix de final del segle XII registra només la…

Dins el terme del castell de Cervelló, a la vila de Pallejà, des d’abans del 1257 hi havia una casa forta que des de feia molts anys pertanyia a Bernat de Clariana, feudatari dels Cervelló El 1315 els Clariana vengueren la quadra de Pallejà als Alomar i el 1392, per via de matrimoni, la possessió passà d’aquests als Torrelles, que serien senyors de Pallejà durant més de tres-cents anys Va ser Ramon de Torrelles qui, el 1590, feu erigir l’actual castell de Pallejà, renaixentista La filla d’aquest, Elionor, l’aportà per matrimoni als Sentmenat, bé que alguns dels seus descendents…

Fou la parròquia del vilatge de Saltèguet, avui despoblat Encara es conserven les ruïnes d’aquest despoblat prop del quilòmetre 150 de la carretera N-152, a la sortida de la baga de Saltèguet La parròquia de Saltèguet és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819 però que cal datar vers la segona meitat del segle X En el testament de Ramon Berenguer del 1130, aquest feu donació a Berenguer de Fullà i el seu germà del feu de Saltèguet perquè el tinguessin pel fill de Bernat Berenguer, excepte els drets de l’església de Sant…

Inicià la seva formació musical amb J Anglada i B Frigola i el 1859 es traslladà a Barcelona per continuar els estudis amb Bernat C Puig El 1864 fou nomenat organista de l’església de Sant Just i Sant Pastor, i vuit anys més tard, mestre de capella del monestir de Santa Clara, càrrec que exercí durant quinze anys Després ocupà la mateixa plaça a la parròquia de Sant Jaume i hi romangué fins el 1907, que es retirà a un convent La seva obra compositiva inclou una gran quantitat de música religiosa, com ara Càntics del romeu a Montserrat , Càntics religiosos amb lletra de J…

Presidida per Adolf Pizcueta, en foren socis fundadors, entre d’altres, Joan Fuster, Manuel Sanchis i Guarner, Martí Domínguez, Francesc de P Burguera, Joaquim Maldonado, Manuel Broseta i Àngel Sànchez i Gozalbo De vida també efímera, com les seves predecessores, publicà, en acurades edicions facsímils, acompanyades en alguns casos de la corresponent transcripció, un bon nombre d’obres valencianes del final de l’Edat Mitjana i principis de la Moderna, com la primera part de la Crònica de Pere Antoni Beuter 1971, a cura de J Fuster el Regiment de la cosa pública 1972, de Francesc Eiximenis, a…

El seu precursor fou el Grup Excursionista Puigmal, fundat el 1918 al barri de Gràcia Organitzà excursions i participà en competicions atlètiques Els anys vint adoptà la denominació Agrupació Excursionista Puigmal, participà en aplecs muntanyistes, acampades i organitzà marxes excursionistes El 1950 fou refundat com a Centre Excursionista Puigmal tot i que poc després adoptà el nom actual Destacà durant els anys cinquanta i seixanta en escalada i en espeleologia i organitzà cursos d’ambdues especialitats El 1954 obrí la via Puigmal al Cavall Bernat de Montserrat D’altra banda, la…

Organitzat per la Federació Internacional de Natació, la primera edició tingué lloc a Belgrad l’any 1973 Barcelona acollí la desena edició entre el 12 i el 27 de juliol de 2003 Es disputaren proves de natació, tant en piscina com en aigües obertes, natació sincronitzada, salts i waterpolo Els recintes utilitzats foren el Palau Sant Jordi natació, la piscina municipal de Montjuïc salts, les piscines Bernat Picornell natació sincronitzada, el Club Natació Barcelona waterpolo i el port de Barcelona aigües obertes Reuní 2015 esportistes en representació de 157 països, 215000…

Conrearen sobretot temes morals i religiosos, però, en conjunt, no destacaren autèntics poetes ni obres dignes de menció Cal citar, tanmateix, Raimon de Cornet i Joan de Castellnou Als Països Catalans, la seva influència fou molt notable durant els s XIV i XV les Leys d’amors del consistori de Tolosa conegueren una gran divulgació mitjançant còpies manuscrites i foren nombrosos els trobadors catalans que concorregueren a les justes poètiques de Tolosa, entre altres el rossellonès Joan de Castellnou, Joan Blanc, Jaume Rovira, Bernat de Palol i Llorenç Mallol Conseqüència directa d…