Resultats de la cerca
Es mostren 11049 resultats
Walker Evans
Fotografia
Fotògraf.
El seu interès per descriure la realitat es concreta en fotografies directes i expressives que reflecteixen aspectes de les formes i de les condicions de vida dels americans Alguns dels motius que li interessaren més són l’arquitectura domèstica i rural, els pagesos treballà per a la Farm Security Administration , l’automòbil i els senyals de circulació, les eines, la publicitat, la vida urbana, etc Entre les publicacions amb fotografies seves destaquen American Photographs 1938 i Let Us Now Praise Famous Men 1941 Les fotografies de W Evans, d’una gran força plàstica, tenen…
Gaspar d’Espés
Història
Cavaller, comte de Sclafani (Sicília) i senyor d’Albalat de Cinca, fill de Guerau.
Seguí el partit de Joan II en la guerra civil catalana de 1462-72 i fou un dels defensors de la força de Girona el 1462 Fou camarlenc de l’infant Ferran i l’acompanyà a Castella amb motiu del seu casament amb la princesa Isabel 1469, així com també el 1475, que actuà al seu costat en la guerra civil castellana Virrei de Sicília el 1479, participà en les guerres de Nàpols i rebé el comtat de Sclafani Destituït el 1490, acusat d’abusos, fou pres a Còrdova, però els seus influents familiars n'aconseguiren l’alliberament 1492
George Cayley
Aerodinàmica
Aeronàutica
Científic anglès fundador de la moderna aerodinàmica i creador de l’avió en la seva concepció actual.
El 1799 establí la configuració de l’avió modern ales fixes, buc, la cua com a timó i estabilitzador i preconitzà l’ús de l’energia mecànica independentment de l’acció del vent o de la força muscular Estudià l’estabilitat de les aeronaus, el moviment del centre de pressions, les regions de baixes pressions en les superfícies de les ales, l’accionament del timó i l’ús d’ales múltiples Les seves investigacions sobre el vol sense motor el portaren, el 1853, a la construcció d’un planador que fou el primer a volar amb un tripulant
Desiderio da Settignano
Escultura
Escultor italià, considerat el millor escultor florentí del primer Renaixement, després de Donatello i Luca Della Robbia.
Són obres seves el monument a Carlo Marsuppini a Santa Croce 1453 i l’altar de marbre de l’església de San Lorenzo 1461, de Florència, les quals obres han servit per atribuir-li els busts de la Madonna Panciatichi i d’una Desconeguda Museo Nazionale, Florència i els de Sant Joan i Jesús, nens Louvre, i també els tondi amb caps d’àngels de la capella Pazzi de Florència Partint de Donatello, la seva obra es caracteritza per la força poètica i per la mòrbida lluminositat que l’oposarà al corrent descriptiu i lineal de l’escola florentina
Jürgen Moltmann
Cristianisme
Teòleg de l’Església evangèlica reformada.
Professor a la Universitat de Tübingen 1968 i president de la Gesellschaft für Evangelische Theologie Amb la seva obra Theologie de Hoffnung ‘Teologia de l’esperança’, 1968, esdevingué l’iniciador de l’anomenada “teologia de l’esperança”, atenta a l’abast històric de l’escatologia Cal citar entre les seves obres principals Perspektiven der Theologie ‘Perspectives de teologia’, 1968, Der Mensch ‘L’home’, 1971, Die ersten Freigelassenen der Schöpfung ‘Els primers alliberats de la creació’, 1971, Der gekreuzigte Gott ‘El Déu crucificat’, 1972 i Kirche in der Kraft des Geistes ‘L’Església en la…
Napoleon Zervas
Història
Militar
Política
Militar i polític grec.
Participà en els diversos pronunciaments militars entre el 1922 i el 1926 Expulsat de l’exèrcit, hi retornà 1936 sota la dictadura del general IMetaxàs Durant la Segona Guerra Mundial, un cop desfetes les forces regulars, fundà i dirigí l' EDES , grup guerriller monàrquic que lluità primer contra les forces d’ocupació i després contra l’altra força guerrillera socialista ELAS Reincorporat a l’exèrcit amb els seus homes durant el govern de Tsaldaris 1946, fundà el partit nacionalista i, ja reinstaurada la monarquia de Jordi II, fou ministre de l’interior 1947 i d’obres públiques…
Zacharias Werner
Teatre
Dramaturg alemany.
Funcionari a Varsòvia, es convertí al catolicisme i fou ordenat de sacerdot 1814 Amic d’ETAHoffmann, rebé la influència de Novalis i Schleiermacher De les seves obres cal destacar Die Söhne des Tals ‘Els fills de la vall’, 1803, poema dramàtic, Das Kreuz an der Ostsee ‘La creu a la Bàltica’, 1806, la tragèdia Martin Luther oder die Weihe der Kraft ‘Martí Luter o la consagració de la força’, 1807, que transformà després de la seva conversió, i Der vierundzwanzigste Februar ‘El vint-i-quatre de febrer’, 1909, que inicia el gènere anomenat “drama de destí”
Jacob Jordaens
Pintura
Pintor flamenc, deixeble d’Adam van Noort.
La influència de Rubens —hom dubta que fos el seu mestre— es fa palesa en les seves composicions, on el color, d’una gran força cromàtica, i el moviment i la interrelació dels personatges, típicament barrocs, són els trets estilístics més importants La seva producció es divideix temàticament en produccions religioses, mitològiques i de gènere L’atenta observació dels fets populars i la plasmació plena de vitalitat i de sensualitat entronquen la seva obra dins la tradició flamenca de plasmació de la realitat del poble Hom destaca dins aquesta línia temàtica la popular composició…
equacions d’Einstein-Lorentz
Matemàtiques
Si hom considera dos observadors que es mouen amb velocitat relativa v en la direcció d’un eix comú que hom pren com a eix de les ics, la posició i el temps en què s’esdevé un succés P seran amidats per un observador en funció de les coordenades x, y, z i del temps t i, per l’altre, en funció d'x', y', z' i t', dependents del seu sistema referencial.
Les equacions d’Einstein-Lorentz estableixen el lligam que hi ha entre aquestes dues quaternes de nombres i són que admeten la transformació inversa que hom obté canviant x , y , z , t per x ', y' , z' , t' i canviant el signe de v És d’interès observar que 1/ c = 0 proporciona la transformació clàssica o galileana Dit altrament, si v és força negligible davant de la velocitat c de la llum, aleshores la transformació d’Einstein-Lorentz esdevé la transformació de la mecànica clàssica Cal remarcar, finalment, que les transformacions d’Einstein-Lorentz conserven la forma de l’…
Ludolph Christian Treviranus
Botànica
Botànic i metge alemany.
Es llicencià en medicina per la Universitat de Jena, s’hi doctorà 1801 i obrí consulta a Bremen L’any 1806 publicà part dels seus estudis botànics, i la Universitat de Rostock li oferí una càtedra de botànica ensenyà també a Breslau i a Bonn Es dedicà preferentment a l’anatomia i la fisiologia, i descobrí els moviments del protoplasma cellular, la individualitat de les cèllules vegetals i l’origen dels vasos llenyosos És autor de Physiologie der Gerwächse 1835-38 i de força estudis monogràfics sobre el món vegetal Collaborà sovint amb el seu germà Gottfried Reinhold Treviranus