Resultats de la cerca

Acabats els estudis a l’Institut d’Electrotècnia de Bucarest i a l’Institut Energètic de Moscou, realitzà activitats directives en el comitè central del Partit Comunista on havia ingressat el 1953 i, fins el 1971, fou el primer secretari de la secció juvenil  Nicolaie Ceauşescu  li confià a continuació la secretaria de propaganda i educació Aviat, però, entrà en desacord amb el president, el qual l’envià a Timișoara i, més tard, a Iaşi S’encarregà després de la direcció del consell d’economia de les aigües i, sense pertànyer ja al comitè central, treballà com a director d’una editorial…

Es llicencià en llengua i literatura estrangeres a la Universitat Bocconi de Milà Aviat es convertí en la líder del Partit Radical italià, i el 1976 fou diputada al Parlament, on promogué diverses iniciatives per a legalitzar l’avortament i descriminalitzar les drogues Participà activament en campanyes a favor de l’erradicació de la fam al món, i en contra de les activitats nuclears Fou reelegida en les successives convocatòries a la Cambra dels Diputats fins el 2008, que fou designada vicepresidenta del Senat, càrrec que exercí fins el 2013 El 1981 esdevingué presidenta del…

Feu estudis de filosofia i lletres i ciències polítiques i sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona Entrà en política com a militant d’Independentistes dels Països Catalans 1983-85 i posteriorment ingressà a la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes 1985-87 i a Esquerra Republicana de Catalunya 1987, partit de les Joventuts del qual fou secretari general des d’aquest any fins el 1994 i president de la federació regional d’ERC de Girona 1993-1996 El 1996 fou nomenat vice-secretari general Amb la seva elecció, el 2004, com a…

Aviat rebé el suport de la Federació de Clubs Separatistes, creada a Cuba Macià i un grup d’oradors recorregueren Catalunya i organitzaren una xarxa de grups locals amb l’ajut del periòdic quinzenal Estat Català , dirigit pel mateix Macià, amb un cos de redacció format per Domènec Soler, Lluís Marsans i Daniel Cardona, amb Manuel Pagès d’administrador El moviment donà suport a Rovira i Virgili en les eleccions de l’abril del 1923 i dirigí l’agitació de l’onze de setembre del mateix any A l’adveniment de la Dictadura i en exiliar-se Macià, restà al Principat un directori clandestí, i el…

Encapçalada a Espanya per Miguel Morayta, José de Carvajal i José Muro, intentà recompondre el republicanisme conservador i unitari després de la dissolució formal del Partit Possibilista per part d’Emilio Castelar A Catalunya, el gros de les redaccions periodístiques, dels comitès i dels centres i casinos possibilistes seguiren Morayta L’encarregat de defensar al Parlament el caràcter republicà del possibilisme fou el diputat manresà Emili Junoy Un cop estabilitzada la situació, al març de 1894 el nucli possibilista català encetà contactes per concretar una sortida comuna a la…

El 1903 es pot donar per acabada la seva trajectòria, amb la creació de la nova Unión Republicana FR aspirà a superar les diferències programàtiques que havien fragmentat el republicanisme no federal L’impuls partí aquest cop de les bases locals i provincials del moviment republicà El 20 de febrer de 1897, prop de 300 entitats participaren a Reus en l’Assemblea Popular Republicana, acte que marcà el punt de partida de Fusión a Catalunya L’Assemblea, celebrada parallelament a la de Xàtiva, al País Valencià, era part d’un procés que culminà al maig amb l’Asamblea Nacional Republicana, a Madrid…

En les eleccions presidencials celebrades el 19 de febrer, Lenín Moreno, el candidat del partit oficialista Movimiento Alianza País, va aconseguir el 39% dels vots escrutats, seguit pel candidat de la coalició Alianza Suma-Creo, Guillermo Lasso, amb un 28%, mentre que la resta de candidats van obtenir uns resultats molt menors Com que cap dels candidats va aconseguir la majoria absoluta, es va fer una segona volta el 2 d’abril que va guanyar molt ajustadament Lenín Moreno amb un 51% dels vots Al febrer, també es van celebrar eleccions legislatives, i en aquesta ocasió la victòria…

El vicepresident Cyril Ramaphosa, un empresari d’èxit que havia destacat com a dirigent sindical en l’etapa de l’ apartheid , va ser designat president del Congrés Nacional Africà CNA a la conferència nacional celebrada a mitjan desembre a Johannesburg Ramaphosa, que té el suport del sector moderat del partit, es va imposar a l’exministra Nkosazana Dlamini-Zuma, exdona del president Jacob Zuma i expresidenta de la Unió Africana UA, per 2440 vots contra 2261 El resultat, molt ajustat, va expressar la divisió en el si del CNA entre els partidaris d’un redreçament del partit…

Els avenços obtinguts el 2013 en el procés d’adhesió de Sèrbia a la UE es va materialitzar al gener del 2014 amb l’oficialització de l’inici de les negociacions d’ingrés L’entrada a la UE el 2020 és un dels objectius estratègics clau del Govern serbi, i el ritme de les negociacions depèn principalment de la normalització de les relacions amb la seva exprovíncia, Kosovo En aquest sentit, es va crear un grup de treball entre Sèrbia i Kosovo per resoldre qualsevol conflicte que es produeixi a la ciutat kosovar de Mitrovica, on, periòdicament, es produeixen incidents entre les comunitats albanesa…

L'escena política del país va estar definida, un any més, per la divisió entre el partit populista governant, el Partit dels Tailandesos PTP, i el Partit Demòcrata PD, a l'oposició Els primers mesos de l'any van estar marcats per les tensions en relació amb el projecte de llei de reconciliació nacional impulsat pel Govern de Yingluck Shinawatra, el debat sobre el qual va ser posposat per la Cambra de Representants al juny La proposta incloïa una amnistia per a les ofenses polítiques comeses entre el 2005 i el 2010, tant durant les manifestacions de la…