Resultats de la cerca

Estudià música al King’s College de Cambridge i s’especialitzà en cant coral Aviat s’erigí com un dels directors joves més importants de la seva generació El 1962 fundà el Cor John Alldis, amb un extens repertori que comprèn obres barroques, clàssiques, romàntiques i contemporànies, tant de formes litúrgiques com operístiques, oratori i cantates, resseguibles a través d’una extensa producció discogràfica El 1966 fou contractat per a formar i dirigir el primer grup coral de l’Orquestra Simfònica de Londres, i posteriorment fou director del Cor Filharmònic de Londres 1969-82 També dirigí…

Estudià violí i viola a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Fou un dels membres fundadors de I Musici, formació amb la qual feu gires arreu del món La seva fama com a solista començà arran de l’estrena, el 1954, del Concert per a viola de Giorgio Federico Ghedini, que dirigí Herbert von Karajan Formà part del Quartet Végh en 1978-80 i l’any 1985 constituí un trio amb la violinista Anne Sophie von Mutter i el violoncellista Mstislav Rostropovič Fou professor del Conservatori de Música de Milà 1961-65 i de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1965-72 Actualment és professor de la Hochschule de…

Fou alumna del Conservatori de Madrid, on es diplomà el 1953 Un any després participà en un concert de l’Orquestra Nacional d’Espanya El 1958 començà a impartir classes al Conservatori de Madrid, però aviat es traslladà a Londres, on fixà la seva residència i on debutà en un concert l’any 1963 Des del 1973 és professora de la Royal Academy of Music La seva carrera de solista internacional l’ha portat a fer nombroses actuacions a Europa, Amèrica, Austràlia i el Japó, sovint acompanyada per algunes de les millors orquestres del món No menys important ha estat la seva trajectòria discogràfica…

Vida Fou bibliotecari a la cort La seva obra, de la qual sobresurten les Fábulas literarias 1791, és un exponent del Classicisme del segle XVIII El 1779 la Inquisició el processà per les seves opinions El mateix any publicà La música , poema on analitza les sensacions associades als estils musicals i comenta l’obra de compositors contemporanis L’obra fou molt ben acollida, i traduïda al francès, l’anglès, l’italià i l’alemany Iriarte fou també el compositor i llibretista del melòleg Guzmán el bueno 1790, i autor del text i probablement també de la música de la sarsuela Donde menos se espera…

Ingressà al Conservatori de Madrid, on estudià piano i violí Posteriorment amplià la seva formació a Bèlgica i Alemanya De nou a Madrid, fou segon director del teatre de l’òpera Després de la guerra oferí un seguit de recitals com a pianista i exercí la docència al Conservatori de Kassel Alemanya El 1944 fundà l’Orquestra de Cambra de Madrid i tres anys més tard fou nomenat director permanent de l’Orquestra Nacional d’Espanya, amb la qual actuà arreu de l’Estat espanyol i Europa Fou convidat reiteradament a dirigir la Societat de Concerts de París i l’Orquestra de la Suïssa…

Es formà amb el seu pare, Enrique García Marco, violinista de l’Orquestra Nacional d’Espanya Continuà els seus estudis al Reial Conservatori de Música de Madrid amb Luis Antón, i es perfeccionà al Royal College of Music de Londres, on fou deixeble d’Antoni Brosa L’any 1960 obtingué el primer premi en el Concurs Pablo de Sarasate i el 1967 s’erigí en guanyador de la Medalla Harriet Cohen També estudià direcció d’orquestra amb Sergiu Celibidache Durant molts anys residí a Londres, on fou violí concertino de l’English Chamber Orchestra, formació que dirigí en nombroses ocasions Fou director…

Estudià composició amb JB Pastor, i orgue probablement amb JM Úbeda S’inicià com a director de la Banda Provincial de València i, més endavant, com a concertador i organista del Teatro Real de Madrid Després es traslladà a Barcelona, on fou mestre de capella i organista de la capella de Sant Josep Oriol i on també dirigí la Sala Aeolian dedicada a actes culturals i concerts Escriví música de cambra, música religiosa, sardanes, música per a cinema i, sobretot, sarsueles Amb aquest darrer gènere feu una contribució important al teatre líric català, amb obres com La legió d’honor 1930, L’àliga…

Formada al Conservatori Superior de Música de València, el Real Conservatorio de Música de Madrid, el Mozarteum de Salzburg i l’Acadèmia de Música de Graz, ha centrat la seva activitat com a soprano, que ha exhibit en diferents actuacions arreu d’Europa Parallelament ha desenvolupat la carrera de pianista, i s’ha especialitzat en l’acompanyament El catàleg de la seva producció compositiva comprèn essencialment música de cambra i coral A judici de Josep Rovira, els títols que cal destacar-ne són la Sonata per a clarinet i piano , la Suite acadèmica , per a orquestra de cordes, i…

Fou deixeble d’Albert Döscher a la Hochschule für Musik de la seva ciutat natal El 1947 ingressà a la Filharmònica d’Hamburg, on romangué fins el 1949, any en què passà a formar part de la Simfònica de Düsseldorf 1949-64 El 1956 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Munic, i des del 1961 fou habitual de l’orquestra de Bayreuth, a la qual hagué de renunciar quan fou cridat com a solista de la Filharmònica de Berlín el 1964 Fou professor de la Hochschule de Düsseldorf fins el 1964, i posteriorment, de la Hochschule de Berlín Enregistrà els quatre concerts per a trompa de WA Mozart…

Estudià a Stuttgart, i posteriorment a Hannover amb H Deinzer H von Karajan la cridà a la Filharmònica de Berlín, però hi hagué de renunciar per l’oposició de molts dels membres de l’orquestra Ha estat convidada a tocar com a solista amb més de 150 orquestres de tot el món És intèrpret habitual de música de cambra i ha collaborat amb altres artistes, com B Canino, A Kontarsky, G Kremer, H Schiff i S Vegh El 1983 fundà el Trio Clarone amb el seu germà Wolfgang i el seu marit, R Wehle Compositors com E Denisov, H Genzmer i N Castiglione li han dedicat obres Des del 1993, Meyer és…