Resultats de la cerca

Hi havia canviadors ambulants, que compraven i venien, sobretot a les fires, on paraven la taula —negoci que perdurà fins al s XVIII—, i, almenys des del s XIII, canviadors sedentaris, establerts a les ciutats, que, a més del negoci del canvi manual de monedes, feien altres operacions, avui considerades bancàries dipòsits en compte corrent, crèdits comercials, pagues per compte d’altri, assignacions de pagament, etc Aquests són pròpiament els canviadors que han donat origen a la banca moderna, dels quals als Països Catalans hi ha referències documentals segures de la primera meitat del s XIII…

Els quatre primers califes successors de Mahoma representen la gran expansió de l’islam, amb predomini de l’element àrab Síria, Mesopotàmia, Egipte, Cirenaica, l’Àsia Menor i Armènia califat A més de propagar la fe, hom havia de garantir la seguretat dels creients ultra la possibilitat d’efectuar profitoses ràtzies Durant el califat omeia de Damasc l’imperi experimentà un nou impuls, que continuà en el califat abbàssida de Bagdad, després del qual s’inicià la seva desmembració política califats de Còrdova, fatimita i otomà, imperis seljúcida i mongol, etc Això no obstant, hom mantingué la…

L’edifici L’església es troba adossada a una casa que centra un petit grup de masos Datat del segle XI, encara que modificat posteriorment, és un original edifici de planta circular, com Sant Pere Gros de Cervera Segarra o Sant Jaume de Vilanova del Pla Bages Cobert per una cúpula semiesfèrica, és capçat a l’est per un absis semicircular més baix, precedit per un profund arc presbiteral No s’hi conserva cap finestra oberta Al mur sud, una obertura, que podia haver estat una antiga porta o una fornícula, dona pas a una petita capella poligonal afegida La porta d’entrada, en arc de mig punt, es…

Situació Antiga sufragània de la parròquia de Prats de Molló que presideix el petit veïnat de Combret ECSA - A Roura El veïnat de Combret és aigües amunt de la vall de la Comalada, a una altitud de 1 254 m Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 27′ 16″ N - Long 2° 29′ 55″ E Hom hi arriba per la D-74 a partir del poble del Tec, que és a uns 7 km, a tocar de la carretera D-115 PP Història Aquesta església fou una capella o sufragània de l’extensa parròquia de Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló Això ja es comprova l’any 1195, en què Guillem, bisbe d’Elna, va fer donació de l’església al…

Situació Antiga església parroquial que ha sofert algunes modificacions, especialment a la façana de ponent ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Pere es troba al nord-est del terme municipal, enlairada al cim d’un serrat emboscat, estribació de la muntanya dita de la Pedra Blanca, a uns 200 m a ponent del Mas Calcina Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29′ 57″ N - Long 2° 50′ 54″ E Per a arribar-hi des del Pertús, cal seguir la carretera N-9 en direcció a Perpinyà i un cop passat el veïnat de la Clusa del Mig on hi ha la Casa de la Vila del municipi de les Cluses, cal prendre, a mà…

Situació Façana nord de l’església, vista des de la plaça dels Banys, segons el dibuix fet l’any 1917 per PA Fourquin Dibuix de l’interior de l’església, fet l’any 1917 per JP i PA Fourquin, amb els dos grans arcs formers probablement del segle XIV que separaven les antigues naus L’antiga església parroquial de Sant Quintí, avui desapareguda, era situada vora les termes romanes bastides al segle II dC, a l’actual poble dels Banys d’Arles, emplaçat a la riba dreta del Tec PP Història Dins el recinte de les antigues termes romanes o banys d’Arles, que donaren nom a l’actual municipi, fou fundat…

Situació Façana principal de l’església del Pla de Corroncui, bastida amb els elements de la façana de ponent de l’antiga parròquia de Corroncui ECSA - MÀ Font Ruïnes de l’església, alguns elements de la qual s’han aprofitat a l’església del Pla de Corroncui ECSA - MÀ Font Les restes de l’església de Santa Maria són situades a la falda d’un petit turó proper al poble abandonat de Corroncui, situat als vessants del Pla del Mont Mapa 33-10 214 Situació 31TCG233894 Des de la Creu de Perves surt una pista en molt bon estat que mena al Pla de Corroncui, lloc on s’aplegaren els antics habitants del…

Situació Vista del mur frontal de ponent, molt deteriorat, que mostra l’aparell original de l’edifici, una finestra de doble esqueixada coberta amb un arc de mig punt i el campanar d’espadanya de dues obertures, mig esfondrat F Junyent-A Mazcuñan L’església, juntament amb el mas que li fa costat, es dreça al fons d’una clotada afaiçonada que en un apèndix després de l’extrem nord-oriental del terme, entre els municipis de l’Espunyola, Avià i Casserres Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1 50000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 01,4 — y 55…

Situació Aquesta església, sufragània de Castellterçol, conserva interessants elements preromànics i romànics al campanar i altres fragments de murs medievals aprofitats en l’edificació moderna E Pablo L’església es troba enlairada a 890 m d’altitud, a tocar del terme municipal de Granera, pel límit de ponent, on neix el torrent d’Úixols, a la font homònima Mapa L36-14363 Situació 31TDG264198 S’hi va per la carretera de Granera, pel trencall que hi ha a mà esquerra, cap a migjorn, a la sortida de Castellterçol, després de passar el camí d’anar al castell El trajecte és de 4 km per una pista…

Situació Absis de l’església, la part més ben conservada, amb la clàssica decoració de tipus llombard ECSA - J Bolòs Les ruïnes de l’església de Sant Joan són al vessant sud del serrat al cim del qual hi ha les restes del castell de Torreblanca, en una posició dominant sobre el curs del Segre Mapa 34-23329 Situació 31TCG475447 Per accedir-hi, cal seguir un dels itineraris que s’han descrit en la monografia precedent JAA Història Aquesta església fou segurament la primitiva parròquia de Torreblanca La seva història s’ha de relacionar amb el proper castell de Torreblanca o de la Costa de Sant…