Resultats de la cerca
Es mostren 18004 resultats
Sant Martí Sadevesa (Terrassola i Lavit)
Art romànic
Situació Petita església, sufragània tradicional de Sant Marçal de Terrassola, que ha estat restaurada fa alguns anys ECSA - JA Adell L’església de Sant Martí Sadevesa és al costat del mas Parellada i de les caves Noveron, ben senyalitzades des de la carretera de Vilafranca a Igualada, al quilòmetre 25 de la qual hi ha la cruïlla del camí que hi mena JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF908878 Història Aquesta església s’esmenta per primera vegada el 1149, quan Bernat llegà al monestir de Sant Llorenç del Munt unes propietats prop de l’església de Sant Martí També el 1193 es llegaren al monestir…
Castell de Montrog (Maisons)
Situació Escassos vestigis d’aquest castell mig amagats per la vegetació, situats al cim d’un petit turó prop del nucli de població de Maisons ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades al cim d’un petit turó de terra rogenca que s’alça a poc més d’1 km al SE de la població de Maisons, a prop del rec de Bosigas Al seu costat hi ha ara un habitatge fet fa pocs anys i que serveix de segona residència Des d’aquest indret, hom veu vers l’W el poble de Maisons i cap al S el castell de Querbús Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 55′28″ N - Long 2° 38′59″ E Des de Maisons hem d’anar cap a Padèrn…
Sant Sadurní d’Esperan (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Façana de ponent, amb la porta actual, tardana, i una singular finestra que s’obre sota el campanar d’espadanya ECSA - MÀ Font L’església de Sant Sadurní és situada a la part alta del nucli abandonat d’Esperan, el qual és emplaçat a 1 400 m d’altitud a la dreta de la vall d’Esperan Mapa 32-10 213 Situació 31TCH184006 S’accedeix a Esperan des del poble d’Igüerri, per un camí que surt de la part alta d’aquesta població El recorregut és planer, d’uns 45 minuts, i ressegueix quasi sense perdre altitud la solana del Villirulo MAF Història Una de les primeres mencions documentals del lloc…
Sant Pere de la Quadra, abans Sant Julià de Vallsenyiu (Montanui)
Art romànic
Situació Interior de l’absis, molt malmès i mig cobert per la vegetació ECSA - MÀ Font Aquesta església és situada sota mateix de la caseria d’Herbera, prop de Benifonts Mapa 32-10 213 Situació 31TCH075045 S’hi arriba des de Noals, des d’on cal continuar la carretera parallela a la Valira 1 km més amunt surt un camí a mà dreta que porta a Benifonts Poc abans d’arribar a aquest poble, a la part alta d’un prat de dalla, hi ha l’església de Sant Pere, mig en ruïnes El trajecte és de 15 minuts des de la carretera MAF-XFG Història Aquesta església fou segurament la primitiva parròquia del terme de…
Falange als Països Catalans
La Falange y Cataluña , Saragossa, c 1936 Coll R Surroca / GS Falange Española de las JONS FE-JONS fou una organització marginal arreu de l’Estat i també a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears Tot i això, factors tals com ser la versió espanyola dels feixismes italià i alemany —com la percebien l’esquerra o el centredreta que governava els anys 1933-36—, tenir com a líder un fill de l’exdictador, i, alhora, portar a terme un activisme de carrer, en un estira-i-arronsa de provocacions mútues amb les esquerres, proporcionaren al Movimiento un ressò superior al que corresponia a la…
La calç, un material de la construcció tradicional
Reconstrucció d’un forn de calç La calç és el producte que resulta de cremar o calcinar la pedra calcària, rica en carbonat de calci, a 900 o 1000°C de temperatura La pedra calcària és una de les roques més comunes que afloren a la superfície El que en resulta de la cuita és el que s’anomena calç viva que, apagada després amb aigua, estarà a punt d’ésser usada per a la construcció d’edificis, modelada a voluntat, i preparada a fi que, en contacte amb l’aire, es torni a recarbonatar, petrificant-se de nou en els junts i en la superfície de les parets Fins que hom utilitzà el ciment, de presa…
Giovanni Battista Viotti
Música
Compositor i violinista italià.
Vida Començà els estudis musicals al seu poble natal i els continuà el 1766 a Torí amb A Celoniat i G Pugnani, dels quals aprengué a tocar el violí anteposant els elements expressius al virtuosisme El 1775 entrà com a violinista a la capella reial dels Savoia, i el 1780 inicià una sèrie de concerts per tot Europa amb G Pugnani, que acabaren al Concert Spirituel de París dos anys més tard Arran de l’èxit que assolí en aquesta ciutat com a violinista i compositor, Viotti decidí quedar-s’hi Treballà a la cort imperial i fins i tot arribà a obrir un teatre propi el 1789 Théâtre de Monsieur, però…
Antonio Caldara
Música
Compositor italià.
Vida Fill d’un violinista venecià anomenat Giuseppe Caldara, fou un dels compositors d’òpera més importants de la seva generació Inicià els seus estudis musicals com a cantor de Sant Marc de Venècia, sota el mestratge de Giovanni Legrenzi El 1699, un cop acabat el seu aprenentatge i després d’haver treballat a la mateixa basílica, fou nomenat compositor oficial de la cort de Màntua, amb l’obligació de compondre tant música religiosa com operística Estigué al servei d’aquesta cort fins el 1707, any en què les grans despeses del duc Ferran Carles I Gonzaga en espectacles operístics i en altres…
Jacques-Fromental Halévy
Música
Compositor francès.
Vida La seva família era d’origen jueu Estudià al Conservatori de París sota el mestratge de HM Berton, EN Méhul i L Cherubini, el qual l’influí decisivament i fou també amic seu Guanyà el Premi de Roma l’any 1819 S’abocà a la composició lírica, el gènere dominant al seu temps, i, després d’alguns desencerts, el 1828 obtingué el primer èxit de ressò amb Clari , una obra escrita per a M Malibran quan ell era mestre de cant al Théâtre Italien de París La seguí Le dilettante d’Avignon , també ben acollida La collaboració que establí amb el llibretista E Scribe fou profitosa el 1835 presentà la…
Vagn Holmboe
Música
Compositor i professor danès.
Vida Deixeble de Finn Hnffding i Knud Jeppesen, el 1929 es traslladà a Berlín, on fou alumne d’Ernst Toch A la capital alemanya conegué la pianista romanesa Meta May Graf, amb qui es casà cinc anys després El 1933 i el 1934 visità Romania, i aquests viatges li despertaren l’interès per la música popular Durant els anys trenta fou professor particular de música, i entre el 1947 i el 1955 exercí de crític musical en el diari "Politiken" de Copenhaguen El 1950 ingressà com a professor al conservatori de la capital danesa, càrrec que conservà fins el 1965, any en què abandonà la docència per…