Resultats de la cerca
Es mostren 16664 resultats
Castell de Monells (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes del castell, al costat de tramuntana Hi és visible un mur de poca alçada que té una filada d’espitlleres, altes i estretes F Baltà El castell de Monells era emplaçat damunt un pujol, a l’extrem de migdia de la població de Monells, al “barri del Castell”, que s’estén als seus peus fins al marge dret del Rissec Aquest riu separa aquest nucli del veïnat dit “barri de la Riera”, on hi ha l’església parroquial Mapa 334M781 Situació 31TDG997469 La vila de Monells es troba a 2 km de Corçà per la carretera local de Corçà a Bordils Un cop situats a la notable…
Sant Cristòfol de la Castanya (el Brull)
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn, amb el campanar que domina i la porta d’entrada al temple M Anglada El temple es troba situat al vessant sud del Puig Ventós del massís del Montseny, en una petita planura, sobre un terreny pedregós i a poca distància del Pla de la Calma, amb panoràmica sobre santa Maria de Palautordera i Sant Celoni Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 46,4 —y 26,3 31 TDG 464263 Des de Coll Formic a la carretera de Santa Maria de Palautordera a…
Sant Pere d’Or (Santpedor)
Art romànic
Situació Portada de l'església de Sant Pere d’Or, oberta al cantó de migjorn F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Pere es dreça al bell mig de la població de Santpedor, de la qual és la parroquia que dista uns sis quilòmetres de Manresa vers tramuntana Long 1°50’24” - Lat 41°47’10” Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc anomenat Or Molt aviat degué adquirir la condició de parròquia que conserva avui dia L’església era de fundació comtal, que per diverses donacions passà, en part, al monestir de Sant Benet de Bages El lloc d’Or es documenta…
Sant Genís de l’Ametlla del Vallès
Art romànic
Situació Mur de l’església romànica, consagrada el 1123, aprofitada com a façana sud del temple actual M Anglada L’Ametlla del Vallès es troba situada entre les valls del Congost i la riera de Tenes, al nord de la ciutat de Granollers L’església de Sant Genís és a la part més alta de l’Ametlla, a uns 321 m d’altitud Mapa L37-15393 Situació 31TDG127390 COR-METS Història La primera referència documental del terme i de la parròquia de Sant Genís de l’Ametlla es troba l’any 906 en el sínode celebrat a Barcelona i presidit per Arnust, arquebisbe de Narbona, en què l’abadessa Emma, filla de Guifré…
Mas “A” de Vilosiu (Cercs)
Art romànic
Situació Vista de l’habitació 7 En aquesta cambra, separada de la zona destinada al bestiar per una espectacular llinda, és on hi havia la llar de foc més important J Bolòs Casa de pagès que fou abandonada a la baixa edat mitjana i que va ésser excavada, els anys 1960-1962, pel Dr Albert del Castillo Aquest antic mas és situat a la vall de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu, a la part sud-oest del terme de Cercs Aquest mas figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 03,5 — y 65,2 31 TDG 035652 Per anar-hi, venint de…
Franz Liszt
Música
Pianista i compositor hongarès.
Vida Era fill d’Adam Liszt 1776-1827, un oficial al servei del príncep Miklós Esterházy, i de Maria Anna Lager 1788-1886 El seu pare fou, durant dos anys, novici dels franciscans, la qual cosa sembla que pogué influir en les inclinacions religioses del fill també posseïa certes habilitats musicals tocà el violoncel a l’orquestra dels Esterházy entre els anys 1805 i 1809, i feu tímides incursions en el camp de la composició Franz realitzà amb ell els seus primers estudis de piano, fins que el 1819 es traslladà a Viena, on estudià amb K Czerny L’any següent oferí els primers concerts públics…
Guillem Lantungard i la renovació de mitjan segle XIV
Art gòtic
Cap al 1280 arribà a París un exemplar del Lapidari d’Alfons X, llibre que conté una recepta del groc d’argent, probablement d’origen àrab, que sembla que serví de detonant per a les primeres aplicacions d’aquest color en les vidrieres entorn el 1300 L’extensió del seu ús va tenir lloc, des de la cort parisenca, en els primers decennis del segle XIV A Catalunya, la tècnica, que modificà substancialment l’aspecte de les vidrieres, va començar a aplicar-se a mitjan segle XIV Amb aquesta, i de la mà de Guillem Lantungard, van penetrar també les tendències europees del moment Els canvis produïts…
Museística 2017
Museologia
La Casa Vicens, oberta al públic el 2017, completa la llista dels edificis visitables d’Antoni Gaudí declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO © Casa Vicens / Pol Viladoms El 2017, a la ciutat de Barcelona es va obrir al públic la Casa Vicens, situada al carrer de les Carolines Gràcia Era l’únic dels edificis d’Antoni Gaudí que va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO que encara no es podia visitar Es tracta d’una de les primeres obres de l’arquitecte i es va construir entre el 1883 i el 1885 Després de més de 120 anys com a residència privada, la mansió va ser adquirida el 2014 per la…
Els primers testimonis de l’escultura a l’antiguitat
Les primeres manifestacions plàstiques a Catalunya es remunten a èpoques prehistòriques la Venus de Gavà De tota manera, va ser a conseqüència de les colonitzacions mediterrànies que es començaren a realitzar a terres catalanes escultures tan impressionants com l’Asclepi d’Empúries o les peces petites que s’infiltraren en els ambients indígenes Un fet encara difícil de determinar és si hi hagué o no a Catalunya una escultura important en l’època ibèrica En canvi, és ben clara l’existència d’escultures romano-republicanes molt primerenques datables a la fi del segle III i al II aC el relleu de…
Els castells de l’Empordà
Art gòtic
Corsera, església de Sant Martí del Far d’Empordà L’ampli procés de fortificació de poblacions i d’edificis, tant civils com religiosos, iniciat des del final del segle XIII a tot Catalunya, també va abastar les esglésies parroquials, moltes de les quals van esdevenir veritables temples fortaleses o s’integraren plenament als recintes urbans o castellers a manera de torrasses o bastions Així va passar a l’església del Far d’Empordà, que es convertí en part del castell del Far, acabat pel comte d’Empúries el 1299, en un moment de fort enfrontament entre aquest noble i el rei Jaume II Al…