Resultats de la cerca
Es mostren 9065 resultats
Marcel Cazeilles
Medicina
Metge i poeta.
Graduat a Lió l’any 1931, feu carrera de metge militar i arribà a general S’especialitzà en radiologia i fou cap de servei de l’hospital Robert Picqué de Bordeus fins el 1956, any en què passà al ministeri de la Defensa Nacional a París Aprofundí els estudis en el camp de la medicina nuclear, fou director del centre d’investigació dels serveis sanitaris de l’exèrcit 1961 i responsable de les mesures de protecció humana enfront de les radiacions en les proves nuclears franceses Conreà la poesia catalana i publicà, amb el pseudònim Joan la Cella , un recull de poemes en edició bilingüe titulat…
,
Albert Escofet i Artigas
Enginyeria mecànica
Enginyer mecànic electricista.
Arribà a Mèxic el 1942, amb el seu pare, Josep Escofet i Andreu, i els seus germans Francesc i Jordi Estudià a la facultat d’enginyeria de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on es graduà el 1956 Ingressà a la Comissió Federal d’Electricitat com a cap de l’oficina tècnica al departament de laboratori 1956-58 Posteriorment fou superintendent de la divisió nord-est 1959-60 i cap de l’oficina d’Enginyeria Elèctrica de la Gerència General d’Operació 1961-62 Més tard fou nomenat president de la Comissió Federal d’Electricitat el 1980, director d’URAMEX —uranio mexicano— 1982-84 i…
Henri Rousseau
Estiu, d’Henri Rousseau
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès, anomenat també le Douanier.
A partir del 1884 es dedicà totalment a la pintura La seva obra és una mescla d’ingenuïtat i lucidesa —a vegades sembla donar testimoni de visions extàtiques— que obria un nou àmbit en l’art que es configurava Les seves imatges de guerra La guerra 1894, Musée d’Orsay, visions nocturnes Gitana adormida 1897, Museum of Modern Art, Nova York, selves tropicals Selva verge al capvespre 1907 i retrats Apollinaire i Marie Laurencin 1909, Kunstmuseum, Basilea, així com l’anterior mostren un trencament amb l’ús rígid de la raó i una quasi absoluta manca de convencionalismes culturals Amb l’èxit de la…
Francesc Balart
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
De família pobra, sense estudis, fou galoner d’ofici i donà lliçons de ball Escriví tres recitats històrics en vers un per a la dansa de moros i cristians 1759, un altre sobre la batalla de Buda i el setge de Viena 1765, i l’altre sobre la batalla de Lepant per al ball de les galeres de Reus 1772 També se li pot atribuir un Entremès en lo casament de Josep Gai És autor també de romanços satírics en català i en castellà, d’uns goigs a santa Llúcia i de l’única obra que arribà a la impremta Cobles de la Passió conegudes també amb el nom de Passió de Sant Pere que foren objecte de múltiples…
,
William Clarence Eckstine
Música
Cantant, trompetista i director d’orquestra nord-americà, conegut per Billy Eckstine i també per Mr. B.
Arribà a Chicago el 1937 i del 1939 al 1943 fou el vocalista de l’orquestra d’ Earl Hines , on es donà a conèixer Durant el període 1944-47 liderà una big band , i en 1949-50 fou el cantant més popular dels Estats Units Després seguí una carrera més discreta per night-clubs , cantant balades, fent imitacions, ballant i tocant la trompeta Malgrat la seva curta existència, la seva orquestra fou molt important per a l’evolució del jazz , pel fet d’haver integrat músics renovadors, que tenien dificultats a l’hora de ser contractats, com Ch Parker, D Gillespie, M Davis, A Blakey, etc amb els quals…
,
Simó Alsina i Clos
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Treballà com a tipògraf i arribà a tenir impremta pròpia Simpatitzà amb les idees federalistes d’Almirall i amb les catalanistes de La Jove Catalunya, de la qual fou soci Fundà i dirigí nombrosos periòdics d’orientació popular i caràcter humorístic collaborà, entre moltes altres publicacions, a La Renaixença , La Illustració Catalana i L’Esquella de la Torratxa i fou redactor de Lo Teatro Regional Entre les seves obres destaquen el recull de poemes Fulles seques 1875, les narracions costumistes de Quadros a la ploma 1885 i els drames La guerra 1887 i Lo fill de la mort 1883 Fou…
,
Pau Parellada i Molas
Literatura catalana
Militar
Disseny i arts gràfiques
Escriptor, caricaturista i militar.
Tinent d’enginyers el 1878 i professor de l’Academia General Militar, arribà a coronel i es retirà a Saragossa Des del 1884 es dedicà a l’humorisme i la caricatura amb el pseudònim de Melitón González i collaborà en diverses publicacions, entre les quals Barcelona Cómica , La Vanguardia , Blanco y Negro i ABC Estrenà a Madrid nombrosos sainets, a través dels quals intentà la defensa de l’idioma castellà contra els barbarismes A Valladolid publicà La Basilia 1896, escrit en collaboració amb Àngel Guimerà També en produí en català, que sovint eren traduccions pròpies dels altres La tornada d…
,
Hoquei Club Palau de Plegamans
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins de Palau-solità i Plegamans.
Fundat el 1975, fou sempre un club centrat en la tasca de formació La temporada 2010-11 l’equip sènior femení arribà a l’elit estatal quan guanyà la Lliga Nacional Catalana i assolí l’ascens a l’OK Lliga amb una generació de jugadores la majoria de les quals foren també Campiones d’Espanya sub-16 Una d’elles, Laura Puigdueta, fou també campiona d’Europa sub-20 i absoluta amb la selecció espanyola Els anys 2015, 2019, 2021 i 2024 l’equip femení es proclamà campió de la Lliga, el 2021 campió de la Lliga catalana, el 2024 guanyà la Copa de la Reina, el 2022 la Supercopa espanyola i el 2021, el…
Federació Catalana de Pàdel
Pàdel
Organisme rector del pàdel a Catalunya.
El seu antecedent el trobem en l’Associació Catalana de Pàdel, constituïda l’any 1990, que organitzà els primers Campionats territorials L’any 1998 es van iniciar els tràmits per a constituir la Federació, que s’encarrega de l’organització, la reglamentació i la promoció d’aquest esport Ivan Corretja en fou el primer president Els seus estatuts foren aprovats l’any 2004 i té la seu a Barcelona Vers el 2009 s’arribà a unes 6400 llicències i més de 60 clubs registrats Organitza els Campionats Internacionals de Catalunya, la Lliga Catalana i circuits com el català, l’ amateur o el de menors…
Northúmbria
Història
Regne anglosaxó, format per la unió dels regnes de Deira i de Bernícia, sota l’autoritat d’Etelfrid de Northúmbria (593-616).
La capital fou Eoforwic York Durant els regnats d’Oswald 634-642 i Oswy 643-670 s’estengué fins a Galles i els Highlands d’Escòcia La civilització de Northúmbria assolí una gran importància al segle VII sota la influència dels monestirs irlandesos, especialment del de Iona, des d’on partí l’evangelització d’aquest país i de tot Anglaterra Al segle VIII, malgrat la decadència política de la monarquia, Northúmbria continuà essent el nucli principal de l’evangelització anglosaxona síntesi de les influències celtes i llatines i la influència dels seus monestirs de Wearmonth i de Harrow arribà a…