Resultats de la cerca

Fou organitzat conjuntament per l’ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol, i tingué com a soci principal la UNESCO La multiculturalitat, la globalització i la sostenibilitat foren els temes dominants de les conferències, els actes i les exposicions Els aspectes urbanístics, financers i també de continguts de l’esdeveniment desencadenaren nombroses controvèrsies El Fòrum de Barcelona encetà un model que continuà el 2007 a la localitat mexicana de Monterrey i el 2011 a Valparaiso Xile Tanmateix, arran de la crisi econòmica, s’ajornà indefinidament la quarta…

Correspon al Myrddin gallès, bard i profeta del s VI, identificat també, de vegades, amb el poeta Taliesin Geoffrey de Montmouth s XII l’introduí en el cicle artúric Artús En un poema francès del s XIII, obra de Robert de Borron, és presentat com un fill del diable, creat per combatre la fe cristiana, però salvat pel baptisme També apareix relacionat amb la llegenda del Graal, com a mestre del rei Artús, i amb la Dona del Llac, de qui s’enamorà i per a guardar el cos de la qual preparà un sepulcre encantat Víctima, però, d’un engany, hi fou enterrat ell mateix i continuà, des de la tomba,…

Germà del duc de Cardona, Ferran I, i nebot de l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, de qui fou el preferit El 1505 fou elegit bisbe de Barcelona a instàncies de Ferran II de Catalunya-Aragó, enfront de l’ardiaca Lluís Desplà, que, elegit pel capítol de la catedral, hagué de retirar-se Elevat el 1512 a la seu siciliana, renuncià el bisbat i continuà residint a Barcelona El 1510 li fou dedicat per Francisco Tovar, mestre de capella de Tarragona, el seu Libro de la música práctica Intervingué, probablement com a mecenes, en la nova adaptació catalana del diccionari de Nebrija enllestida…

El 1420 es casà amb la seva cosina Violant de Prades El 1432 formà part del grup majoritari que a les Corts s’oposà a les constitucions sobre censals i violaris Després de la desfeta de Ponça 1435, fou nomenat capità general de l’estol que anà de reforç a Nàpols Havent tornat a Catalunya presidí el braç militar al parlament de Barcelona i a les corts de Tortosa 1442-43 Al servei de la generalitat, en produir-se el conflicte del 1462 es posà al costat de la reina però, traït pels seus vassalls, fou capturat a Hostalric i dut a Barcelona Per contra, el seu germà bastard, Ponç de…

Fill d’un pastor protestant, es formà musicalment a la Kreuzschule de Dresden i posteriorment amplià els estudis a Leipzig, on fou deixeble de Karl Strambe i Günther Ramin i continuà estudiant orgue, improvisació i direcció El 1946 inicià els seus passos com a director coral a Leipzig i en 1949-50 fou organista a l’església de Sant Tomàs de la mateixa ciutat El 1951 i el 1953 fundà, respectivament, el Cor Bach i l’Orquestra Bach a Munic, ciutat on l’any 1956 fou sollicitat per l’Escola Superior de Música, on fou professor del conservatori, Fou nomenat organista de l’església de Sant Marc de…

Escriví La segunda parte de Orlando, con el verdadero suceso de la famosa batalla de Roncesvalles, fin y muerte de los doce Pares de Francia Saragossa 1555, Anvers 1556 i 1557, Alcalá 1579, dedicada a Pere Gilabert de Centelles, quart comte d’Oliva És un llarg poema epicocavalleresc de trenta-cinc cants en octaves que imita i continua en clau hispànica l’ Orlando furioso ariostesc, alhora que constitueix un panegíric del llinatge dels Centelles Abundós en aventures fantàstiques, al cant XV apareix un vaticini on s’enumera i elogia alguns poetes valencians vinculats als Centelles, precedent…

Establert a Barcelona, el 1831 fou un dels accionistes de la fàbrica de filats i teixits Bonaplata, empresa que ell continuà, després de la destrucció de la fàbrica el 1835, en establir-hi una foneria seva el 1839 President de la Comissió de Fàbriques 1838-40, figurà 1840 als comitès paritaris per a conciliar obrers i patrons, on adoptà una posició avançada Es destacà com a proteccionista Un dels promotors de l’Institut Industrial de Catalunya, fou president de la secció de foneria i maquinària Conseller municipal, concebé el projecte de la plaça de Medinaceli, amb la columna Marquet, i…

El 1750 es doctorà en teologia Fou mestre 1753 de Montesa Costera i catedràtic de teologia i de filosofia 1763-67 de la Universitat de València, on introduí la filosofia moderna Passà a la cort, on fou nomenat mestre de l’infant Francesc Xavier 1768-80 Obtinguda una canongia a València, hi tornà Nomenat rector de la Universitat 1748-87, aconseguí del rei l’aplicació d’un nou pla d’estudis i el restabliment del patronat, suspès des del 1774 Fou nomenat rector perpetu Arran de la invasió napoleònica, fou vocal de la junta eclesiàstica i d’instrucció pública 1809 i vocal president de la junta de…

El fundador de la dinastia fou Pere Alerigues , a qui és atribuïda una custòdia granper a l’església de Sant Joan de Perpinyà 1407-12, en la qual treballaren, també, els seus fills Miquel i Francesc Miquel Alerigues , el més notable de la família, féu, el 1423, un crucifix d’argent per a l’església de Sant Mateu, a Perpinyà, i diversos reliquiaris per a esglésies de Montpeller i Perpinyà Les seves obres mestres són els busts-reliquiari de sant Abdó i sant Senén per a l’església del monestir d’Arles Vallespir Són fets en argent i situats cadascun d’ells…

Polític francès Fill de Michel Le Tellier , continuà l’obra paterna a l’administració militar Nomenat ministre d’estat per Lluís XIV 1672, fou el veritable creador de l’exèrcit reial, del qual suprimí les darreres característiques medievals, mitjançant la introducció de reformes centralitzadores que posaren fi a l’esperit de banda de cada regiment i a l’autonomia de la noblesa “d’espasa”, la qual sotmeté a l’administració civil El 1675 instituí l' ordre de tableau , que permetia als simples soldats d’arribar als graus més alts Fundà les escoles d’artilleria de Douai, Metz, Estrasburg i l’…