Resultats de la cerca
Es mostren 3942 resultats
Oleguer Presas Renom
Futbol
Futbolista conegut amb el nom d'Oleguer.
Sorgit del Lepanto de Sabadell, es formà també al juvenil del Sant Gabriel, i la temporada 1997-98 fitxà per la UDA Gramenet B Jugà tres temporades al primer equip de Santa Coloma, i en l’edició 2001-02 passà al Barcelona B A partir de la temporada 2003-04, passà al primer equip, on jugà com a lateral dret o defensa central fins a la temporada 2007-08 Disputà 168 partits oficials i marcà un gol Guanyà una Lliga de Campions 2006, dues Lligues 2005, 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 i tres vegades la Copa Catalunya 2004, 2005, 2007 En deixar el Barça jugà tres temporades a l’Ajax d’…
Dolors Moliné Pous

Dolors Moliné Pous
MUSEU COLET
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
Començà a jugar amb deu anys al Tívoli PPC, en què desenvolupà tota la seva trajectòria El 1944, amb només tretze anys, guanyà els títols individual i per equips al Campionat de Catalunya i la segona edició del Campionat d’Espanya femení Entre el 1944 i el 1951 guanyà tots els títols estatals d’individuals, dobles i mixtos que es disputaren, en què sumà 13 títols En els Campionats de Catalunya guanyà set cops el títol individual 1944, 1945, 1947-50, 1952, set cops el d’equips 1944-48, 1951, 1952 i cinc vegades el de dobles femenins 1945-48, 1951 i el de dobles mixtos 1946, 1947, 1948, 1951,…
Lluís Miracle Arola

Lluís Miracle Arola
MUSEU COLET
Handbol
Jugador d’handbol a onze.
S’inicià com a davanter al Collegi Alemany El 1945 passà a l’equip barceloní del Sindicato Español Universitario SEU i, posteriorment, jugà amb la UA Sant Gervasi 1950-53, el Júnior i el Centre d’Esports Sabadell Marxà a l’Argentina i fitxà pel River Plate 1954-56, amb el qual guanyà tres campionats El 1956 retornà al Sabadell i la temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona 1957-63, on compaginà les tasques de jugador i entrenador Es proclamà campió de Catalunya 1948, 1950, 1953, 1954, 1958 i d’Espanya 1948, 1950, 1953 Fou set vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà…
Joan Casadevall Romeu

Joan Casadevall Romeu
Museu Colet
Ciclisme
Dirigent de ciclisme.
Com a ciclista aficionat, fou tercer al Campionat d’Espanya de ciclocròs 1948, amb el Club Ciclista Provençalenc El 1952 entrà a collaborar amb Mundo Deportivo 1957-60, on creà una classificació de ciclistes A partir del 1960 ocupà diversos càrrecs en la Federació Catalana de Ciclisme FCC Impulsà normativament la primera edició de la Setmana Catalana i collaborà en la creació d’una reglamentació unitària per a les competicions per etapes que adoptà la Unió Ciclista Internacional El 1970 exercí de seleccionador català d’ amateurs i dissenyà la primera temporada catalana de ciclocròs El 1982…
Comença l’Eurocopa 2016
França acull del 10 de juny al 10 de juliol el quinzè Campionat d’Europa de la UEFA Per primera vegada la selecció de Portugal es proclama campiona en derrotar a la pròrroga la selecció amfitriona per 1 a 0 Els 51 partits es disputen en estadis de 10 ciutats, i la final és a l’Estadi de França, a Saint-Denis En aquesta edició han estat especialment greus els problemes d’ordre públic i vandalisme El dia abans de la inauguració el president Hollande adverteix que les vagues i mobilitzacions no han de perjudicar el desenvolupament de la competició Els esdeveniments més greus es produeixen en el…
Gala dels premis Gaudí
Se celebra la gala dels IX premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català En aquesta edició l’actor Bruno Oro fa de mestre de cerimònies La pellícula triomfadora és Un monstre em ve a veure , que s’emporta vuit premis, entre els quals hi ha els de millor pellícula no catalana i millor director, a José Antonio Bayona La propera pell és guardonada en qualitat de millor pellícula catalana, millor guió Isaki Lacuesta, el director, i Isa Campos i millor actriu Emma Suárez El Gaudí a l’actor protagonista és per a Eduard Fernández, per El hombre de las mil caras , mentre que el Gaudí als millors actor…
ritual
Cristianisme
Llibre que conté les fórmules i les rúbriques necessàries per a l’administració dels sagraments, dels sagramentals i d’altres cerimònies eclesiàstiques.
Anomenat Manuale o Liber Manualis , es formà al principi del s XVI La publicació del Liber sacerdotalis de Castellani 1523 fou la base del Rituale romanum , promulgat el 1614 per Pau V El concili II del Vaticà promogué una profunda revisió, que donà com a fruit l’edició de rituals totalment nous A Catalunya, des de mitjan s XV, alguns exemplars porten en llengua catalana els diàlegs entre el prevere i els fidels, les admonicions presbiterals i les pregàries dominicals dels fidels El ritual català més antic conservat és escrit l’any 1218 per a ús del monestir de Sant Cugat del Vallès El primer…
Nit de Santa Llúcia i concessió dels premis internacionals Catalunya
Al teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet se celebra la 69a edició de la Nit de Santa Llúcia Novament es torna a reivindicar la llibertat del president d’Òmnium Cultural, l’entitat organitzadora, i la resta dels presos polítics independentistes El premi Sant Jordi és per a David Nello per la novella Les amistats traïdes El Carles Riba correspon a Lluís Calvo pel poemari L’espai profund , el Mercè Rodoreda a Carlota Gurt per les narracions Cavalcarem tota la nit , el Folch i Torres de narrativa per a nois i noies a Lluís Prats per la novella Estimat monstre i el Joaquim Ruyra de narrativa…
antifonari
Música
Llibre litúrgic de l’Església d’Occident que conté les antífones i altres cants de l’ofici diví.
Els primers usos d’aquesta denominació, almenys fins al segle IX, es referien a un llibre que contenia cants antifònics, ja fossin de la missa o bé de l’ofici Modernament s’entén que l’antifonari inclou únicament els cants de l’ofici, mentre que el gradual gradual 2 conté els de la missa Els antifonaris notats més antics són el de Mont-Renaud i el de Sankt Gallen, de la primera meitat del segle X i del final del mateix segle respectivament Dins l’anti fonari de l’ofici es diferencien dues categories segons el seu ús, secular ofici romà i monàstic d’acord amb la regla de sant Benet L’edició…
Répertoire International de la Presse Musicale
Música
Empresa bibliogràfica creada el 1988 amb l’objectiu de recopilar i editar les publicacions del segle XIX dedicades a la música.
Complementa tres empreses bibliogràfiques musicals anteriors d’abast internacional el Répertoire International des Sources Musicales RISM, 1952, el Répertoire International de Littérature Musicale RILM, 1966 i el Répertoire International d’Iconographie Musicale RIdIM, 1971 Inclou tant la premsa especialitzada com els articles sobre música apareguts en la premsa diària, fulletons de sales de concerts i material gràfic Rep el suport i l’orientació de la UNESCO, la Societat Musicològica Internacional i l’Associació Internacional de Centres de Documentació, Arxius i Biblioteques Musicals El RIPM…