Resultats de la cerca
Es mostren 3123 resultats
Religió 2011
Religió
Religió catòlica L’any 2011 es va celebrar a Madrid, del 16 al 21 d’agost, la 26a Jornada Mundial de la Joventut JMJ Aquesta trobada va acollir més d’un milió de joves catòlics de 139 països que es van voler trobar amb el papa Benet XVI Aquesta va ser la segona vegada que l’Estat espanyol acollia una JMJ, després de la celebrada a Santiago de Compostella el 1989 amb el papa Joan Pau II Al llarg de tota la història de la JMJ, una desena de ciutats de tot el món –Buenos Aires Argentina, Santiago de Compostella Espanya, Czestochowa Polònia, Denver Estats Units, Manila Filipines, París França,…
Association Archéologique des Pyrénées-Orientales
Historiografia catalana
Entitat creada el 1982, a Perpinyà, per un grup de joves arqueòlegs, patrocinats per Philippe Rosset, director de l’Arxiu departamental de Perpinyà; Joan Abelanet (que en fou el primer president); Françoise Claustre, del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS); Cyr Descamps, de la Universitat de Perpinyà, i Rémy Marichal, arqueòleg de Perpinyà.
L’associació collabora a la Carte Archéologique du Service Régional de l’Archéologie Ministère de la Culture El seu objectiu ha estat la defensa del patrimoni excavacions d’emergència, gestions a prop dels poders públics, etc A més d’obrir la seva biblioteca al públic, ha promogut diverses activitats pedagògiques conferències, viatges d’estudis, exposicions i publicació d’un butlletí Ha organitzat dos colloquis el 1989 sobre la Via Domitiana “Voies romaines du Rhône à l’Ébre via Domitia et via Augusta”, 1997, i el 2001, en homenatge a Joan Abelanet “Roches ornées, roches dressées”
Pierre Deffontaines
Historiografia catalana
Geògraf francès.
Vida i obra Es llicencià en dret el 1916 a la Universitat de Poitiers i cursà estudis superiors de geografia i història a la Sorbona, universitat per la qual obtingué el títol de doctor en geografia l’any 1932 Inicià la seva tasca docent com a professor i director de l’Institut de Geografia a la Facultat Catòlica de Lilla entre el 1925 i el 1939 i com a professor auxiliar de geografia prehistòrica a l’Escola d’Antropologia de París A més, fou secretari general de la Societat de Geografia de Lilla 1932-37 Visqué uns quants anys al Brasil, on exercí la docència, creà les càtedres de geografia a…
Analecta Sacra Tarraconensia
Historiografia catalana
Revista de ciències historicoeclesiàstiques que, apareguda el 1925 com a anuari de la Biblioteca Balmes, s’ha publicat ininterrompudament, amb un parèntèsi durant la Guerra Civil Espanyola.
El seu objectiu primerenc era servir de plataforma de divulgació dels treballs en ciències sagrades, especialment dels realitzats pels sacerdots joves i estudiosos, sobretot dels integrants de les dues comissions d’especialistes —en estudis bíblics i en estudis històrics— que la biblioteca aglutinà La persecució religiosa en el bàndol republicà afectà el seu equip de collaboradors ja que acabà amb les vides del seu fundador, Ignasi Casanovas, i dels redactors Joan Altisent, Josep Casanellas, Ramon Ejarque, Lluís Feliu, Agustí Garcia de la Fuente, Pere Ginebra, Martí de Barcelona, Pere Pous,…
antologies literàries del segle XIX
Literatura catalana
Conjunt de seleccions de textos contemporanis, especialment de poemes, publicats, entre altres finalitats, per donar testimoni del creixent ús literari de la llengua catalana.
Desenvolupament enciclopèdic Poc abans de les primeres antologies pròpiament dites Los ↑ trobadors nous i Los ↑ trobadors moderns , devers 1840-42, a l’establiment tipogràfic de Bergnes de las Casas hom havia editat, potser ell mateix, unes Muestras de varias poesías catalanas, según el especial carácter de sus diversas épocas que incloïen quatre estrofes de Les comunitats de Castella de Puig i Blanch i tot el poema La ↑ pàtria d’Aribau, que hi era anomenat simplement Trobes Anys després, Magí ↑ Pers i Ramona inclogué un petit recull antològic de textos als capítols dels llibres dedicats,…
Falange Española de las Jons
Partit polític
Partit falangista constituït a Madrid i liderat per Raimundo Fernández Cuesta, que el 1976 es presentà com l’hereu de l’organització liderada per José Antonio Primo de Rivera amb el mateix nom.
De fet, diversos collectius d’“esquerra falangista” i falangistes crítics amb la burocratització del Movimiento Nacional Falange Española Tradicionalista y de las JONS FET y de las JONS assajaren de legalitzar un grup amb la denominació de “FE de las JONS” a les darreries del franquisme, com els Círculos Doctrinales José Antonio CJA , el Frente de Estudiantes Sindicalistas FES o els seguidors de Manuel Hedilla, agrupats en el Frente Nacional de Alianza Libre FNAL Tanmateix, la denominació fou aconseguida oficialment al setembre de 1976 pel collectiu de Raimundo Fernández Cuesta exministre…
música de Buenos Aires
Música
Música desenvolupada a Buenos Aires (Argentina).
Foren els jesuïtes, com en molts països sud-americans, els qui introduïren la música europea en aquest país Juan Vaseo, Luis Berger, Pedro Comental i Domenico Zipoli foren alguns dels músics notables que iniciaren els indígenes en la música sacra europea, fonamentalment com una part de la missió evangelitzadora Durant molts anys, a Buenos Aires, els dos centres musicals principals foren el collegi dels jesuïtes i la catedral Al segle XVII, en ambdues institucions hi havia un cor, un petit grup orquestral i un orgue El primer mestre de capella del qual es té notícia fou Juan Vizcaino de Agüero…
peronisme
Política
Moviment sociopolític instaurat pel president Juan Domingo Perón a l’Argentina arran de les eleccions del 1946.
Tingué en el Partido Justiocialista , fundat pel mateix Perón el 1945, l’organització idònia per a propagar el seu missatge i aconseguir el poder Amb el concurs de la Confederación General del Trabajo, el peronisme creà un cos de lleis laborals i socials molt avançades Això li proporcionà un gran suport popular, sobre el qual muntà un populisme que es volia equidistant entre el capitalisme i el comunisme Aprofitant l’expansió econòmica de la postguerra, proclamà la independència econòmica de l’Argentina i l’autarquia, política que fou aclamada pel proletariat industrial i urbà, no organitzat…
retrat
Retrat d’home , del pintor italià Antonello da Messina (1430-1479), els retrats masculins del qual són un aspecte molt notable de la seva producció artística
© Corel Professional Photos
Art
Representació d’una persona mitjançant la pintura, la fotografia, l’escultura, etc.
El retrat que hom pot considerar més antic és el de Gudea, a Mesopotàmia A Egipte el retrat representava personatges reals, bé que supeditant-los a lleis de simetria i frontalitat i estereotipant les faccions El retrat grec, malgrat que idealitzat, adquireix el seu més alt nivell a l’època hellenística El retrat romà és marcadament realista, com es pot observar en els nombrosos busts i estàtues conservats Hom no pot tornar a parlar de retrats pròpiament dits fins al segle XIII, en què apareixen els primers indicis, principalment en els retaules representació en molts casos dels donants i que…
llatinista
Lingüística i sociolingüística
Estudiós i docte en la llengua i literatura llatines.
Als Països Catalans, durant el període del Renaixement, el llatí fou conreat pels diversos humanistes humanisme, que l’empraren com a llengua en la redacció de llurs treballs o en llur epistolari També traduïren diverses obres dels autors llatins més famosos i aprofitaren els models en la creació de les pròpies obres Amb tot, l’estudi de la llengua i de la literatura llatines mai no fou professat amb un veritable rigor científic Els humanistes només poden ésser considerats llatinistes d’una manera parcial, en tant que admiraren les obres dels clàssics i intentaren que els fossin familiars Hi…