Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
Raphael Georg Kiesewetter
Música
Musicòleg austríac.
Fill d’un metge, estudià filosofia a Olomouc i dret a Viena No acabà, però, cap d’aquestes dues carreres i el 1794 ingressà a la cancelleria de l’exèrcit imperial en qualitat d’oficial, càrrec que ocupà fins el 1801 El 1811 fou nomenat conseller imperial a Viena Parallelament a la seva carrera professional, havia anat seguint estudis musicals Rebé lliçons de piano, cant, flauta, fagot i guitarra, i també estudià composició i harmonia Participà molt activament en la vida musical vienesa com a cantant i organitzador de concerts, i creà una collecció de partitures antigues que més endavant cedí…
Diego Fernández
Música
Cantor i mestre de capella de probable origen andalús.
Clergue de la diocèsi de Màlaga Succeí Juan de Valdolivos com a mestre de capella de la catedral de Màlaga Es mantingué actiu a la seu de Màlaga en 1507-51 i hi exercí diversos càrrecs musicals, entre d’altres el de capellán contralto 1513 L’any 1537 veié rebutjada la seva decisió de preparar només sis chanzonetas per a la missa de la nit de Nadal i el capítol catedralici li exigí que en compongués nou En canvi, però, en atenció a la seva edat avançada li permeteren tenir un mestre substitut per a ensenyar els nens del cor de la seu El seu successor com a mestre de capella fou Cristóbal de…
Laberintitis
Patologia humana
És anomenada laberintitis la inflamació de l’orella interna En general, n’afecta una de sola Se sol presentar com a complicació d’un procés infecciós proper, com és el cas d’una otitis mitjana crònica colesteatomatosa, una parotiditis, una meningitis o bé a conseqüència d’un traumatisme cranial Com que en el laberint hi ha les estructures responsables de l’oïda i de l’equilibri, quan s’inflama en són afectades les dues funcions Així, s’esdevenen sordesa, sovint completa, i atacs de vertigen Habitualment, evoluciona cap a una sordesa total i irreversible, mentre que quan es…
dingo

Dingo
Glen Fergus (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors, de la família dels cànids, d’aspecte intermedi entre el gos i el llop.
El tronc és robust i assoleix de 50 a 55 cm a la creu el cos és recobert de pèl dens i de llargada mitjana, i la cua és molt llarga, amb pèl abundant Té el cap gros, amb el musell prolongat i arrodonit a l’extrem, i els ulls són també grossos Les potes són curtes i fortes i el pelatge és de to variable va del groc pàllid al negre És un animal que viu en grups de pocs individus i que ataca els cangurs i els ramats d’ovelles, per la qual causa ha estat molt perseguit Actualment, és molt hibridat amb els gossos introduïts per l’home La seva presència a Austràlia, on habita, és…
Philippe Wolff
Historiografia catalana
Historiador.
Catedràtic d’història medieval a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, s’especialitzà en història urbana i econòmica de la Baixa Edat Mitjana Entre les seves obres cal esmentar, entre d’altres Commerces et marchands de Toulouse vers 1350-1450 1954, Histoire de Toulouse 1958, Histoire du Languedoc 1969 i Les origines linguistiques de l’Europe occidentale 1971 L’interès per la història de Catalunya resta palès en diversos treballs, com el titulat “Finances et vie urbaine Barcelona et Tolouse au début du XVè siècle” 1965 i també amb la coodirecció amb Joaquim Nadal i Farreras de…
cànon enigmàtic
Música
Cànon en què la relació imitativa entre el dux i el comes s’expressa per mitjà d’un lema o inscripció de manera críptica o en forma d’endevinalla.
JS Bach L’ofrena musical , BWV 1079, núm 6 © Fototecacat/ Jesús Alises La representació visual d’aquest tipus de cànon, molt utilitzat en l’Edat Mitjana, són la línia melòdica del dux i la frase que constitueix el lema Com a exemples de lema es poden citar el de G de Machaut Ma fin est mon commencement et mon commencement ma fin , que amaga una imitació retrògrada, o la de JS Bach Quarendo invenietis ’Busqueu i trobareu’, corresponent al núm 6 de L’ofrena musical , BWV 1079 En aquest cas el dux va acompanyat d’una clau de fa invertida que suggereix una imitació per moviment…
Santa Magdalena

Aspecte de Santa Magdalena després de la restauració
© C.I.C. - Moià
Ermita
Ermita situada en un petit serradet del municipi de Talamanca (Bages), uns 3 km més avall del poble en direcció a Navarcles.
D’estil romànic segle XII, de la construcció original només restaven alguns murs i l’absis, molt deteriorats, abans que el 2009 fos cedida al municipi per un particular Al juliol del 2016 s’inaugurà la restauració completa de l’església, portada a terme per la Diputació de Barcelona i el consistori, incloent-hi l’absis, la campana i una antiga cisterna al costat de l’edifici principal A prop de l’ermita s’inaugurà, a més, un centre d’interpretació de la història de Talamanca i de la tradició agrària i vinícola del municipi Al voltant de l’església s’han recuperat vinyes i…
Maria Dolors Santandreu i Soler
Historiografia
Historiadora.
Doctora en història medieval per la Universitat de Barcelona, la seva tesi doctoral versà sobre La Vila de Berga a l’Edat Mitjana la família dels Berga Autora de nombrosos estudis i articles sobre la història, les tradicions i les festes de Berga i de la comarca, com la festa dels Elois i La Patum, els seus estudis inèdits sobre La Patum permeteren impulsar la petició i posterior declaració 2005 de la festa com a patrimoni oral i immaterial de la humanitat Compaginà la tasca d’investigadora amb la de divulgadora i amb la docència a l’IES Guillem de Berguedà, i collaborà…
Santa Margarida de la Dou (la Vall d’en Bas)
A 1 km vers llevant de la vila de Sant Esteve d’en Bas es troba la masia de la Dou, una de les més antigues i importants de la comarca Unida a la casa hi ha la capella de Santa Margarida, molt probablement d’origen romànic, ja que el casal és documentat des de l’inici del segle XIII Consta que al segle XVIII, el papa Pius VI concedí a aquesta capella un altar perpètuament privilegiat, i posteriorment, Pius IX li atorgà altres gràcies i indulgències Segons informa l’historiador F Monsalvatje, a la…
Josep Jané i Solà
Economia
Economista.
Graduat i doctorat per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Fabià Estapé Catedràtic de política econòmica a les universitats de Granada 1969 i Barcelona 1970, fins a la jubilació 2004 Fou assessor dels ministres d’Economia franquistes Barrera de Irimo i Cabello de Alba durant la crisi del petroli a la primera meitat de la dècada de 1970, i posteriorment, durant la Transició, del president del govern espanyol Adolfo Suárez President de la Societat Catalana d’Economia , filial de l’IEC 1994-2000, de les seves aportacions acadèmiques destaquen els estudis sobre turisme, dels quals fou…