Resultats de la cerca
Es mostren 4521 resultats
Joan Rosselló i Crespí
Literatura catalana
Escriptor, conegut com a Joan Rosselló de Son Fortesa —que identifica la seva procedència, la possessió de Son Forteza (Alaró)—.
D’important família pagesa, estudià a l’Institut Balear de Palma 1861-71 i tingué una forta amistat amb Joan Alcover i especialment amb Costa i Llobera, amb qui mantindria una extensa correspondència Estudià lleis a Barcelona 1871-73 i Madrid 1874-76 i exercí després a Palma, primer d’advocat i després de jutge 1878-90, fins que passà a viure a la seva casa pairal de Son Fortesa 1890-1914 El 1899 començà a collaborar a La Roqueta amb el pseudònim de Joan de Passatemps , en forma de petites proses descriptives de la pagesia mallorquina, i posteriorment a Mallorca , Joventut i Catalunya de…
,
Manuel Trens i Ribas
Art
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador de l’art.
Format al seminari de Barcelona i a la universitat pontifícia de Tarragona Ordenat l’any 1914, ja es destacà en l’organització del Congrés Litúrgic de Montserrat 1915 Fou professor d’iconografia i art sagrat al seminari de Barcelona 1916, director del Museu Diocesà i consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc 1921-60, on constituí els Amics de l’Art Litúrgic 1923 —que promogué diverses exposicions— i edità un anuari 1924, 1926 i 1929 Collaborà en la fundació del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, on promogué exposicions artístiques locals 1926 i 1928 Ajudà la revista vilafranquina d’…
Concepció Supervia i Pascual
Concepció Supervia i Pascual
© Fototeca.cat
Música
Mezzosoprano.
Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i, el 1910, a quinze anys, debutà al Teatre Colón de Buenos Aires amb l’òpera Blanca de Beaulieu de CA Stiattesi, com a membre integrant de la companyia de J Goula Un any després intervingué en l’òpera Carmen , de G Bizet, i interpretà el paper d’Octavian en l’estrena italiana d’ El cavaller de la rosa , de R Strauss, a l’Òpera de Roma El 1912 debutà al Gran Teatre del Liceu amb Samsó i Dalila , de Saint-Saëns, i consolidà definitivament la seva projecció com a mezzosoprano en l’àmbit internacional Intèrpret molt cotitzada per la qualitat…
,
Construcció de la Ferreira (Torà)
Art romànic
Situació Restes del mur perimetral d’una enigmàtica construcció d’època medieval EFS Aquesta construcció, localitzada per Jaume Coberó, es troba a un nivell inferior a la de la construcció de la Torreta d’en Domènecs Mapa 34-14 361 Situació 31TCG669314 Per arribar-hi, des de Torà, cal prendre el camí de l’Aguda En el primer revolt marcat cap a la dreta, se segueix per l’esquerra i es puja directament pel caminet que voreja el barranc Després d’uns deu minuts s’arriba al lloc de la Ferreria Edificis civils diversos A la Ferreria hi ha una estructura rectangular posterior a l’edat mitjana que…
Torre de Rufea (Lleida)
Art romànic
Situació Part inferior d’aquesta antiga torre medieval, refeta en època posterior ECSA-JI Rodríguez Els vestigis d’aquesta antiga torre s’emplacen prop de la ciutat de Lleida, vers el SW, sobre un esperó que domina la carretera N-II Mapa 32-15 388 Situació 31TCG004084 Per a arribar-hi des de Lleida cal seguir la carretera N-II en direcció a Alcarràs, i un cop fet un recorregut d’1 km ja es veu a mà esquerra de la carretera un tossal on hi ha les ruïnes d’aquesta torre Torre Es tracta d’una construcció de planta gairebé quadrada, de 10 m × 11 m, a la qual es van afegir sengles…
duplicació
Música
Terme utilitzat per a assenyalar la presència en dues veus d’una de les notes d’un acord.
L’objectiu de la duplicació és el de reforçar les notes més importants de l’acord reflectint, en certa mesura, l’ordre i les repeticions que apareixen en la sèrie dels harmònics Com a conseqüència d’això, s’evita la duplicació de notes com 7es i 9es i més en general totes les dissonàncies ja que, en ser notes de resolució melòdica obligada, la seva duplicació podria provocar l’aparició d’octaves paral-leles si les dues veus fan el moviment prescrit o contrasentits melòdics en la veu que, per evitar els parallelismes, no faci el moviment predeterminat El cas més reglat és el de la…
Gaspar Cassadó i Moreu
Gaspar Cassadó i Moreu a la dreta, amb Y. Menuhin i L. Kenter
© Fototeca.cat
Música
Violoncel·lista i compositor, fill de Joaquim Cassadó i Valls.
Vida Començà els estudis de violoncel a Barcelona, de la mà del seu pare, i el 1910 anà a París per estudiar amb Pau Casals A partir del 1919 inicià una carrera concertística amb la qual assolí un renom internacional i que el portà a actuar arreu del món juntament amb pianistes com A Rubinstein, J Iturbi o H Bauer, i formà un trio amb el pianista anglès L Kentner i el violinista Yehudi Menuhin Fou considerat un dels virtuosos contemporanis més destacats Molt obert a tots els corrents de la música, facilità amb les seves digitacions la interpretació d’obres contemporànies per a…
,
Joaquim Homs i Oller
Joaquim Homs i Oller
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Estudià violoncel a Barcelona, i fou autodidacte en composició Amplià els coneixements musicals amb Robert Gerhard 1931-36 Estrenà obres als festivals de la Societat Internacional de Música Contemporània, a París 1937, Varsòvia 1939, Estocolm 1956 i en altres de França, Anglaterra i Amèrica El festival de Barcelona li dedicà un concert monogràfic 1974 La seva producció comprèn unes 200 obres Les més significatives són el Quartet de corda núm 1 1938, Sonata per a violí 1941 Variacions sobre un tema popular 1943 la Sonata per a piano 1945, Via Crucis , per a veu, quintet de corda…
Emili Guanyavents i Jané
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Des de molt jove milità en el moviment catalanista, tant polític com literari participà en el Primer Congrés Catalanista de l’octubre del 1880 i, a la dècada següent, collaborà en publicacions d’aquest signe Diari Català , La Tramontana de la qual fou membre del consell de redacció fins el 1889 i La Veu del Centre Català 1888 i, en 1892-93, a L'Avenç La seva lletra d’ Els segadors guanyà el concurs convocat per la Unió Catalanista el 1899 i, bé que donà lloc a una polèmica, ha restat com la versió actual Simultàniament, a través de la seva professió de tipògraf, entrà en contacte amb l’…
,
Blanqueta
Literatura catalana
Protagonista de L’orfeneta de Menargues, d’Antoni de Bofarull.
De condició humil i òrfena abans de fer onze anys, es veu exposada a multitud de perills A l’inici de l’obra, el narrador la presenta com a «dotada de totes les belleses humanes» i la compara amb «un somni d’un pintor realitzat amb tota la força d’un geni» El nom connota ja la seva puresa, que, amb la bondat, la ingenuïtat i la «gran formosor», li confereixen un aire gairebé angelical La seva tendresa i les seves desventures provoquen l’emotivitat Malgrat la conversió en «nina dona», que remarca el títol de la segona part, i les contrarietats que pateix al llarg de l’obra,…