Resultats de la cerca
Es mostren 11049 resultats
mercat de treball
Sociologia
Àmbit en el qual coincideixen les demandes de treball (ofertes d’ocupació) que fan les empreses i les ofertes de treball (demanda d’ocupació) de les persones que aspiren a un lloc de treball.
L’equilibri de mercat determina el nivell d’ocupació i el preu del treball el salari Però el mercat de treball no es pot entendre només com un mecanisme econòmic, és també una institució social que determina la posició que hom ocupa en la societat En el capitalisme, les relacions entre treballadors i empresaris responen a una lògica mercantil, tanmateix des del punt de vista del treballador la situació és molt particular El treballador ven la seva força de treball per un temps determinat i es veu obligat a posar-hi part de la seva vida Per això, són tan importants, més enllà del…
transformació de conflictes
Militar
Conjunt d’accions destinades a fer que una incompatibilitat d’interessos entre dos o més actors s’abordi de manera que el resultat final sigui satisfactori per a totes les parts en conflicte.
Es basa en l’assumpció que els conflictes no han de ser elements negatius per definició, sinó que és possible veure'ls com a oportunitats En aquest sentit, es tracta d’un concepte que ha evolucionat d’aquell conegut com a resolució de conflictes , i difós els anys setanta, que partia de la idea, avui força discutida, que els conflictes tenien un principi i un final També representa una evolució respecte de la gestió de conflictes , pròpia de la dècada dels vuitanta, i que ja es basava en el fet que els conflictes no eren estàtics, sinó dinàmics, i en la necessitat de gestionar-…
Johan Gustaf Emil Sjögren
Música
Compositor i organista suec.
Estudià de primer al Conservatori d’Estocolm i després a Berlín El 1881 fou contractat com a organista a l’Església Reformada Francesa i deu anys després ocupà la mateixa plaça a la Johanneskyrka d’Estocolm Parallelament a les seves obligacions en aquests càrrecs, oferí concerts d’orgue en diferents països d’Europa La seva producció compositiva, a part de peces per a orgue i orquestra i obres per a piano, conté obres corals religioses i profanes i un important nombre de cançons Combinà la tradició noruega amb l’impressionisme francès La seva obra liederística, inspirada en poetes danesos,…
Johann Tobias Krebs
Música
Compositor i organista alemany.
Era membre d’una prestigiosa família de músics, autors d’una considerable producció d’excellent música instrumental, especialment per a tecla Sembla que fou força apreciat com a organista Durant uns quants anys anà dos cops per setmana a Weimar a rebre lliçons de JG Walther, primer, i de JS Bach, després A partir del 1721 ocupà un càrrec musical a l’església de Sant Miquel de Buttstädt, i impartí classes a l’escola No s’ha conservat cap mostra de la seva música sacra Alguns dels seus corals per a orgue mostren una inclinació envers el tractament contrapuntístic, característic…
Píndar
Música
Poeta grec.
Sovint considerada la culminació de la lírica grega, l’obra de Píndar posseeix un acusat caràcter religiós Hi exalta i solemnitza tant divinitats -sobretot Apollo i Dionís- com esdeveniments i personatges contemporanis, i destaca els aspectes més agonístics Els seus epinicis celebren la victòria en tota mena de competicions i concursos Les referències musicals en la poesia de Píndar són abundants hi destaquen, per la seva freqüència, les de l’aulos i la cítara, instruments que fins i tot descriu Hom hi troba també judicis sobre diverses melodies, en els quals expressa una clara preferència…
versicle
Música
Composició breu per a orgue, escrita o improvisada generalment en forma de fuga, que s’executava els dies festius en substitució d’una secció (normalment els versicles, les estrofes o les invocacions senars) de la salmòdia, del benedictus i del magníficat, de l’himne, de la salve o, encara, dels cants de l’ordinari de la missa (especialment el kírie i el glòria), en alternança amb el cor, que cantava els altres versicles en gregorià o, més rarament, en polifonia.
No tots els versicles presenten la mateixa forma els de la salmòdia depenen totalment de la melodia gregoriana i són escrits en dues parts amb la cadència pròpia de cadascuna els dels himnes o els dels cants de la missa són variacions sobre els temes respectius Tingueren un ús força estès entre els segles XVI i XVIII, però fou abolit pel motu proprio sobre la música sagrada de Pius X 1903 Diversos autors compongueren colleccions d’entre quatre i vuit versicles per a cadascun dels vuit tons gregorians, entre les quals destaquen les de G Cavazzoni, A de Cabezón, S Scheidt, G…
nisina
Alimentació
Substància antibiòtica, de composició polipeptídica, produïda per Streptococcus lactis
.
La nisina i la subtilina són semblants en la composició dels aminoàcids de llurs cadenes i en les propietats físiques i antibacterianes La nisina no conté triptòfan en la cadena, mentre que la subtilina no conté metionina És emprada com a additiu conservador en la indústria alimentària, ja que inhibeix el creixement d’alguns bacteris del gènere Clostridium i disminueix la resistència a la calor de força bacteris termòfils, per la qual cosa hom la utilitza en el tractament tèrmic de certes conserves vegetals La nisina es troba de manera natural en certs tipus de formatge, on és…
paràbola
El retorn del fill pròdig , dibuix del pintor holandès Rembrandt (1606-1669) sobre la paràbola evangèlica que expressa la misericòrdia de Déu
© Corel Professional Photos
Literatura
Bíblia
Gènere literari, de caràcter pedagògic o polèmic, mitjançant el qual hom revesteix el pensament en forma d’una historieta que tothom pugui acceptar fàcilment.
Així Jesús, als qui el criticaven perquè menjava en companyia de gent de mala fama, els parlava de l’alegria d’un pare el dia que torna el seu fill esgarriat i del mal humor del germà gran, que no vol prendre part en la festa La paràbola era d’ús corrent entre els rabins dels primers segles de l’era cristiana, però entre totes les conegudes sobresurten les de Jesús per la varietat, la naturalitat i la força persuasiva Els tres primers evangelis han transmès una quarantena de paràboles de Jesús, unes revelant el pla de Déu, altres justificant el seu comportament i unes altres…
paisatge vegetal
Geobotànica
Geografia
Estructura de la vegetació d’una unitat geogràfica.
Les comunitats vegetals d’un indret no es disposen de qualsevol manera, sinó que són íntimament relacionades en l’espai i en el temps, i són sotmeses a nombrosos factors ecològics i antròpics La branca de la geobotànica que estudia el paisatge vegetal és la fitotopografia Hi ha tres menes de paisatges vegetals el paisatge natural , en què la intervenció de l’home ha estat nulla o ínfima, el paisatge rural , amb la vegetació força transformada o molt, en el qual cal distingir el paisatge silvopastoral i el paisatge agrícola , i el paisatge urbà , en què la vegetació resta reduïda…
zebú

Zebús
(CC0)
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids i de la subfamília dels bovins, molt semblant al bou, però més baix i no tan rabassut.
Té banyes més o menys desenvolupades, i àdhuc sense, i amb un gep musculós característic, de dimensions força variables entre els individus, generalment més desenvolupats en els mascles que no pas en les femelles Els zebús suporten bé les temperatures elevades, poden viure amb poc aliment i resisteixen les malalties infeccioses Hom els utilitza en les feines agrícoles i per a obtenir-ne carn i llet Es troben distribuïts a l’Àfrica, i també a l’Índia Els zebús africans tenen el gep a la regió toràcica, mentre que el dels asiàtics ocupa també la regió cervical Els híbrids obtinguts…