Resultats de la cerca

Fou amic i admirador de Mošé ben Nahman i de Joan ben Abraham, els caps dels tradicionalistes, i es féu ressò del moviment messiànic del seu temps Hom conserva unes 50 poesies seves, que són poesies de polèmica contra els partidaris de Maimònides — bé que, després, a la vista de traduccions més fidels dels escrits d’aquest, es passà al bàndol contrari — , i, també, poesies d’amor, de la natura i intellectualitzades, d’un estil influït pel trobar clus

Per a alguns autors italians del XIX, designà la primera de les àries que cantava un dels protagonistes d’una òpera Bellini, Donizetti, Verdi o bé una d’especialment virtuosística Rossini, Verdi A França i Alemanya, en canvi, continuà essent simplement una ària curta i senzilla, generalment de tempo moderat El terme cavatina s’usà també per a designar una peça instrumental amb una línia melòdica molt cantabile penúltim moviment del Quartet de corda , opus 130, de Beethoven

Cofundador del moviment Avalot-Joves de la Unió General de Treballadors  UGT de Catalunya, en 1998-2008 fou secretari general del sindicat a les comarques gironines Aquest any s’incorporà a la direcció nacional del sindicat En 1996-98 fou també líder de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya L’any 2016 succeí  Josep Maria Álvarez  a la secretaria general de la UGT de Catalunya Tornà a ser reelegit a les eleccions del 2020 i del 2025

Després del moviment revolucionari del 1848 s’exilià a París amb Kogalniceanu, Alecsandri i Balcescu, amb els quals publicà la revista La Roumanie future Escriví el poema Le chant de la Roumanie 1851, que Balcescu li traduí al romanès Tornat al seu país, exercí com a advocat i escriví nombrosos articles, la major part en francès El 1908 foren publicats en un volum Ecrits , que, traduïts al romanès, exerciren una notable influència en el renaixement de la literatura romanesa

Comte de Vitte Nomenat ministre de finances 1892, portà a terme una política de reformes per tal de crear una infraestructura capaç de permetre la industrialització del país i atreure les inversions estrangeres Negocià la pau de Portsmouth amb el Japó Nomenat president del consell de ministres 1905, reprimí el moviment revolucionari del 1905 Tanmateix, Nicolau II el féu responsable del triomf del partit constitucional democràtic a les eleccions per la duma del 1906, i el destituí

Metge, la seva obra principal, De rerum natura iuxta propria principia ‘Sobre la natura de les coses segons llurs propis principis’, 1565, explica la natura de totes les coses —l’ànima humana inclosa— a partir de dos principis actius —calor i fred— i d’un altre de passiu —la matèria—, que determinen tots els processos d’expansió i concentració, de moviment i canvi, etc El seu naturalisme, típicament renaixentista, influí en la filosofia de Giordano Bruno

Es tracta d’una variant ornamental de la típica cadència conclusiva medieval en la qual les dues veus extremes passen d’un interval de 6a a un de 8a J per moviment contrari i conjunt Al final del segle XIX, AG Ritter atribuí a Francesco Landini ~1325-1397 la paternitat d’aquesta fórmula, molt present també al llarg del segle XV i primera meitat del XVI F Landini Amor c’al tuo suggetto © Fototecacat/ Jesús Alises

Seguidor de Canaletto, assolí ben aviat un estil propi, on destaca l’esfumat de la llum i el gust pel moviment Abandonà l’anècdota i passà a la plasmació d’un tros de paisatge on no manquen l’element humà i arquitectònic Fou un dels pintors destacats del vedutisme Posteriorment passà al paisatge inventat Hom en destaca La roda de Sant Marc, influïda per Canaletto, Capricis representant ruïnes National Gallery, Londres i La Piazzetta Ca’ d’Oro, Venècia

Fou professor a les universitats de Kiel 1812, Göttingen 1829, on defensà la constitució de Hannover enfront del rei Ernest August, i Bonn 1842 Partidari del moviment nacionalista i de la unitat alemanya, fou membre de la Frankfurten Nationalversammlung 1848-49 En esclatar la revolució del 1848 inspirà el manifest dels professors de Bonn a favor de l’hegemonia prussiana La seva ideologia nacionalista i liberal, però no democràtica, es manifesta en les seves obres històriques i teòriques

Fou primer ministre a Mauritània dins la Communauté Française 1958-60 Esdevingué cap de l’estat en proclamar-se la independència de Mauritània 1960 Elegit president a l’agost del 1961, s’oposà a les reivindicacions marroquines i es proclamà neutralista i panarabista Enderrocat per l’exèrcit el 1978, fou reclòs a domicili El 1979 s’exilià a França, des d’on impulsà el moviment Aliança per a una Mauritània Democràtica Fou condemnat en rebellia per alta traïció 1980