Resultats de la cerca
Es mostren 10373 resultats
Diari de Tarragona
Periodisme
Diari fundat el 17 de gener de 1939 amb el nom de Diario Español.
Inicialment en castellà, utilitzà les installacions de l’antic Diari de Tarragona L’any 1984 fou adquirit per un grup d’editors privats, i Luis Sánchez-Friera González Lleó, 1943 – Tarragona, 18 d’agost de 2023 esdevingué editor i president, càrrec que ocupà fins a la seva mort Sota el seu mandat es modificà el nom de la publicació per l’actual, Diari de Tarragona , recuperant una capçalera que té els orígens l’any 1808 Inclou articles en català i en castellà L’any 2008 tenia uns 103000 lectors diaris, segons el baròmetre de la comunicació i la cultura
Sant Martí dels Castells
Caseria
Castell
Caseria, antic castell i parròquia, situat sobre un penyal, envoltat pel Segre, a l’W del municipi de Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya.
El castell de Sant Martí existia ja el 1050, i sempre anà unit als de Miralles i Queralt, com a domini dels comtes de Cerdanya El 1134 fou infeudat als vescomtes de Castellbò, i més tard es considerà lloc reial El seu terme tenia 5 famílies el 1355 i una de sola a la fi del s XIX Del castell resten només escasses ruïnes i l’església romànica de Sant Martí, que fou parròquia del s XII en endavant Perdé la municipalitat a la fi del s XIX Hi ha un sol mas sota l’antiga església
Ventolra
Església
Masia
Masia i església (Sant Pere Màrtir, antigament coneguda per Sant Martí o Sant Pere), antigament parroquial, del municipi de Navès (Solsonès), al N de Besora, al cantó de llevant del municipi de Navès, entre les valls de la rasa d’Antigues i de la rasa de Vantolra (afluent, per l’esquerra, del Cardener, que neix al vessant meridional del coll d’Arques, a la serra de Busa, vora Guilanyà, i aflueix al seu col·lector aigua avall d’Olius).
El lloc és esmentat ja al segle XI com a pertanyent a la canònica de Solsona Al camí de Cardona a Sant Llorenç de Morunys hi ha la masia o hostal de Vantolra , prop del qual, al coll de Ventolra, hi ha la petita església de Sant Pere, romànica Actualment forma part de la parròquia de Besora L’esglesiola és esmentada en un cartulari del 971, i identificada com l’antiga cella o monestir de Sant Pere de Vantolra , que fou donat pel comte Borrell al monestir de Sant Llorenç de Morunys, el mateix any 971, quan segurament ja no tenia comunitat
Banc Comtal (1957-1974)
La transició 1957-1965 Rosés i Companyia, SRC, una empresa industrial i financera alhora, es transformà en Banca Rosés SA l’1 de gener de 1930 Es mantingué el caràcter familiar i mixt de l’empresa fins el 1957, any en què els germans Rosés de Milans, que ocupaven la gerència de l’anònima, es vengueren la totalitat del banc, separant prèviament els actius industrials Anunci La Vanguardia , juliol del 1965 El Banc Comtal és el successor de la Banca Rosés El 1965 inicià la seva expansió Els compradors foren tres Enric Santamaria i Alseda, Francesc Ràfols i Serdà i Emili Cuatrecasas i Busquets…
Els pneumàtics dels Klein
Un precedent Ramon Quadreny Anunci de la fàbrica de pneumàtics Ramon Quadreny Guía de España y Portugal , 1898 Tot i que es considera que Klein i Companyia foren els primers fabricants de pneumàtics de Catalunya i l’estat el 1905, cal informar que set anys abans el 1898 Ramon Quadreny en fabrica i s’anuncia precisament com la primera i única fàbrica de pneumàtics d’Espanya La informació que es té de l’empresa és mínima Tenia la fàbrica a Hostafrancs a l’anomenat barri de l’Àngel, al carrer de França Tenia una màquina per a la fabricació de cambres d’aire, amb privilegi d’explotació, màquines…
Banc d'Osca (1968-1979)
Aquest és un cas insòlit en la història dels bancs catalans, ja que es tracta d’un banc que portava el nom d’una ciutat aragonesa Però no ens ha de sorprendre tant, si es té en compte que el 1968 resultava més fàcil comprar un banc existent que no pas crear-ne un de nou El banc de Josep Maria Santacreu El 1880, José Fernández Bardají inicià activitats bancàries a la ciutat de Graus —província d’Osca—, que foren continuades pels seus descendents El 1962, Viuda de José Fernández, aleshores la titular del banc, transformà la seva empresa individual en una societat anònima amb el nom de Banc de…
el Far d’Empordà

Vista general del Far d’Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, estès a la dreta del riu Manol.
Situació i presentació El municipi del Far té una extensió de 8,98 km 2 El límit a ponent i al N és el curs del riu Manol, que el separa del terme de Figueres De la riba dreta del Manol surt el rec del Molí d’en Dorra, que travessa el sector meridional del terme A l’E limita amb els municipis de Vila-sacra i Fortià, al S amb el de Vilamalla i al SW un punt el posa en contacte amb els de Santa Llogaia d’Àlguema i Vilafant El poble és situat 3 km a llevant de la ciutat de Figueres, emplaçat al cim d’un pujol plioplistocènic que emergeix al mig de la plana alluvial Aquesta situació és ben…
Sant Miquel de la Mar
Església
Antiga església del suburbi de Tarragona (Tarragonès), que feu construir el 1224 el bisbe Aspàreg de la Barca per a parroquial dels habitants del barri proper al port.
L’oposició del capítol impedí que fos parròquia, i restà com a oratori regit per un prevere, amb un donat que en tenia cura i dos beneficiats El 1255 fou cedida a les monges clarisses, establertes a Santa Magdalena de Bell-lloc, però aquestes abans del 1287 ja passaren a residir a la ciutat El 1304 s’hi instituí un dels vuit priorats creats en la canònica catedralícia, fins que el 1391 fou unit a la segona succentoria de la catedral Hi havia establerta des del 1548 la confraria de sastres i calceters de Tarragona Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la ciutat
Sant Genís de Rocafort
Priorat
Antic priorat benedictí del municipi de Martorell (Baix Llobregat), situat a l’antic castell de Rocafort, en un puig a l’W de la població.
Fou erigit vers el 1100 i era filial de Sant Miquel de Cruïlles Baix Empordà La comunitat, amb el prior Ponç, hi consta des del 1146 Era formada pel prior, dos monjos i dos beneficiats, un dels quals tenia cura de la capella de Santa Margarida, situada prop de l’actual cementiri de Martorell, on fou traslladat el culte de Sant Genís després que el castell de Rocafort fou volat per les tropes de Felip V 1713 A Rocafort romanen les restes de l’església de Sant Genís refeta al pas del s XII al XIII Des del s XV hi hagué només prior, sense comunitat
Ciskei
Geografia històrica
Antic bantustan de la República de Sud-àfrica, situat a l’actual província sud-africana del Cap Oriental, i limitat al sud per l’oceà Índic.
Tenia una superfície de 8 500 km 2 i uns 860 000 h La ciutat de Bisho fou designada capital La major part de la població era d’ètnia xhosa Bantustan autònom des del 1972, fou el quart a assolir una independència pactada amb el govern sud-africà 1981, per bé que no la reconegué cap altre estat —ni tan sols els altres bantustans independitzats—, com tampoc l’ONU ni l’OUA Amb l’abolició de l' apartheid , la supressió dels bantustans i l’aprovació d’una nova constitució 1993, hom l’annexà a la nova província del Cap Oriental malgrat les resistències del govern del territori