Resultats de la cerca

Vida Estudià a Barcelona, i després ho feu a l’Escola Superior de Música de Munic, on s’especialitzà en clavicèmbal A l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena continuà aprofundint la tècnica d’aquest instrument, i posteriorment ho feu amb Kenneth Gilbert i Gustav Leonhardt Parallelament als seus estudis inicià una important tasca concertística que la portà a participar en recitals arreu d’Europa i dels EUA Enregistrà diversos discs, particularment de música catalana per a teclat i, més concretament, de l’Escola de Montserrat El 1998 es doctorà en història de l’art especialitat musicologia a la…

El 1951 formà el seu primer trio, amb un contrabaix i una guitarra, i a la meitat de la dècada de 1950 optà pel format piano-contrabaix-bateria El disc At the Pershing 1958, que contenia el tema Poinciana , assolí una popularitat extraordinària Després continuà tocant sempre en trio o en quartet, formacions amb les quals desenvolupà el seu particular estil Realitzà produccions amb el suport d’orquestra de corda i vent Els anys cinquanta, influí decisivament sobre Miles Davis i els seus músics, que adoptaren l’aproximació espaiada i colorista que el trio del pianista feia dels temes standard i…

Estudià literatura, piano i musicologia a les universitats de Michigan i Yale Interessat especialment pel lied , prosseguí la seva formació a la Musikakademie de Viena amb Erik Werba, que impartia classes sobre el tema, i també amb Kurt Schmidek i Hilde Langer-Rühl Considerat el successor del pianista Gerald Moore, es convertí, com ell, en pianista acompanyant de grans liederistes europeus, com Elly Ameling, Gundula Janowitz, Aafje Heynis, Dietrich Fischer-Dieskau, Martti Talvela o Jessye Norman, especialment durant la temporada de concerts que ell mateix organitzà a Viena a partir del 1968…

Estudià a Buenos Aires amb O Castronuovo, E Leuchter i C de Bronstein, i el 1965 viatjà a Londres i a París A la capital francesa fou alumne de N Boulanger, V Perlemuter, M Long i Y Loriod, i aviat començà una important carrera concertística d’àmbit internacional La seva preocupació per fer arribar la música al major nombre possible de gent el dugué a alternar les actuacions en grans sales amb els concerts que oferia als obrers, camperols i collectius menys afavorits Artista poc convencional, en un mateix concert podia interpretar peces de JS Bach o L van Beethoven combinades amb músiques…

Admesa als nou anys a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, que el 1946 es convertí en Conservatori Municipal de Música de Barcelona, hi completa la formació i tingué com a mestres Lluís Millet, Margarida Orfila, Joaquim Canals, Joaquim Zamacois i Joan Massià Després de guanyar el premi Maria Barrientos en acabar la carrera 1935, anà a París, on amplià estudis amb Santiago Riera, Jules Gentil, Franz Josef Hirt i, especialment, Alfred Cortot Inicià molt aviat la carrera de concertista 1934, tant a l’Estat espanyol com a les grans capitals europees Casada 1948 amb l’empresari rellotger …

Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on inicià la seva carrera concertística amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, dirigida per Eduard Toldrà Reprengué els estudis musicals a París, gràcies a una beca de l’Ajuntament de Barcelona, sota el mestratge de Lazare Lévi i Magda Tagliaferro A la ciutat francesa realitzà diverses gravacions per a la radiodifusió Després d’haver-se casat amb Frederic Mompou es dedicà a l’ensenyament al Conservatori Superior i a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que inicià una important tasca com a difusora de la música de Mompou…

Vida Estudià a l’Escola Municipal Superior de Música de Barcelona com a deixeble d’Enric Morera i Antoni Nicolau S’inicià professionalment tocant en orquestres de jazz com ara la Nic Fusly’s Band o la Nut Crakeers, amb les quals recorregué Europa Les tasques d’arranjador i compositor arraconaren les de pianista A Alemanya tingué el seu primer contacte cinematogràfic fent arranjaments per a la UFA Després fou contractat pels estudis de Joinville, prop de París, com a director musical De tornada a Barcelona fou nomenat director artístic de Parlophone, que produí Caramellas 1929, Josep Amich i…

Després de cursar estudis musicals als conservatoris de Barcelona i València, es professionalitzà com a violoncellista Entre el 1959 i el 1961 amplià estudis en sociologia de la música i musicologia a Alemanya 1959-61 En 1962-63 s’endinsà en la producció de programes musicals de ràdio i televisió a la BBC de Londres, a la Bayerische Rundfunk de Munic i a TVE, i s’inicià també en la producció fonogràfica CBS, Frankfurt, 1966-67 El 1967 entrà a treballar a la WDR de Colònia en qualitat de productor i realitzador del departament de televisió musical FS-Musik, del qual passà a ser posteriorment…

Vida De jove treballà a Barcelona en el sector bancari, i el 1920 marxà cap a l’Havana per fer de comptable Durant la travessia conegué l’actriu mexicana Virginia Fábregas, que l’introduí en el teatre i amb la qual viatjà per Amèrica A Barcelona, i durant vuit anys, formà part de les companyies d’Ernest Vilches, Díaz-Artigas i Joan Bonafé Debutà en el cinema mut en comèdies de la casa DLS de Berlín, al costat de Paul Heidemann El 1931 fou contractat per John Stone, de la Fox de Hollywood, i intervingué en Cuerpo y alma , de David Howard Hay que casar al príncipe , de Lewis Seiler, i Mamá , de…

Vida Tècnic d’assegurances, s’afeccionà a la fotografia, i a partir del 1950 al cinema Membre de la Secció de Cinema de l’AFC, entitat en què ocupà els càrrecs de vocal de projeccions i de cinematografia 1956-58, i soci de la del CEC Impartí cursets d’iniciació i publicà articles sobre el cinema amateur La seva amplíssima filmografia, integrada per curts documentals, abraça el camp industrial d’encàrrec, les filmacions sobre institucions i personalitats de Catalunya, el film de viatges turisticoculturals, les festes, costums i tradicions catalanes La processó de Santa Cristina , 1957, amb…