Resultats de la cerca
Es mostren 1813 resultats
Gustau Hernández
Cinematografia
Guionista.
Vida Estudià arquitectura i dret, i durant la dècada del 1960 dirigí teatre independent i en consonància amb la seva militància comunista participà en diverses filmacions rodades en la clandestinitat Fou un dels fundadors de la revista Arc voltaic Full de cinema 1977-83, i hi publicà diversos articles Codirigí tres curts abans de canalitzar la seva vocació com a guionista professional que s’inicià amb Aoom 1970, Gonzalo Suárez Per a Joaquim Coll i Espona escriví les comèdies El fascista, la beata y su hija desvirgada 1978 Jugando a papás 1979 i El feixista, la Pura i el merder de l’escultura…
Josep Maria Flotats i Picas
Cinematografia
Actor i director teatral.
Vida Es formà a l’Agrupació Dramàtica i el 1959 es traslladà a França per estudiar a l’Escola Nacional Superior d’Art Dramàtic d’Estrasburg, sota la direcció de Pierre Lefebvre El 1962 debutà a la Comèdia de l’Est, i després treballà al Teatre de la Ciutat de París i al Teatre Nacional Popular de Jean Vilar El 1968 ja feu de primer actor a Molt soroll per a res Shakespeare, al qual seguiren Èdip Rei Sòfocles, 1969, premi Gérard Philipe 1970, entre d’altres El 1981 es consagrà definitivament en aconseguir el grau de pensionnaire de la Comédie-Française, moment en què ja encarnà papers a…
Pere Costa i Musté
Cinematografia
Director i productor.
Vida Inicià estudis de ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i el 1962 es traslladà a Madrid, on ingressà en l’Escola Oficial de Cinematografia EOC i es diplomà en direcció el 1968 Tingué una participació destacada en les Jornades d’Escoles de Cinematografia a Sitges 1967, i dirigí diversos curts abans d’abandonar temporalment el cinema per dedicar-se al periodisme 1969-82 Després dirigí el seu primer llarg, El caso Almería 1983-84, que reconstrueix l’assassinat de tres joves per la Guàrdia Civil en ser confosos amb membres d’ETA el seguiren tres títols més basats en fets reals…
Carles Benpar
Cinematografia
Director i productor.
Vida Membre del Cineclub Montseny de Barcelona 1965-70, el 1968 inicià el rodatge, amb mitjans força precaris, del seu primer llarg com a director, guionista i actor, Soplo de esplendor / La sombra de los gigantes , que finalitzà cinc anys després, i que fou legalitzat el 1981 En aquest film ja mostrà un interès pel cinema clàssic nord-americà El 1980 fundà Filmsclot, productora de De mica en mica s’omple la pica 1977-83, film policíac basat en la novella homònima de Jaume Fuster, que tingué una primera versió, El procedimiento , presentada a la Setmana de Cinema Espanyol de Molins de Rei…
Manoel de Oliveira

Manoel de Oliveira
© The European Independent Film Festival
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic portuguès, de nom complet Manoel Cândido Pinto de Oliveira.
S’inicià els anys vint com a actor de repartiment, i el 1931 dirigí la seva primera producció, el documental experimental Douro, Faina Fluvial El 1942 dirigí el primer llargmetratge, Aniki-Bobó 1942, sobre els infants del carrer, d’acusades coincidències amb el neorealisme que començava a gestar-se a Itàlia Mal vist per la dictadura salazarista, pràcticament suspengué la seva obra cinematogràfica durant tres dècades, en què visqué d’una explotació agrícola Els anys finals del règim reprengué la realització cinematogràfica amb una sèrie de drames sobre amors frustrats O Passado e o presente…
David Selvas i Jansana
Teatre
Actor i director teatral.
Iniciat en el teatre professional el 1994 amb l’obra Estrelles en un cel de matinada , d’Alexandre Galine, dirigida per Jaume Melendres, la seva projecció començà a partir de la interpretació d’un dels protagonistes de la sèrie de Televisió de Catalunya Nissaga de poder 1996 També en televisió ha actuat en les sèries El súper 1996-98, Laberint d’ombres 1998-2000, El pantano 2003, Àngels i Sants 2006, Mar de fons 2006-07 i La Riera 2010-16, i en els telefilms Carles, príncep de Viana 2001, El cas Reiner 2009, Marcats a foc 2006 i De ley a ley 2017 En cinema ha actuat en els films…
Meryl Streep

Meryl Streep
© A.M.P.A.S.
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Procedent del teatre clàssic, el 1980 guanyà un Oscar a la millor actriu secundària per Kramer vs Kramer 1979, de R Benton, i el 1983 guanyà un segon Oscar pel paper principal a Sophie’s Choice , d’A Pakula Altres films seus són The Deer Hunter 1978, M Cimino, The French Lieutenant’s Woman 1980, K Reisz, Silkwood 1983, M Nichols, Falling in Love 1984, U Grosbard, premi David de Donatello 1985, Out of Africa 1985, S Pollack, premi David de Donatello 1986, Heartburn 1986, M Nichols, Ironweed 1987, H Babenco, A Cry in the Dark 1988, F Schepsi, premi a la millor actriu a Canes …
Sean Connery
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut l’actor cinematogràfic escocès Thomas Sean Connery.
De família molt humil, abans de començar a actuar en petits papers secundaris d’obres teatrals treballà en ocupacions diverses, i fou també un notable futbolista Després d’actuar en telefilms diversos, la seva primera pellícula important fou Another Time, Another Place 1958, de L Allen Fou, però, el paper de l’agent James Bond en Dr No 1961, de T Young, que el projectà a la fama internacional, èxit que el portà a interpretar aquest personatge en un seguit de pellícules, entre d’altres, From Russia with Love 1963 i Thunderball 1965, del mateix Young Goldfinger 1964, de G Hamilton Never Say…
Elena Jordi
Teatre
Cinematografia
Nom artístic de l’actriu teatral Montserrat Casals i Baqué.
Vida El 1906 arribà a Barcelona amb la seva família, que regentava un estanc al carrer de la Boqueria, lloc que es convertí en una tertúlia freqüentada per personatges de la bohèmia i l’espectacle A través del dramaturg Ramon Vinyes i Cluet i d’Alexandre Soler i Maryé, entre d’altres, s’introduí al projecte Teatre Íntim d’Adrià Gual, amb el qual debutà al Novetats El 1908 formà part de la Companyia Dramàtica d’Enric Giménez i s’introduí a la de Borràs - Xirgu 1909-10, i s’especialitzà en el gènere del vodevil en comèdies com ara El bon rei Dagobert d’André Rivoire Salomé d’Oscar Wilde L’ase d…
,
Les arts escèniques
Cinematografia
Sèrie de quatre films sobre diverses especialitats del teatre, coproduïda per l’Obra Social de la Caixa de Barcelona, amb la coordinació general de Ferran Baile, la direcció i el muntatge de Joan Martí i Valls i la fotografia de Tomàs Pladevall.
El primer film, Romanços de lluna plena 1981, 16 mm, 27’, fou protagonitzat per la Companyia Marduix Titelles Joana Clusellas, Toni Oró, Claret Papiol, Francesc Pujol, Jordi Pujol, Joan Serra El tema central és el romanço cançó A la vora de la mar , representat per titelles La cinta, que inclou imatges relas, ensenya el món dels titelles i les variades tècniques que hi coexisteixen El segon film, Casa del mim 1981, 16 mm, 20’ anà a càrrec del grup Teatre del Rebombori Mims de Barcelona Anton Font, director del grup, Xavier Cid, Joan Faneca, Toni Mira, Nicela Santos La trama explica la…
