Resultats de la cerca
Es mostren 11049 resultats
ramfàstids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels piciformes, de 30 a 62 cm, que tenen el bec comprimit lateralment, alt, corb a la punta, més llarg que el cap i sovint tant com el cos, constituït per un teixit ossi molt esponjós, amb la ramfoteca de colors vius i les vores sovint dentades.
La llengua és tan llarga com el bec, prima, dura, força rígida i té tot de petites cerres a cada banda Al voltant dels ulls hi ha una zona de pell de color blau, i el plomatge és llampant, generalment negre o verd amb grosses zones roges, blanques, blaves o grogues Són sedentaris, s’alimenten de fruita, insectes, petits vertebrats i ous, no presenten dimorfisme sexual, nien en forats dels arbres i són fàcilment domesticables Habiten, en petits grups, a les selves americanes, des del sud de Mèxic fins al Paraguai i el nord de l’Argentina Comprèn 37 espècies, repartides entre els…
fixador
Fotografia
Solució química que té per finalitat de fer insensibles a la llum i de fixar els materials sensibles que han estat acabats de revelar.
Els fixadors poden ésser àcids, ràpids, ultraràpids, etc Generalment, el fixador és format per una dissolució d’hiposulfit sòdic anhídric, que dissol les sals d’argent no empressionades si el fixador conté aquest producte, és del tipus neutre És fàcil de conservar, tant en contacte amb l’aire com a plena acció de la llum El revelador el debilita, per la qual cosa cal fer un bany intermedi de detenció entre el revelatge i el fixatge de les còpies i de les pellícules La seva força també es debilita segons el nombre de còpies fixades i el temps que ha passat des que hom l’ha…
militarisme
Militar
Tendència dels aparells militars d’una nació o un estat (forces armades, paramilitars, burocràtiques i serveis secrets) a assumir un control sempre creixent sobre la cultura, l’educació, els mitjans de comunicació, la religió, la política i l’economia nacional, a expenses de la institució civil, sia per mitjans militars (preparació de la guerra, adquisició d’armaments, desenvolupament de la indústria militar), sia pels valors militars (centralització de l’autoritat, jerarquització, disciplina i conformisme, combativitat i xenofòbia).
El militarisme es refereix, així, a la cursa d’armaments, al paper creixent de l' establishment militar en els afers interns o internacionals, a l’ús de la força com a instrument de domini i de poder polític i a l’increment d’influència dels militars en els afers civils És un fenomen multidimensional i variat, amb diferents manifestacions segons el context en què es troba, que depèn del fons històric, les tradicions culturals, l’estructura de classe, les condicions socials, el cos institucional d’un país i la situació internacional Adquireix una veritable dimensió quan el procés…
Estadi de Vista Alegre
Futbol
Camp de futbol de Girona.
Fou inaugurat el 29 de juny de 1922, en una època en què el futbol agafà força embranzida a la ciutat Fou construït per la Unió Esportiva Girona, que s’enfrontà al FC Barcelona en el partit d’inauguració 2-5 La installació tenia 1500 seients i 110 llotges, i era considerada de les millors de les comarques gironines En desaparèixer la Unió Esportiva al final d’aquella dècada, el terreny passà a mans del Girona Futbol Club, fundat l’any 1930, que l’utilitzà fins el 1970, any que s’inaugurà l’Estadi Municipal de Montilivi Fou escenari d’un Catalunya-Brasil 2-2 el 24 de juny de 1934
Santa Cecília

Aspecte de l’ermita de Santa Cecília
© CIC-Moià
Ermita
Ermita del municipi de Granera (Moianès).
Situada a l’entrada dels nuclis que formen Granera, al seu costat es va erigir el cementiri parroquial 1892 Aquesta capella conserva un magnífic absis romànic, amb decoració llombarda, i dintre seu té restes força esvaïdes d’unes pintures romàniques molt rústegues, fetes amb mangra i ocre, que representen el Crist Pantocràtor i quatre àngels entorn de la màndorla que l’envolta Fou construïda al segle XI en un alou donat a Santa Cecília de Montserrat el 971 La capella estigué en ruïnes i abandonada des del 1940, fins que es restaurà totalment i es retornà al culte el 5 de setembre…
paixtu
Història
Poble irànic, de família lingüística indoeuropea i religió islàmica, el més nombrós de l’Afganistan.
Distribuït en 60 tribus —les més conegudes són les dels durani , els ghilzai i els afridi —, subdividides en clans, subclans i famílies patriarcals, aquest fraccionament, l’estricte codi d’honor que regeix les relacions entre els grups i la gran força dels lligams de parentiu expliquen en bona part la tendència a resoldre violentament els conflictes i la importància de la tradició guerrera, factors que pesen també molt en la guerra civil que succeí l’enderrocament del règim prosoviètic afganès el 1992 Hom estima el seu nombre en uns 27 milions, 10 milions dels quals habiten a l’…
dalladora
Agronomia
Màquina agrícola que hom empra per a dallar cereals i farratges.
Consta, elementalment, d’un bastigi metàllic muntat sobre dues rodes o suspès d’un costat o del darrere de la màquina propulsora, generalment un tractor D’un costat del bastigi surt l’òrgan tallant, format per una barra d’acer amb dents tallants, que hom anomena pinta , les quals acompanyen i guien el farratge cap a la làmina tallant o serra amb dents de doble tall, que sega el cereal per mitjà del moviment alternatiu que li és comunicat per les mateixes rodes de l’eina o per una presa de força des del tractor Uns altres tipus de dalladores, a més de segar, poden també agarbar,…
restrenyiment
Patologia humana
Estat dels intestins en què les evacuacions són escasses i dificultoses; és anomenat també constipació.
El restrenyiment designa una forma de comportament de l’intestí gros Els principals factors condicionants del restrenyiment són l’alimentació desencertada pocs residus, la repressió del reflex de l’evacuació, la poca força de la premsa abdominal debilitat de la musculatura abdominoperineal i del moviment del diafragma i el sedentarisme En la majoria de casos el restrenyiment no és causa d’altres molèsties que les derivades del major esforç per aconseguir la deposició Hom anomena restrenyiment secundari el consecutiu a infeccions generals, malalties del sistema nerviós o a…
companyia
Història
Militar
Del s XIII al XVIII, unitat de les milícies urbanes o rurals catalanes.
Era formada aproximadament per cent homes d’armes dividits en dues cinquantenes de cinc desenes cadascuna milícia Era comandada per un capità, elegit generalment entre les classes privilegiades, i tenia assignada la defensa d’un sector determinat de la muralla L’allistament era fet per oficis El conjunt de companyies de Barcelona formaven la Coronela A la Ciutat de Mallorca, per tal de disminuir la força dels oficis després de la revolta de les Germanies, el virrei reduí 1525 el nombre de companyies per la ciutat i les distribuí per parròquies i després per barris les companyies…
Entra en vigor l’estat d’alarma a Espanya per la Covid-19
Medicina
Les mesures per frenar el contagi de la Covid-19, aprovades en consell de ministres el dia 14 i previstes per a una durada de dues setmanes, consisteixen sobretot a limitar els moviments de la ciutadania a la compra de productes de primera necessitat, anar a treballar o altres motius de força major Totes els competències de les comunitats autònomes queden supeditades als ministeris de l’Interior, Defensa, Sanitat i Transports Des de Catalunya, el president de la Generalitat, Joaquim Torra, critica la centralització i insta sense resultats el president espanyol Pedro Sánchez que…