El que cal saber de l’esclerosi múltiple

  • L’esclerosi múltiple és una malaltia que es caracteritza per la formació intermitent i progressiva de nombroses lesions o plaques en diverses zones del sistema nerviós central que generen una gran diversitat d’alteracions com ara pèrdua de força, alteracions de la sensibilitat, de la coordinació dels moviments o dels sentits.
  • Les manifestacions es presenten en general a l’inici de l’edat adulta, de manera insidiosa i amb fases de remissió al començament, i progressen en forma de brots successius. El grau d’alteració neurològica que finalment assoleix el malalt és molt variable. És freqüent que hi hagi una pèrdua de força en les extremitats inferiors que dificulta la marxa o la impedeix i que apareguin trastorns de la visió i alteracions en el control de la bufeta urinària.
  • L’embaràs no incrementa el risc que es presentin o s’agreugin els símptomes de l’esclerosi múltiple. Però les dones que pateixen d’aquesta malaltia, abans de quedar embarassades, han de valorar si elles mateixes o els seus familiars seran capaços de tenir cura de l’infant.
  • No s’ha comprovat que les alteracions neurològiques de l’esclerosi múltiple es puguin modificar amb dietes especials, però cal que les persones que en són afectades segueixin una dieta variada i equilibrada que eviti l’obesitat, perquè l’excés de pes afavoreix les complicacions degudes a la immobilitat.
  • L’esclerosi múltiple pot causar trastorns dels esfínters i alteracions en el control de la bufeta de l’orina, que poden consistir en una pèrdua de la sensació de necessitat d’orinar o en una incontinència urinària. Per evitar la retenció d’orina en la bufeta, és recomanable d’efectuar una micció almenys cada quatre hores, encara que els malalts no en sentin la necessitat.
  • Per bé que és habitual que l’esclerosi múltiple arribi a causar algun grau d’alteració neurològica permanent, moltes de les persones que en són afectades poden continuar realitzant llurs activitats laborals i quotidianes. Dins les limitacions que es presentin, el malalt pot realitzar qualsevol activitat tenint cura, però, de no cansar-se.