Resultats de la cerca
Es mostren 3385 resultats
Consell Nacional de Catalunya
Història
Entitat política catalana creada a França el 1939 per Lluís Companys, després de dissoldre el govern de la Generalitat, amb la designació de cinc consellers a títol personal: Pompeu Fabra, Santiago Pi i Sunyer, Josep Pous i Pagès, Antoni Rovira i Virgili i Jaume Serra i Húnter.
Mort Companys 1940, catalans exiliats a Londres continuaren amb el mateix nom la tasca, atès que l’ocupació nazi a França n'havia dispersat els consellers El nou president fou Carles Pi i Sunyer, el secretari, JMBatista i Roca, i els vocals, Josep Trueta, Ramon Perera i Fermí Vergés Quatre anys més tard el Consell s’amplià amb representants dels catalans d’Amèrica, on es constituí una delegació, presidida per Josep Carner, president Manuel Serra i Moret, vicepresident i Salvador Armendares, Baltasar Samper, Ferran Zulueta, Hipòlit Nadal i Mallol, Joan de Garganta, Antoni Trias i Pujol,…
Marc Vila i Riba
Literatura
Jurista.
Cursà estudis al seminari de la seu d’Urgell i als jesuïtes de Sarrià Barcelona Es llicencià en dret i ciències econòmiques a la Universitat de Deusto i amplià estudis a l’Institut d’Estudis Polítics de Tolosa de Llenguadoc Del 1959 al 1970 fou secretari general del Consell General , que en l’ordenament polític andorrà anterior al 1993 feia una funció anàloga a la del Parlament, i del 1973 al 1976 fou subsíndic d’aquesta cambra presidida per Julià Reig Des d’aquests càrrecs impulsà la transformació de les institucions andorranes per a la refundació del país com a estat de dret…
José Blanco López

José Blanco López
© La Moncloa
Política
Polític gallec.
Cursà estudis de dret, i el 1978 ingressà al Partido Dos Socialistas de Galicia- PSOE , on ocupà successivament els càrrecs de secretari general de les Joventuts Socialistes de Galícia, membre de l’executiva i secretari general d’aquest partit de Lugo i membre del comitè nacional gallec Home de confiança de José Luis Rodríguez Zapatero , com a membre del comitè federal del PSOE, l’any 2000 fou elegit secretari d’organització de l’executiva federal, càrrec que ocupà fins el 2008, que fou nomenat vice-secretari general del partit, del qual fou rellevat el 2012 Des del 2003 fou el principal…
Abdullah Ahmad Badawi
Política
Polític malaisi.
Pertanyent a una influent família d’origen àrab, el seu pare fou cofundador de l’Organització Nacional dels Malais Units ONMU El 1964 es graduà a la Universitat de Malàisia en estudis islàmics i, posteriorment, inicià una carrera d’alt funcionari, entre d’altres, al Ministeri de Cultura 1974-78 Des del 1978 fou diputat de l’ONMU i, sempre sota el mandat del primer ministre Mahathir Mohammad, fou successivament ministre d’Educació 1984-86, Defensa 1986-87 i Afers Estrangers 1991-99 El 1999 fou nomenat vice-primer ministre fins a la dimissió de Mahathir 2003, al qual succeí en el càrrec…
Vilma Espín Guillois
Política
Política cubana.
Filla d’una família benestant, estudià Enginyeria Química a la Universidad de Oriente, a Cuba, i en el Massachusetts Institute of Technology, als Estats Units Formà part de diversos grups progressistes a la Universitat, i s’implicà en organitzacions revolucionàries i en el Movimiento del 26 de Julio, del qual fou una de les dirigents nacionals en la clandestinitat El 1958 s’incorporà al II Frente Oriental Frank País com a delegada de la direcció nacional, on lluità al costat d’altres líders revolucionaris i vetllà per incorporar les dones a la causa cubana Després del triomf de la revolució,…
Francesc Vendrell i Vendrell

Francesc Vendrell
© Center on International Cooperation. New York University
Política
Diplomàtic.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Amplià estudis al King’s College de Londres i es graduà en història moderna a Cambridge Exercí la docència a la Universitat de Papua Nova Guinea, i el 1968 ingressà al cos diplomàtic de l’ONU, on fou cap dels serveis de documentació del secretariat general per a Europa i Amèrica 1987-92 Fou representant de les Nacions Unides en els processos de pau d’El Salvador i Nicaragua 1989-91, Guatemala 1990-92 i Timor des del 1999 Participà en missions diplomàtiques al Caucas 1992 i a Haití 1993 Director de la divisió d’afers polítics per a Àsia…
Joan Viñas i Bona
Periodisme
Cristianisme
Esport
Locutor i animador cultural.
Treballà a Ràdio Girona com a programador i locutor i, posteriorment, a RNE Fou cofundador, el 1948, de la Campanya Benèfica, que perdurà durant dues dècades i esdevingué un símbol de solidaritat Dirigí l’Institut Oficial de Radiodifusió i Televisió a Barcelona Fou director de l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral i vicepresident de la Fundació Missatge Humà i Cristià, promotora de Ràdio Estel, de Barcelona Impulsà el moviment per a la gent gran Vida Creixent per tot Catalunya i per Espanya Juntament amb la seva esposa, Anna Reixach i Olivar, rebé la condecoració de l’orde pontifici…
,
qüestió de confiança
Política
Pràctica de nombroses democràcies parlamentàries per la qual el cap de govern o primer ministre sotmet la seva continuïtat i la de l’executiu que presideix a l’aprovació del cap d’estat o bé de l’assemblea legislativa.
Representa el procediment invers a la moció de censura , impulsada per l’oposició contra el govern En molts països s’utilitza el mecanisme de la qüestió de confiança tot i no estar reglamentat, atès que només cal que el president del govern la plantegi Per regla general, és utilitzada en ocasió de l’aprovació de determinades lleis el suport de les quals no està garantit, i per aquest motiu és molt freqüent en les democràcies on la disciplina de vot no s’aplica de manera molt estricta Poc utilitzada en el sistema parlamentari espanyol, hi és tanmateix regulada en la Constitució de…
presidencialisme
Política
Règim polític fonamentat en la separació entre el poder executiu i el poder legislatiu en el qual el president de la república, elegit directament pels ciutadans i responsable davant d’ells de la seva gestió, és alhora el cap de l’estat i el cap del govern.
L’exemple més clar d’un règim presidencialista és, potser, els EUA, posteriorment estès a la majoria d’estats americans el president, màxim responsable del poder executiu, no és membre de cap de les dues cambres legislatives el seu mandat, de quatre anys, no depèn de l’aprovació del seu programa de govern ni de la força del seu partit al Congrés els membres del gabinet, escollits per ell, tampoc no són membres de cap de les dues cambres ni són responsables de llur gestió davant el Congrés D’altres estats, com França, tenen règims presidencialistes mixts tot i que necessita la signatura d’un…
Radiotelevisión Española
Comunicació
Grup de comunicació de ràdio i televisió espanyol de titularitat pública.
Provinent de l’antiga Dirección General de Radiodifusión 1954, fou creat el 1973 amb el nom oficial d’Ente Público Radiotelevisión Española, i aquest mateix any en passaren a dependre Radio Nacional de España i Televisión Española , que el 1956 havia iniciat les primeres emissions i el 1963 havia posat en funcionament un segon canal El 1976 començà les emissions de Ràdio 4 Des del 1980 el consell d’administració es format per dotze membres del Congrés i del Senat espanyols El 1988 hom posà fi al monopoli estatal de les emissores de televisió RTVE forma part de l’accionariat de la televisió…