Resultats de la cerca
Es mostren 2207 resultats
Xàtiva
Vista aèria de Xàtiva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Costera, amb un terme una mica allargat de N a S, però complicat per una munió d’enclavaments (27, amb 20,81 km2).
Aquests són record del gran terme medieval el Realenc de la Plana , la Senyoria del Comte , la Garrofera , Terrafort , el molí de Sant Andreu , Torró , la Font Amarga , el Gafarró , el Paraire , la venta de Ca El terme se situa al gran corredor SW-NE que marca la separació del domini ibèric dels sistemes bètics A la canal de Montesa, on predomina el burdigalià marí margós, s’integra la foia de Xàtiva entre la plataforma cretàcia del Caroig 1000 m i la serra Grossa 520 m és drenada pel riu Cànyoles o de Montesa, afluent, a través del riu d’Albaida, del Xúquer Entre els dos primers rius s’…
Abella de la Conca

Vista del nucli d’Abella de la Conca (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà.
Situació i presentació El municipi d’Abella de la Conca, de 78,27 km 2 es troba al sector oriental de la Conca de Tremp, al límit amb la comarca de l’Alt Urgell El terme limita al NW-N amb el Pont de Claverol, al N-NE amb Cabó, a l’E amb Coll de Nargó, ambdós de l’Alt Urgell, i al S-SW amb Isona El territori és força accidentat, a excepció del sector de la ribera del riu d’Abella La serra de Boumort s’aixeca en la part més septentrional i la serra de Carreu, amb el seu contrafort, la serra de Carrànima, en la part central i oriental La serra de Carreu forma part del massís del Boumort, amb el…
Josep Maria Quadrado i Nieto
Historiografia catalana
Literatura catalana
Comunicació
Historiador, escriptor i publicista.
Vida i obra Orfe de pare, el 1823 es traslladà amb la seva família a Palma, on residí Estudià fins a 14 anys al collegi de Monti-sion, dels jesuïtes Després ingressà al seminari 1832-35 Durant el 1836 visqué de prop l’exclaustració dels jesuïtes i el tancament del seminari, fet que l’impactà profundament Les dificultats familiars el dugueren a catorze anys a treballar com a escrivent a la Diputació Provincial Aquella feina, que es perllongà fins el 1841, coincidí amb el període en què s’organitzà l’arxiu provincial que aviat esdevingué l’Arxiu del Regne de Mallorca Fou aleshores, segurament,…
, ,
Confederació Nacional del Treball
Míting de la Confederació Nacional del Treball a l’Olympia de Barcelona (21-07-1937); d’esquerra a dreta, Esgleas, F. Montseny i Cortés
© Fototeca.cat
Central sindical d’àmbit espanyol, que celebrà el seu primer congrés, constitutiu, del 8 al 10 de setembre de 1911 al Saló de Belles Arts de Barcelona.
Després de la desaparició de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, la primera manifestació d’un reagrupament de societats obreres, amb influència anarquista, fou Solidaritat Obrera, la qual intentà, des de l’abril del 1909, de preparar una “conferència obrera nacional” Els fets de la Setmana Tràgica n’ajornaren la realització A la fi, es reuní a Barcelona un congrés obrer regional de Catalunya els dies 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre de 1910 Hi assistiren delegats de 106 societats 79 del Principat, amb representacions d’arreu d’Espanya, principalment d’Andalusia, Galícia i…
El marc històric del romànic d’Osona
Osona, nom d’una tribu ibèrica La comarca d’Osona és molt rica en jaciments prehistòrics, des dels del Cingle Vermell i altres de la vall de Sau, que fan remuntar el poblament comarcal al Paleolític Superior, seguint per diferents coves, com les Grioteres o de Balà i molts megàlits, cistes i jaciments que documenten la presència humana durant el Neolític i cultures del bronze i del ferro amb tot hem de considerar com els primers osonencs a la tribu ibèrica que habitava un territori que s’anomenava Ausona o Ausetània Aquesta tribu és una de les més documentades de les tribus ibèriques…
Sant Roc de la Farga de Moles (Anserall)
Situació Absis de l’església derruida, decorat exteriorment amb un fris d’arcuacions cegues ECSA - M Anglada El raval de la Farga de Moles és al peu de la C-145, uns 100 m abans d’arribar al pas fronterer amb Andorra Les restes de Sant Roc o Sant Miquel de Ponts no queden pas més enllà d’uns 40 m de la carretera, pel costat de llevant, al mig d’un bosc Mapa 34-10215 Situació 31TCG742992 Per arribar-hi és millor d’anar a peu, perquè el camí que hi ha al trencall a mà dreta cap a llevant queda tallat per un mur de formigó Des del prat cal endinsar-se al bosc, on hi ha les restes, molt ocultes…
Sant Salvador de Polinyà
Art romànic
Situació Antiga església parroquial, coneguda ara com a Sant Martí, que conserva l’absis un xic mutilat d’època romànica J M Masagué Sant Salvador de Polinyà és l’església parroquial de Polinyà del Vallès, població situada a la dreta de la riera de Caldes, a 158 m d’altitud Dista 4 km de Sabadell El poble té dos nuclis antics de cases separats pel torrent de Can Serra L’església és a la riba dreta del torrent, a l’extrem nord-occidental del veïnat, situada a la cresta d’una petita carena des d’on presideix tota la població Mapa L37-15393 Situació 31TDG293014 S’hi accedeix per la carretera…
Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló (Prats de Molló i la Presta)
Situació Torre campanar de l’església, adossada al costat nord i integrada al recinte murat de la vila ECSA - A Roura L’església parroquial dedicada a les santes Justa i Rufina és situada a la part alta del poble de Prats de Molló, integrada en el traçat de la muralla Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 24′ 22″ N - Long 2° 28′ 48″ E L’itinerari per arribar a l’església és el mateix que es descriu a la monografia anterior EBP Història L’esment més antic del lloc de Prats data de l’any 878, però de la seva església parroquial no se’n té cap referència fins al final del segle X En la seva acta de…
Sant Esteve de Cervelló o Santa Maria de Cervelló o dels Socors
Art romànic
Situació Vista general de l’antiga parròquia de Cervelló situada en un esperó rocós al peu del castell ECSA - JA Adell L’església és situada al vessant de llevant del penyal on hi ha el castell de Cervelló, sota mateix d’aquest i sobre la riera anomenada avui Can Sala, antiga riera de Santa Creu Mapa 36-16420 Situació 31TDF127823 Per arribar-hi cal seguir la N-II pel mig del poble de Cervelló i, passada la seva parròquia modernista, agafar en direcció a migdia el trencall que duu a Can Pitarra i a Can Sala de Baix, el qual s’ha de seguir fins al punt on enllaça amb la carretera de la…
Tomás Luis de Victoria
Música
Compositor i organista castellà.
Vida Segurament inicià els estudis musicals a Àvila Cap al 1556 era infant cantor de la catedral, on degué formar-se amb mestres com Jerónimo de Espinar 1550-58, Bernardino de Ribera 1559-63 i Juan Navarro 1564-66 A més, en dues ocasions, hi sentí tocar al gran organista Antonio de Cabezón Parallelament a la seva formació a la seu, estudià a la institució que els jesuïtes tenien a la ciutat, el collegi de San Gil Es mantingué vinculat a la catedral d’Àvila com a cantor fins el 1565, que es desplaçà a Roma amb la intenció de completar la seva formació acadèmica i ampliar els coneixements…